Noves ombres sobre els atemptats del 17-A

TEMA DEL DIA
Fugit. El secretari de la comunitat islàmica Annour de Ripoll, Hamid Barbach, ha confirmat en seu parlamentària que la policia espanyola va demanar tres vegades per l’ex-imam Abdelbaki es-Satti, cervell dels atemptats del 17-A. Dues van ser visites presencials, i la darrera per telèfon, un mes abans de l’atemptat del 17 d’agost a Barcelona, però ja havia fugit. Aquesta informació, avançada per VilaWeb l’estiu passat, confirma que els cossos i forces de seguretat de l’estat espanyol tenien informació sobre l’ex-imam i si li seguien la pista era perquè suposaven que era perillós. Una informació que d’entrada van negar i que no van compartir mai amb els Mossos d’Esquadra, tot i que Es-Satti havia estat confident del CNI durant els anys que va estar empresonat a Castelló per tràfic de drogues, entre el 2011 i el 2014.

El CNI va reconèixer els contactes, però va dir que formaven part de la ‘normalitat’ de les actuacions que es duen a terme quan es detecta un risc de radicalització. Es veu que no li van notar res d’estrany, o sí, i ho van amagar. Sigui com vulgui, quan va sortir de la presó havia de ser expulsat de l’estat espanyol, com sol passar en aquests casos, però casualment un jutge va aturar l’expulsió al·legant el seu arrelament i la manca d’indicis d’activitats terroristes. Concretament, el jutjat d’instrucció número 2 de Castelló va escriure: ‘No significa cap amenaça per a l’ordre públic ni per a la seguretat ciutadana.’

Quan la policia espanyola va visitar la comunitat de Ripoll, ja no hi havia cap problema de drogues, sinó de gihadisme. El fet que s’escapés és, si més no, una negligència policíaca que va tenir unes conseqüències dramàtiques. I, encara és l’hora que ningú de la policia espanyola o del Ministeri d’Interior de l’època n’assumeixi cap responsabilitat. Ara s’entén més bé per què el PP i el PSOE van votar en contra d’una comissió d’investigació al congrés espanyol: als partits espanyols no els interessa remenar l’afer.

La resposta als atemptats la van encapçalar d’una manera brillant els Mossos d’Esquadra, amb el major Josep Lluís Trapero i el conseller Quim Forn, avui acusats de rebel·lió contra l’estat espanyol pel referèndum de l’1-O, i Forn empresonat de fa més d’un any. Mentre la policia i la guàrdia civil cercaven urnes, Es-Satti es movia per Catalunya tranquil·lament. Després d’això que s’ha sabut avui, el ministre d’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, hauria de donar explicacions, perquè, encara que els fets no passessin durant el seu mandat, són prou greus per a aclarir-los. Aleshores el càrrec l’exercia Juan Ignacio Zoido.

L’opacitat del Ministeri d’Interior i de tot l’executiu sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils amplia la llista de dubtes sobre l’actuació del govern espanyol. Dubtes sobre si l’executiu de Mariano Rajoy no va fer prou o va deixar que els atemptats es produïssin amb l’objectiu de poder decretar l’estat de setge a Catalunya i impedir el referèndum de l’1-O. Un relat sobre el qual no hi ha cap prova. Però l’absència de les forces de seguretat durant les hores posteriors als atemptats i el fet que la policia espanyola amagués informació de l’imam, que no va compartir amb els Mossos, afegeixen ombres al cas. Unes ombres que no desapareixeran fins que l’estat no es decideixi a posar més llum al cas. De moment, s’estimen més jutjar els qui van desactivar la cèl·lula gihadista per haver posat les urnes que no pas investigar si hi va haver negligència o deixadesa intencionada de la policia espanyola el 17-A.

MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig pressiona Ábalos i li torna a demanar el traspàs de Rodalia. El president de la Generalitat, Ximo Puig, ha tornat a demanar el traspàs de la gestió del servei de Rodalia, en resposta a unes declaracions del ministre de Foment espanyol, José Luis Ábalos, que va voler passar el problema del conflicte entre taxis i VTC a les autonomies, assegurant que corresponia a les comunitats de gestionar el transport que els afecta. ‘El senyor Ábalos té raó, les comunitats han de gestionar el seu transport; per això li demano que ens traspassi la gestió de Rodalia’, ha dit Puig en una entrevista al magazín ‘À Punt Directe’. Sobre el conflicte entre taxis i VTC, Puig ha admès que té un decret llei preparat però que es negocia per aprovar-lo amb la conformitat de les dues parts: ‘Tenen raó els taxistes, que el seu sector està molt regulat, i que els VTC ho estan molt poc. Però també tenen raó els VTC que tenen dret d’existir.’ Pel que fa a les eleccions, en què Puig mirarà de revalidar el mandat, li han demanat sobre la possibilitat que Vox entri a les Corts com ja va passar a Andalusia: ‘Un pacte a l’andalusa al País Valencià voldria dir emblanquir la corrupció del PP durant aquests últims anys. No crec que els valencians vulguin tornar a la pitjor època del seu passat.’

Gonzalez Pons estudia de denunciar ‘el Bigotis‘ per haver-lo implicat en el finançament irregular del PP. L’ex-conseller del govern valencià i portaveu del PP al Parlament Europeu, Esteban González Pons, ha anunciat en un comunicat que estudia de denunciar l’ex-gerent d’Orange Market, Álvaro Pérez, ‘el Bigotis‘, per haver-lo implicat en el finançament del PP valencià i les adjudicacions a empreses per a la construcció del circuit de fórmula 1 a València, com a persona amb autoritat. González Pons, que assegura haver tingut coneixement pels mitjans de comunicació de la carta remesa per Pérez al jutjat d’instrucció número 17 de València, diu que ‘el Bigotis’ fa afirmacions totalment falses i difamatòries, i que es reserva les accions judicials que li corresponguin en dret. Pons ha assegurat que si hagués tingut coneixement d’algun fet delictiu, n’hauria informat la justícia. Segons ell, la participació que li atribueix el responsable d’Orange Market en la contractació del circuit urbà de la fórmula 1 a València és falsa, perquè en aquell moment ja no era membre del govern valencià.

La ministra d’Indústria espanyola es reunirà el 9 de febrer amb Ford a Almussafes per a analitzar la situació de la planta. En ple debat sobre el seu futur, la ministra d’Indústria espanyola, Reyes Maroto, ha anunciat que el dissabte 9 de febrer visitaria la planta de Ford a Almussafes (la Ribera Alta) per a conèixer de primera mà quina és la situació de la planta, amb vista a la reestructuració que prepara l’empresa. Ho ha explicat després de la reunió que ha tingut amb el president de la Generalitat, Ximo Puig; el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; el conseller d’Economia, Rafa Climent; i els representants d’UGT i CCOO al País Valencià, Ismael Sáez i Arturo León, a més del president de la CEV, Salvador Navarro. Maroto ha dit que ja havia rebut els representants de Ford a Madrid. Ha afegit que treballa amb tot el sector automobilístic per a definir una agenda que permeti una transició ordenada i justa, com demanen els sindicats, i atendre grans desafiaments com ara el canvi tecnològic, el Brexit, el model energètic i la mobilitat intel·ligent, en què Ford ja treballa. El ministeri prepara un acord estratègic del sector de l’automòbil per a treballar amb les empreses i els sindicats. ‘Qualsevol canvi que es faci en el model de mobilitat s’ha de fer pensant en el manteniment de les plantes, el manteniment de l’ocupació i sobretot que generi oportunitats per a crear més ocupació, més riquesa’, diu Maroto.

Formentera fixa per llei de restringir l’entrada de vehicles de motor. La saturació de cotxes i motos a l’estiu a Formentera té els dies comptats. El parlament balear ha aprovat una llei pionera, la llei per a la sostenibilitat ambiental i econòmica de Formentera, que regularà l’entrada de vehicles a l’illa amb l’objectiu de prevenir l’afluència de cotxes en massa. El conseller de Mobilitat, Marc Pons, ha recordat durant el ple els detalls de la llei i ha explicat que serà el Consell de Formentera l’encarregat de fixar els contingents mitjançant informes justificats. A més, ha dit que l’objectiu ha estat sempre tenir xifres reals. En temporada baixa hi ha uns 20.700 cotxes i motos sobre l’illa, però cap a l’estiu aquesta xifra augmenta d’un 450% i arriba als 94.000. La majoria són vehicles de lloguer i dels turistes que viatgen amb els seus cotxes. Aquest augment tan fort crea una sensació de saturació a les carreteres que fa que molts residents considerin fins i tot perillós de circular-hi. És per aquest motiu que veuen en la llei de limitació d’entrada de vehicles una possible solució. La llei tindrà excepcions, com els vehicles dels residents o els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda. Els autoritzats hauran de portar un distintiu obligatori. Segons la norma, tindran la consideració de residents els qui tinguin una casa a Formentera o que, malgrat viure a Eivissa, treballin a Formentera. Els eivissencs tindran condicions especials, perquè el Consell Insular de Formentera establirà una quota específica per a ells.

Els antiavortistes d’Andorra s’organitzen per mantenir la prohibició de l’avortament. El moviment avortista ha desplegat una intensa activitat aquests últims mesos a Andorra per demanar la despenalització de l’avortament. Ara els contraris han activat l’associació ProVida. Els impulsors, segons l’ex-conseller general Simó Duró, s’han marcat com a primer objectiu el desenvolupament de la part legal i administrativa. El primer pas és la creació dels estatuts de l’associació. Un cop enllestits els tràmits, s’engegarà la fundació de l’associació amb una assemblea en què, segons unes altres fonts, hi hauria el grup de persones que s’ha manifestat i al mateix temps es convidaria qualsevol ciutadà pro-vida perquè s’hi afegís. Els impulsors volen deixar clar que no és cap associació vinculada amb l’Església, sinó que agrupa gent favorable a mantenir el precepte constitucional que prohibeix l’avortament.

LA XIFRA
400 persones han seguit la conferència que el president Carles Puigdemont ha fet al Trinity College de Dublín. Abans d’aquest acte, s’ha reunit amb l’ex-primer ministre d’Irlanda Bertie Ahern, un dels artífexs dels acords de pau d’Irlanda. Va signar l’Acord de Divendres Sant que va portar la pau a Irlanda.

TAL DIA COM AVUI
El 29 de gener de 1886 Karl Benz sol·licita una patent al govern alemany per a un vehicle de tres rodes automotor i de combustió interna, el Benz Patent-Motorwagen. És considerat el primer de la història.