30.07.2019 - 21:50
|
Actualització: 30.07.2019 - 22:02
L’aeroport de Barcelona ha viscut un cap de setmana de complicacions. A la vaga dels treballadors de terra i manteniment d’Ibèria, s’hi va afegir una tempesta que va obligar a tancar el trànsit aeri durant mitja hora. Tot plegat ha omplert portades de diaris i telenotícies. Però què reclamen els treballadors? En parlem amb el portaveu d’UGT Ibèria Barcelona, Omar Minguillón.
Els treballadors fa anys que comparen les condicions laborals que hi ha a l’aeroport de Madrid amb les de Barcelona. Denuncien que tot i tenir nivells de feines molt similars, els treballadors de Barcelona han d’assumir-ne un volum més elevat i aguantar més pressió. A més, les condicions laborals són més precàries.
—S’ha parlat molt dels efectes de la vaga dels treballadors de terra i manteniment d’Ibèria, però per què us vau mobilitzar?
—A l’aeroport de Barcelona falten treballadors. Els treballadors pateixen estrès per càrregues excessives de treball i tenen unes jornades laborals molt llargues. Ja fa temps que ens en queixem. L’any passat ja vam convocar una vaga. Però llavors l’empresa es va comprometre a solucionar el problema mitjançant el conveni estatal. Passat un any, el problema no s’ha solucionat. A nosaltres no ens agrada convocar vagues, però no tenim cap més alternativa. És l’única manera que tenen d’entendre les coses en aquesta empresa.
—Parleu d’hores extres…
—Tots els treballadors d’aeroports internacionals tenim dues fórmules d’hores extres. Les voluntàries, que a Barcelona ningú vol fer perquè estan cremats, i unes altres que són d’obligat compliment i que estan pensades per a situacions en què hi ha algun problema no previsible. Unes hores extres que s’haurien d’utilitzar, per exemple, quan hi ha una gran tempesta, ha caigut un avió o quan desvien avions d’altres aeroports per algun problema meteorològic important. Som conscients que aquest tipus d’hores extres s’han de cobrir. No podem deixar l’aeroport de la mà de déu. El problema és que a Barcelona se n’abusa.
—Per què se n’abusa?
—Es fan servir aquestes hores extraordinàries per a coses que es podrien preveure. Com per exemple, els desplaçaments dels avions per manca de personal. I això acaba convertint-se en un problema. L’any passat a Barcelona es van facturar més de 3.500 hores extres. A Madrid, amb 1.700 treballadors més per la mateixa feina, només es van fer 700 hores més. A ells no els toca ni a una hora per treballador. Aquí toca dues hores per treballador.
—Quines diferències hi ha entre Barcelona i Madrid?
—A Barcelona hi ha 2.000 treballadors, dels quals només 1.000 són fixos. La resta són eventuals amb contractes precaris. Això s’acaba convertint en un problema que és insostenible. Aquestes persones no estan formades i no se senten identificades amb l’empresa. Saben que acabaran marxant perquè no hi veuen futur. A Madrid això és diferent, tot i que la feina que hi ha els aeroports és molt similar. Nosaltres al juny vam tenir 5.007.000 passatgers, Barajas 5.500.000. Amb només 400.000 passatgers de diferència, allà hi havia 3.500 treballadors, dels quals 3.200 són fixos; i aquí 2.000, dels quals només 1.000 són fixes. Aquest és el problema real. La mancança de personal fa que els treballadors fixos hagin de treballar el doble. Alguns han de treballar vuit o nou dies seguits. I això fa que la gent estigui esgotada. Sobretot amb estrès. Tenim un índex de baixes llargues com no havíem tingut mai. I no és això i prou, també ens preocupa l’índex d’accidentalitat. En els últims anys, la mitjana ha pujat molt per sobre de la que teníem abans.
—Què els diríeu, als usuaris que es queixen que sempre hi ha vagues recurrents a l’aeroport de Barcelona?
—No és veritat. En el nostre cas, els últims tres anys hem fet tres convocatòries de vaga i només hem acabat portant-ne a terme una, l’última. La primera convocatòria va ser el 2017, però no es va acabar fent perquè es van contractar prou mecànics. Era la nostra reivindicació principal i, per tant, no vam arribar a fer la vaga. Es va optar pel diàleg. L’estiu passat, vam convocar una nova vaga, que no es va acabar fent perquè l’empresa es va comprometre a solucionar els problemes que havíem posat sobre la taula. El problema és que un any després no s’ha solucionat res. Malgrat que fa un any que anem avisant, no hi ha hagut cap resposta. I ja no podem més. Hem hagut de fer la vaga. Per tant, qui diu que sempre estem de vaga, menteix. Nosaltres hem demostrat que no cal arribar a la vaga, calen solucions.
—Però sí que és veritat que a l’aeroport de Barcelona hi ha hagut moltes vagues aquests últims anys. Per descomptat, no només del vostre sector. Podríem dir que l’aeroport de Barcelona té unes infrastructures més dolentes?
—Jo d’infrastructures no puc parlar, però Barcelona és un aeroport internacional de primera categoria on hi ha una precarietat més gran que en altres aeroports.
—I per què hi ha aquestes diferències?
—En desconeixem el motiu, però Barcelona té unes mancances que Madrid no té. Les dades són clares. A Barcelona hi ha una mancança de personal. No és que a Madrid els en sobri, és que aquí ens en falta.
—Quin balanç feu de la vaga d’aquest cap de setmana?
—No és agradable fer una vaga i menys ser criticat pels passatgers. Però en fem un balanç positiu, la gent i l’administració ens ha entès. Qui no ho ha fet és l’empresa. També volem demanar disculpes als passatgers.
—Dissabte vau ser crítics quan AENA va adjudicar 46 vols anul·lats a la tempesta…
—Si la pluja intensa durant mitja hora paralitza un aeroport internacional com el de Barcelona, tenim un problema. AENA s’ho hauria de mirar urgentment, perquè aleshores l’aeroport tindria un problema estructural greu. Ells diuen que els retards no tenien res a veure amb la vaga. Nosaltres creiem que va ser per la vaga, però no entrarem en la lluita de xifres.
—Quina és la situació actual?
—Nosaltres volem negociar, com hem fet sempre. Però hem dit a l’empresa que si divendres no ha dit res, presentarem la papereta de vaga. Si finalment en fem o no, ho haurà de decidir el comitè de vaga.
