26.02.2022 - 19:25
Òmnium Cultural fa avui la darrera assemblea general sota la presidència de Jordi Cuixart, que deixa el càrrec després de poc més de sis anys al capdavant i havent complert un dels compromisos que va adquirir quan va ser empresonat: que l’estat espanyol no decidís mai qui era el president de l’entitat. Després de l’indult, troba que és el moment de fer un pas al costat i cedir el relleu al filòsof Xavier Antich, que encapçala l’única candidatura que s’ha presentat. També diu adeu Marcel Mauri, vice-president primer i la cara i la veu d’Òmnium durant l’empresonament de Cuixart, i que ara dóna pas a la periodista Mònica Terribas. Les votacions s’han fet de manera telemàtica del 10 de febrer ençà i els socis han pogut votar a favor dels candidats o en blanc, però no en contra. Els socis han donat el seu suport a la candidatura amb un total de 21.758 vots emesos. A final del 2021, l’entitat tenia 190.056 socis, per tant, tan sols un 12% ha aprovat la nova junta.
Durant l’acte ha intervingut Antich, que ha destacat que la repressió no ha pogut amb l’entitat. “Som aquí contra tot pronòstic, la tardor del 2017 van posar en marxa la maquinària repressiva a escala massiva, volien que marxéssim a casa i deixéssim de lluitar.” La voluntat, diu, és construir i a avançar. “Hi dedicarem tota la nostra energia. Volem arribar a una entitat d’un milió de persones.”
“Vindrà més repressió, però és bon senyal perquè la lluita continua”
D’una altra banda, ha agraït a Cuixart el compromís, la generositat, l’exigència, el rigor, la lucidesa, la passió per l’entitat i el país: “Sobretot la convicció que, un cop ja s’ha pensat, cal actuar. Mai us agrairem prou el que heu fet per Òmnium.” El nou president ha tingut un record pels exiliats i ha afegit que vindria més repressió: “Però és bon senyal perquè vol dir que la lluita continua.” Ara, diu, l’entitat treballarà per canviar radicalment el marc polític. Remarca que Òmnium sap on vol anar i què cal fer per arribar-hi: “No són només paraules. A Òmnium, els fets parlen per nosaltres. No volem reformar l’estat, en volem sortir.” Diu que per aconseguir-ho caldrà revisar els marcs amb què han treballat fins ara i crear noves complicitats.
A continuació podeu recuperar l’acte, ací:
Al final de l’assemblea general, la nova junta prendrà possessió i se certificarà el relleu a la presidència, però abans, els socis han de decidir si aproven el pla de treball del 2022 i el pressupost associat, i assisteixen a la presentació dels objectius de la candidatura d’Antich per a dirigir l’entitat. El pla de treball del 2022 que haurà d’executar la nova junta directiva, l’ha preparat l’actual. Tanmateix, com que bona part dels membres de la candidatura d’Antich ja en formaven part (només s’hi incorporen Joaquim Forn, David Fernàndez, Natza Farré, Natàlia Touzon, Dídac Amat i Marc Sanjaume), ja hi han pogut participar activament.
El pla s’estructura en cinc eixos de transformació del país: lluita no violenta i desobediència civil, cultura, llengua, cohesió social i internacional; i en quatre de transformació de l’entitat: organització, gestió del canvi, relacions institucionals, comunitat Òmnium Cultural i principis de l’entitat.
Entre els punts més destacats dels projectes que Òmnium es marca enguany, hi ha de continuar desenvolupant l’escola de formació Guillem Agulló, estudiar la creació d’un nou premi de teatre, promoure un festival cultural itinerant i posar en marxa un projecte per a crear i promocionar contingut audiovisual en català. També vol pressionar en la renovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i perquè se n’augmenti el pressupost, estrenar el projecte de cinema infantil en català CineXic i donar suport a les iniciatives de recollida de texts i veus de tot arreu dels Països Catalans que han d’alimentar les tecnologies d’intel·ligència artificial, com el projecte AINA.
Aquestes darreres setmanes, hi ha hagut malestar en el món educatiu pel nou règim lingüístic que prepara el Departament d’Educació a Catalunya, arran de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que imposa un mínim del 25% de castellà a les hores lectives, perquè dóna “autonomia als centres, tenint en compte la composició lingüística de l’alumnat i la realitat sociolingüística de l’entorn de cada centre”. Això s’interpreta com una formalització de la situació que ja hi ha en molts centres educatius en què el castellà és la llengua de relació majoritària, també en les interaccions entre docents i alumnes. Enmig d’aquest debat, el pla de treball d’Òmnium marca com a objectiu: “Actualització del model d’immersió amb un ampli consens polític i social, tot vetllant perquè es compleixi la normativa i tenint presents els incompliments actuals en el sistema d’immersió.”
En l’àmbit organitzatiu, destaca l’obertura de seus estratègiques de l’entitat a l’Alguer, Andorra i Perpinyà de la mà de les seccions territorials d’Òmnium Alguer i Òmnium Catalunya Nord.
Tot plegat, volen executar-ho amb un pressupost d’11.240.000 euros. D’aquests, 7.608.324 euros seran per a projectes i campanyes, 1.454.280 euros es destinaran a la gestió dels socis i captació de fons i 2.177.396 euros queden englobats sota el concepte de “funcionament general”.
Quatre anys per a convertir Òmnium en un gegant
La nova junta directiva d’Òmnium Cultural guiarà l’entitat fins el 2026. L’equip de Xavier Antich s’ha marcat l’objectiu de fer créixer encara més l’entitat, una de les més grans del país. Quan Cuixart va accedir a la presidència el 2015, Òmnium tenia 51.830 socis, una xifra que va créixer més del triple, en gran part, per l’efervescència del procés independentista durant aquests anys i la implicació que hi va tenir Òmnium. La nova junta vol arribar als 380.000 socis l’any 2026. I encara més: vol teixir una comunitat de mig milió de persones, sumant socis, simpatitzants i col·laboradors.
Un creixement que es vol aconseguir considerant Òmnium Cultural un instrument per a assolir els objectius en els àmbits de la llengua i la cultura catalana, la cohesió social, els drets civils i polítics (incloent-hi el dret d’autodeterminació) i l’impuls en l’àmbit internacional, i no pas una finalitat en si mateix. Amb això, volen que Òmnium sigui un agent mobilitzador que articuli les demandes de la societat, que la mobilitzi i, quan calgui, pressioni les institucions i els partits. Per assolir-ho, es marquen com a fita augmentar la capacitat de mobilització social que actualment té Òmnium.
També volen crear espais perquè es teixeixin complicitats entre els joves que promoguin nous projectes i afavoreixin el sorgiment de nous lideratges, cosa que ja es treballa a l’escola de formació Guillem Agulló.
