11.03.2023 - 09:31
|
Actualització: 11.03.2023 - 10:51
Òmnium Cultural ha demanat que s’imputin onze policies espanyols més i que s’ampliï la d’un dotzè en la macrocausa per les càrregues policíaques de l’1-O a Barcelona. L’entitat considera els agents responsables directes de les intervencions violentes a les escoles de la capital catalana durant el referèndum. Òmnium, acusació popular a la causa, ha recorregut així contra la interlocutòria del jutge instructor, que enviava a judici quaranta-cinc agents per aquests fets.
L’associació apunta, entre la dotzena de policies, tres caps de nucli que, segons que diu, van operar a les escoles Estel, Ramon Llull i Pau Romeva de Barcelona. També hi ha quatre caps de grup que l’1-O eren destinats a les escoles Estel i Mediterrània i a l’Institut Joan Fuster.
El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha lamentat que més de cinc anys després de l’1-O encara no hi hagi cap policia condemnat. Però ha afegit: “Gràcies a la força de la societat civil arribarem fins al final perquè aquesta violència no quedi impune.” L’objectiu d’Òmnium, ha subratllat, és que tots els policies i comandaments implicats en aquesta vulneració de drets humans s’asseguin al banc dels acusats.
L’escrit d’apel·lació de l’entitat cultural argumenta que la planificació de l’operatiu va desatendre l’exigència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de garantir la convivència ciutadana i el lliure exercici dels drets fonamentals durant la jornada de l’1-O. A més, considera que el marc legal de protecció en l’actuació policíaca va ser insuficient i, per tant, se’n deriva una responsabilitat dels comandaments respecte de l’actuació dels seus subordinats.
Òmnium considera que els agents van actuar de manera no protocol·lària, lesiva i vexatòria, i sota la presència i permissivitat dels seus superiors.
Al gener el jutge que investiga les càrregues de la policia espanyola durant el referèndum de l’1-O a Barcelona va tancar la instrucció i va decidir d’enviar quaranta-cinc agents a judici, alhora que arxivava el procediment de vint més. Així mateix, deixava la porta oberta perquè els afectats per les intervencions els poguessin acusar no solament de lesions, sinó també de tortures. El magistrat instructor, Francisco Miralles, va evitar d’assenyalar les altes instàncies de la policia i del Ministeri d’Interior. Va considerar que no s’havia provat que es donessin ordres d’actuar en contra dels votants.