22.01.2019 - 21:50
El Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem espanyols mesuren ara més que mai les decisions respectives que afecten els presos polítics. L’ombra del Tribunal d’Estrasburg és llarga, especialment després de la sentència del 20 de novembre passat contra Turquia pel cas del diputat kurd Selahattin Demirtaş, en presó preventiva. El TC ha de resoldre la setmana vinent el recurs d’empara d’Oriol Junqueras per la presó preventiva, i l’analogia d’aquests dos casos ha suscitat una discussió dins el tribunal, on fins ara hi havia una posició unànime sobre els recursos.
La sentència condemnatòria ordena a Turquia que deixi en llibertat Demirtaş i determina que l’estat turc ha vulnerat els drets polítics del diputat i de tots els electors, atès que no pot exercir les seves tasques parlamentàries. És exactament la mateixa situació en què es troben els presos polítics que mantenen l’acta de diputat: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull.
Els magistrats del Constitucional tenen ara una urgència damunt la taula. La unanimitat s’ha trencat. Com que l’ordenament jurídic espanyol ha d’incorporar la jurisprudència del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), alguns magistrats del TC temen que negar la llibertat de Junqueras alimenti una futura sentència condemnatòria del TEDH contra Espanya. Seria una nova vulneració de drets fonamentals i, quan el Constitucional dictamini, obrirà la porta perquè la defensa del president d’ERC, si ho considera pertinent, presenti una demanda contra Espanya al Tribunal d’Estrasburg.
Després d’un any de tenir al congelador els recursos dels presos polítics contra la presó preventiva i més vulneracions, el Constitucional espanyol en va començar a resoldre arran de la vaga de fam de Jordi Sànchez, Jordi Turull, Joaquim Forn i Josep Rull. Ara ja fa dies que els magistrats debaten sobre el recurs de Junqueras, de moment sense cap acord unànime.
La maniobra del TC: una nova doctrina constitucional?
La solució que pot forjar el tribunal és una resolució que estableixi una nova doctrina constitucional. És a dir, que esmenti la sentència del TEDH sobre el dirigent kurd, però que alhora argumenti que no hi ha analogia entre aquest cas i els dels diputats catalans empresonats. Si fos així, el Constitucional fugiria d’estudi i aconseguiria de mantenir la presó preventiva per a Junqueras i tancar la porta a la resta de recursos.
Aquesta maniobra dels magistrats del Constitucional aconseguiria de mantenir la unanimitat dins el tribunal i donar dos missatges clars a l’opinió pública espanyola. Primer, que es manté la unitat monolítica contra l’independentisme català i que no es qüestiona la decisió del Suprem. I segon, que la justícia espanyola no cedeix davant una sentència del Tribunal d’Estrasburg. I això, després dels revessos de la justícia europea contra la persecució judicial dels dirigents independentistes exiliats. Una nova doctrina constitucional creada ad hoc per donar resposta al recurs de Junqueras.
Mirant de reüll a Estrasburg
La presència no gaire llunyana del Tribunal Europeu dels Drets Humans també s’albira des del Tribunal Suprem espanyol. Els magistrats que conformen la sala que jutjarà els presos polítics, presidida per Manuel Marchena, són conscients que les defenses, en el judici, prendran nota mil·limètricament de tot allò que s’hi decideixi i de qualsevol vulneració de drets dels acusats que hi pugui haver durant el procediment. Segons que ha fet córrer el Tribunal Suprem mateix amb filtracions en alguns mitjans de comunicació espanyols, la decisió de fer un judici amb setmanes de tres dies de sessions, deixant lliures el dilluns i el divendres, respon al fet que no vol donar arguments a una denúncia de la vulneració del dret de defensa.
El problema del Suprem és que no pot desfer tota la instrucció del jutge Pablo Llarena, i que la decisió que prengui en la sentència es fonamentarà en els arguments de les acusacions, bastits al damunt de tota aquella investigació, plena de drets vulnerats, començant per la detenció preventiva de tots els presos polítics. Que el Suprem n’és conscient, de la intenció de recórrer al Tribunal d’Estrasburg, es veu en el missatge sibil·lí que el president de la sala del Suprem, Manuel Marchena, va deixar anar enmig dels arguments amb què desestimava la petició dels presos de traslladar la causa a Catalunya. Marchena deia que el Suprem sí que era un organisme competent per a enjudiciar els fets i deixava entrellucar que desestimaria la petició de declarar-hi en català. Acabava dient: ‘Sigui com sigui, fer dependre el dret de tenir un procés just de la distància entre la seu del domicili i la de l’òrgan jurisdiccional o de l’ús de la llengua materna pels professionals que assumeixen la defensa, conduiria a l’absurditat de negar que aquest dret tingui vigència, per exemple, al Tribunal Europeu de Drets Humans.’
La jurisprudència d’Estrasburg és ben present en els escrits d’algunes defenses. Les que més la fan valer són les de Jordi Cuixart i de Carme Forcadell, que fan tota una relació de sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans per a demostrar la vulneració de diversos drets. A més, l’escrit de defensa de Cuixart avisa específicament que si la sentència és condemnatòria, la causa que es jutja s’acabarà dirimint en tribunals internacionals i que Espanya acabarà rebent una condemna.
El procediment per a anar a Estrasburg ja s’ha activat en algun cas abans del judici. Per exemple, amb un dels pocs recursos d’empara per violació de drets que ha resolt el Tribunal Constitucional espanyol, el de Carme Forcadell. La defensa de Forcadell enllesteix el recurs a Estrasburg contra l’empresonament preventiu. De recursos en l’àmbit internacional, no se n’han pogut plantejar més, perquè el TC ha blocat sistemàticament la vintena llarga que durant un any han anat presentant els presos i que han anat essent admesos a tràmit i desats en un calaix, sense resoldre. En tot cas, així que hi hagi una sentència condemnatòria, s’haurà de formular una nova demanda, definitiva, per vulneració de drets contra els acusats que, al seu torn, abans no vagi a Estrasburg haurà de passar novament pel Tribunal Constitucional espanyol.
