01.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 02.11.2022 - 23:01
Dues noves subvariants de l’òmicron, la BQ.1 i la BQ.1.1, guanyen força als EUA. Entre totes dues, el 29 d’octubre representaven el 27% de les infeccions. Són descendents de la BA.5, la variant de l’òmicron dominant en tot el món aquests darrers mesos.
Aquestes dues variants també s’han identificat al Regne Unit i en uns quants països d’Europa gràcies al Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC), que ha classificat la BQ.1 com a variant d’interès –el pas previ a ser considerada una variant preocupant.
Basant-se en estimacions, l’ECDC espera que de mitjan novembre a principi de desembre més del 50% de les infeccions per covid siguin a causa de la BQ.1 i la BQ.1.1. A principi del 2023, ja podrien representar més del 80% dels casos.
Quan sentim a parlar de noves variants de covid, apareixen tres preguntes clau: és més transmissible que no les variants anteriors? Pot causar una malaltia més greu? Pot esquivar el nostre sistema immunitari? Mirem què en sabem fins ara.
1. Són més transmissibles, aquestes variants?
La transmissibilitat fa referència a la capacitat d’un patogen de poder passar d’una persona a una altra. Aquesta característica és determinada per molts factors relacionats amb el patogen, el seu hoste i el medi.
Ara com ara, tenim poques dades sobre com són de transmissibles aquestes dues noves variants. Però la BQ.1.1 sembla molt transmissible, atès que les dades preliminars assenyalen que solament va tardar dinou dies a multiplicar-se per vuit.
Tot i que la BQ.1 i la BQ.1.1 actualment representen una proporció petita de tots els casos de covid a escala mundial, en alguns països augmenta a un ritme que fa pensar que és més transmissible que no pas unes altres variants circulants.
With 11 days more data, it is becoming quite clear that BQ.1.1 will drive a variant wave in Europe and North America before the end of November
Its relative share has kept more than doubling every week
It has taken just 19 days to grow 8-fold from 5 sequences to 200 sequences 1/ https://t.co/pPIi0wbNuR pic.twitter.com/NUpzCplcZB— Cornelius Roemer (@CorneliusRoemer) October 2, 2022
2. Poden esquivar el nostre sistema immunitari?
L’ECDC indica que l’augment observat de la taxa de creixement de la BQ.1 probablement és impulsat principalment per un descens de la resposta immunitària, és a dir, la capacitat del virus d’esquivar la resposta d’una infecció o vaccinació anteriors.
La BQ.1 i la BQ.1.1 contenen mutacions a l’espícula, una proteïna a la superfície del SARS-CoV-2 –el virus que causa la covid-19– que li permet d’unir-se i infectar les nostres cèl·lules. Aquestes mutacions inclouen: K444T, N460K, L452R i F486V. La BQ.1.1 conté una mutació addicional, R346T, que també és a la variant BA.5.
Un estudi també indica que és probable que la immunitat induïda per la infecció de llinatges de l’òmicron anteriors i la vaccinació no proporcionin una protecció àmplia contra la infecció per la BQ.1.1. Tanmateix, aquest estudi és preliminar, és a dir, encara no ha estat revisat.
Encara que els vaccins actuals contra la covid-19 i les infeccions anteriors ofereixen una bona protecció contra malalties greus, no proporcionen una protecció total contra la infecció o la reinfecció. Així mateix, tot i que redueixen la transmissió de la malaltia, no la impedeixen del tot. I aquestes noves variants semblen tenir una capacitat d’evasió immunitària més alta. Dit això, els vaccins continuaran oferint una protecció forta contra la malaltia greu i el risc de mort.
3. Poden causar una malaltia més greu?
Encara no ho sabem del cert. Però a partir de les dades disponibles, les notícies són bones. No hi ha proves que la BQ.1 s’associï a una malaltia més greu que no la BA.4 i la BA.5.
No obstant això, un estudi de fa poc indica que la BQ.1.1 podria ser resistent a l’Evusheld, una teràpia d’anticossos dissenyada per a protegir els immunodeprimits i que no responen tan bé als vaccins contra la covid.
Manal Mohammed és professora titular de microbiologia mèdica a la Universitat de Westminster. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.
