Ombra, boira artificial o probiòtics: els mètodes enginyosos dels científics per a salvar el corall del canvi climàtic

Allyson Chiu · The Washington Post  

Fer ombra a les colònies de coralls. Escampar boira artificial sobre la superfície de l’oceà. Alimentar els exemplars més amenaçats a còpia de probiòtics.

Aquestes són tan sols algunes de les idees que els científics han proposat enmig d’una cursa contra rellotge per a protegir els coralls de l’escalfament ràpid dels oceans, que ha elevat les temperatures de l’aigua en molts llocs del món fins a nivells de rècord.

Quan els coralls s’emblanqueixen a causa d’una onada de calor marina sobtada, la resposta dels científics sol ser de treure’ls de les zones més escalfades i traslladar-los a terra –o a racons més profunds i frescs de l’oceà–, tot esperant que les temperatures comencin a baixar. Tanmateix, els experts, com més va més s’esforcen a protegir, també, els exemplars que resten a les aigües més càlides.

“Un corall ja existent és molt més valuós que no un exemplar nou que introdueixis a l’aigua, de manera que conservar-ne els exemplars sempre és millor opció”, diu David Mead, director executiu d’estratègia i desenvolupament de l’Institut Australià de Ciències Marines.

“Si una colònia de coralls es troba sota pressió a causa de la temperatura, les possibilitats de salvar-la són escasses”, explica.

L’ombra

L’exposició a la llum solar i la calor excessiva durant massa temps pot originar l’emblanquiment en massa dels coralls. Aquest procés s’esdevé quan expulsen uns organismes, les zooxantel·les, que viuen a l’interior dels coralls, i els fan perdre el color viu i tornar-se completament blancs, com si fossin morts. L’ombra per a reduir la quantitat de llum que arriba als coralls en aigües més càlides pot ser un ajut.

Algunes investigacions indiquen que l’ombra directa d’una tela dissenyada especialment sobre els coralls pot reduir-ne l’estrès tèrmic, segons Neal Cantin, científic investigador de l’Institut Australià de Ciències Marines.

La importància de l’ombra directa és més valuosa al mig del dia –entre les 10.00 i les 15.00–, i especialment quan les aigües són encalmades.

Però si les temperatures són massa altes durant massa temps, els beneficis de l’ombra per als coralls acalorats solen començar a minvar. Arribats en aquest punt, l’estrès per calor pot causar l’emblanquiment dels coralls per si mateix, explica Cantin.

“Cal ombrar els coralls abans no comencin a emblanquir-se i abans que l’estrès per calor no esdevingui realment extrem”, diu.

Les estructures ombroses solen cobrir àrees limitades, cosa que les fa útils per a exemplars o indrets específics, però no pas per a grans colònies. A més, instal·lar i mantenir les estructures subaquàtiques necessàries és una feina que sol requerir temps. Les lones d’ombra, per exemple, han de ser netejades unes quantes vegades la setmana, diu Cantin.

Boira

Cobrir la superfície de l’oceà amb boira artificial és un altre mètode que s’explora, diu Mead. La boira que els investigadors intenten de produir és similar a la boira marina natural.

“S’ha de crear una boira amb la densitat adequada per a difuminar la llum”, diu.

Tot i que de la boira artificial no se’n pot fer ús a gran escala, pot cobrir una superfície més gran que no les estructures d’ombra estàndard. Aquestes estructures solen abastar àrees de desenes –o centenars, a tot estirar– de metres quadrats. En canvi, la boira artificial pot cobrir uns deu mil metres quadrats.

A Austràlia, Mead i més experts proven una màquina de boira industrial que, amb algunes petites modificacions, es podria fer servir a l’oceà. Els investigadors l’han començada a avaluar fa poc i encara no en poden garantir el funcionament.

La màquina s’ha de muntar sobre un vaixell perquè es pugui desplaçar per la superfície marina, diu Mead. No pot funcionar quan fa molt de vent, atès que la boira ha de romandre sobre una zona determinada.

Probiòtics i alimentació complementària

Es treballa per desenvolupar probiòtics que es podrien subministrar als coralls per ajudar-los a resistir més bé temperatures altes, diu Tali Vardi, directora executiva del grup global d’experts Coral Restoration Consortium.

“És una mica com quan estàs malalt i et prens un batut amb suplements”, diu.

Mentrestant, els científics també proven d’alimentar els coralls estressats per la calor amb un procés anomenat “alimentació complementària”.

“L’emblanquiment indica que els coralls tenen fam”, diu Elizabeth McLeod, directora dels oceans globals de la Nature Conservancy. “Si pots complementar-ne l’alimentació, a vegades estan més ben preparats per a encarar aquest episodi d’estrès per la calor.”

Aigua fresca

Els investigadors també exploren mètodes per a refredar activament l’aigua al voltant dels coralls.

Un mètode consisteix a moure aigua més fresca d’un indret de la vora i barrejar-la amb l’aigua càlida del lloc de destinació per a rebaixar-ne la temperatura global.

Tot i que Mead diu que encara no ha vist que aquest mètode funcioni, admet que pot tenir bons resultats si es fa servir en petites àrees on l’aigua no es mou gaire. “Un corrent molt fort senzillament s’enduria l’aigua més freda”, observa.