10.02.2022 - 01:50
Els socis d’Òmnium Cultural poden mostrar, d’avui fins al 26 de març, el suport a l’única candidatura presentada per a renovar la junta directiva de l’entitat. Jordi Cuixart passa el relleu de la presidència a Xavier Antich, fins ara responsable de l’àrea de drets civils i polítics, que els últims anys ha marcat el pas d’Òmnium i l’ha decantat cap a la defensa de l’amnistia i la desobediència civil. Anirà acompanyat a les vice-presidències per la periodista Mònica Terribas i l’enginyera de camins, canals i ports Marina Gay. Tots tres ja eren membres de la junta, però ara tindran encara més relleu.
Cuixart lliura una entitat tres vegades més gran que quan ell la va començar a presidir. A final del 2015, quan va començar el seu mandat, Òmnium tenia 51.830 socis. Sis anys després, el 2021, es va acabar amb 190.056, força més del triple. És l’entitat civil més important dels Països Catalans. Treballa amb un pressupost anual de més de 10 milions d’euros i té 108 treballadors repartits entre l’estructura nacional i una cinquantena de seus territorials.
La votació de la nova junta es fa conjuntament amb l’assemblea general ordinària, que es reunirà el 26 de març a la Farga de l’Hospitalet. Tanmateix, la votació de la junta serà en línia. El vot serà individual a cada candidat i no s’hi pot votar en contra. És a dir, com que només s’hi ha presentat una candidatura, els socis podran triar entre mostrar el suport als candidats o votar en blanc. De fet, sabent d’antuvi que Xavier Antich serà l’onzè president de la història d’Òmnium Cultural, l’única incògnita que hi ha és quin candidat a la junta aconsegueix més suport i qui més vots en blanc.
Quan Cuixart va anunciar de sorpresa, en una entrevista a RAC1, que deixava el càrrec, ja va assenyalar Antich com a successor d’una junta continuista. L’home que va mantenir la presidència d’Òmnium durant el pas per la presó va justificar la decisió adduint la necessitat de renovar els lideratges polítics de Catalunya, com una manera d’adaptar-se a la realitat actual: “No podem prescindir de ningú, però les ulleres del 2017 s’han de reajustar el 2022. Els qui el 2017 vam tenir aquest protagonisme, un bon servei que podem fer al país és endreçar les organitzacions, cadascú a casa seva.” Antich, que també va intervenir en el mateix programa, va insistir en la idea que calia una renovació: “Som en una altra fase d’aquest procés, que hem d’analitzar per a saber on som i mirar de donar respostes als problemes que tenim ara, que són diferents.”
Gairebé tots els membres de la nova junta ja dirigeixen l’entitat
A més d’Antich, Terribas i Gay, la candidatura inclou els noms de Marina Gallés –advocada i membre de la Comissió de Dones Advocades de l’ICAB–, que serà la secretària de l’entitat, i Marta Garsaball –advocada i directora de serveis del Departament de Cultura–, que en serà la tresorera.
També formen part de la llista l’ex-conseller i ex-pres polític Joaquim Forn, l’ex-diputat David Fernàndez, la periodista Natza Farré, la periodista Natàlia Touzon, la sociòloga i activista Iolanda Fresnillo, la biòloga, investigadora i empresària Núria Basi, el doctor en filosofia Àngel Castiñeira, l’economista Gerard Pijoan, l’historiador Lluís Duran, l’advocat i politòleg Dídac Amat i el politòleg Marc Sanjaume. La doctora en Dret Neus Torbisco, el filòleg Joan Pujolar, el cineasta Paco Poch i el consultor Jordi Arcarons, que ja eren membres de la junta, continuaran essent-ho sense passar per les eleccions perquè encara no toca renovar els seus càrrecs.
Tret de Joaquim Forn, David Fernàndez, Natza Farré, Natàlia Touzon, Dídac Amat i Marc Sanjaume, tots els membres de la nova junta formen part de l’equip de Cuixart. No s’espera, doncs, un canvi de rumb respecte del camí fet aquests darrers anys. Sota la presidència de Cuixart s’ha pres una opció clara en favor dels drets civils, la cohesió social en la diversitat, la lluita no violenta i la justícia social. Gran part d’aquesta feina es feia sota la batuta d’Antich, responsable de l’àrea de drets civils i polítics, de manera que tot fa pensar que s’hi aprofundirà.
Una de les grans iniciatives de la junta de Cuixart en l’últim tram del seu mandat ha estat l’Escola de Formació Guillem Agulló, també impulsada per Antich i que, segons el programa electoral de la candidatura, ha de prendre encara més importància. Des d’aquest espai, Òmnium vol afavorir l’emergència de nous lideratges, sobretot joves, formats en la defensa i l’exercici dels drets civils i polítics, l’apoderament de la societat civil, la resposta als discursos d’odi i al creixement de l’extrema dreta i la lluita no-violenta i la desobediència civil.
Ara com ara, d’aquesta escola de formació només se n’ha fet un acte, però el 18 de febrer hi ha prevista una jornada sobre no-violència, mobilització juvenil i moviment estudiantil a totes les universitats públiques dels Països Catalans.
Autodeterminació, llengua i projecció internacional
A més de la defensa dels drets civils, la candidatura de la futura junta també es compromet, diu, a treballar “perquè Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república” i insisteix en l’enigmàtica fórmula cuixartista de “ho tornarem a fer”, sense explicitar a què fa referència. Alhora, el programa electoral marca com a objectiu que Òmnium continuï essent referent en la lluita contra la repressió i denunciant internacionalment la vulneració de drets humans.
També marca la intenció de protegir i construir cultura catalana: “Hem de crear i potenciar projectes que facilitin l’accés als béns i als serveis culturals, que emparin i potenciïn la capacitat creativa i el talent; hem de protegir i contribuir a enfortir la creació audiovisual en català, clau per a una cultura del segle XXI; i hem d’establir tots els contrapesos possibles perquè el món no s’expliqui únicament des de cultures
dominants.” En la mateixa línia, exposa que cal continuar defensant el model d’escola catalana i desenvolupar els projectes per a potenciar la llengua catalana en tots els àmbits, sobretot entre el jovent i els nouvinguts.
I, malgrat que Òmnium Cultural ja supera els 190.000 socis, volen ser molts més: “No volem deixar de créixer, i molt, perquè els reptes són majúsculs, afavorint la participació, amb la voluntat de convidar els socis i sòcies a esdevenir activistes. La força d’Òmnium, com la del país, és la seva gent, i ens mou la voluntat de ser més útils: treballem per ser més forts perquè aspirem a ser encara més útils.”
