Olot, vida i mort, un dels municipis amb més risc de Catalunya

Una preocupació moderada i soterrada. Això defineix aquests dies Olot, que ahir tenia un dels riscs de rebrot més alts del país. La nova onada de covid-19 s’ha disparat a la capital de la Garrotxa, aquestes dues últimes setmanes. Haver conviscut deu mesos amb aquesta malaltia ha convertit la por del març i l’abril en respecte, i ja no en temor. I això és bo perquè els ciutadans han de continuar vivint malgrat el virus, això sí, mantenint rigorosament les precaucions, tal com recomana el Departament de Salut de la Generalitat. La conselleria ha demanat als habitants de la Vall d’Aran, el Solsonès i la Garrotxa una cura màxima, arran de la incidència en aquestes comarques.

La gran preocupació, la residència Montsacopa

A primera hora d’ahir, dimarts, les dades d’Olot eren molt dolentes. El risc de rebrot s’enfilava a 1.510 punts i la taxa de transmissió a 1,61. Això vol dir que cada persona que té la malaltia pot encomanar-la a més d’una i mitja. I, tal com va passar durant la primera onada, la màxima preocupació se centra en una residència geriàtrica. En aquest cas és la residència Montsacopa, al bell mig d’Olot, a tocar del mercat municipal.

D’ençà que va començar l’any, a la residència Montsacopa s’hi han detectat 100 casos de coronavirus, 13 dels quals han acabat amb la mort del malalt. Hi ha 59 usuaris infectats i 41 treballadors. Solament 24 residents no han agafat la malaltia. La resta, un 70%, sí. Així i tot, alguns malalts ja han superat la covid-19 i han pogut ser traslladats a la zona “verda” de la residència. També tres treballadors han vençut el mal.

Ahir a la tarda, i malgrat el fred que encara fa a Olot –a les cinc de la tarda no s’arribava a vuit graus–, moltes finestres de la residència eren obertes per a afavorir-hi la ventilació.

El primer contagi que hi va haver va ser a final de desembre, en una treballadora del centre. Tot seguit es van fer proves a tots els treballadors i residents, seguint el protocol: ja hi havia 17 usuaris i 5 treballadors infectats. I el brot ha continuat fent via i ha arribat a aquest centenar de casos i 13 morts.

El Departament de Salut i l’Agència de Salut Pública treballen estretament amb la direcció del centre i estan en contacte permanent amb el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa per fer un seguiment de totes les mesures de control. La situació clínica dels residents és vigilada diàriament pels professionals sanitaris del centre i per l’equip d’atenció primària d’Olot.

La pàgina web de la residència diu: “El Montsacopa és un centre de recursos d’atenció a la gent gran i amb dependència. Es gesta cap als anys noranta com a residència geriàtrica i, de mica en mica, ha anat evolucionant fins a convertir-se en una plataforma de serveis. El seu titular és el Consorci d’Acció Social de la Garrotxa que en aquella època aposta per un centre residencial que doni servei a la població envellida de la comarca de la Garrotxa.”

On hi ha la residència hi havia hagut l’hotel Montsacopa, de sis plantes. Es va habilitar per a ús geriàtric després de nombroses intervencions i adaptacions, que han deixat una superfície útil que voreja els 5.000 metres quadrats. Hi ha 44 habitacions dobles i 13 d’individuals i té tots els serveis per a fer l’estada dels seus interns com més agradable millor. També funciona com a centre de dia. Això feia que, abans de la pandèmia, hi hagués un gran tràfec d’usuaris i visitants.

Com és sabut, les morts a les residències han estat una de les tragèdies més grans que hem hagut de viure durant aquesta pandèmia a Catalunya. Se’n destaca especialment el cas de Tremp. A Olot no se’n van pas escapar durant la primera fase: a la residència Santa Maria del Tura, el primer d’abril ja hi havia hagut 17 morts, una xifra descomunal si tenim en compte que el confinament domiciliari havia començat el 14 de març.

Una de les comarques més afectades

L’altre focus de contagi important és el de l’Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, on hi va haver deu professionals contagiats. Fins ara, hi han mort vuitanta persones de covid-19.

Sembla molt clar que les pèssimes dades registrades a la ciutat d’Olot són les que han fet que la Garrotxa sigui una de les comarques més afectades per la malaltia. Aquesta darrera setmana, a la capital s’hi han confirmat 205 casos nous de covid-19. Per entendre la dimensió de l’escalada, pensem que poc abans de les festes de Nadal la incidència era d’uns 25 casos per setmana.

I com es tradueix això en el dia a dia? Doncs amb una població que fa mans i mànigues i que trampeja com pot el confinament municipal, les restriccions horàries de bars i restaurants, el tancament de cap de setmana dels serveis no essencials i la incertesa de saber si confinaran o no el grup escolar de la canalla. Pel que fa als centres educatius de la comarca, en aquests moments hi ha 35 grups confinats, que fan un total de 768 persones seguint el protocol d’aïllament, amb 71 positius aquests darrers deu dies.

La vida continua

I evidentment, la vida continua. Hi ha notícies gens positives, com ara el tancament temporal dels cinemes d’Olot, del tot comprensible: el dissabte abans del tancament, a la sessió de tarda d’un film comercial com Wonder Woman 1984 hi havia un sol espectador. I també hi ha notícies que encoratgen, com la continuïtat de “L’hora del conte” a la biblioteca municipal ahir a la tarda (això sí, traslladat a l’Hospici i amb inscripció).

Al mercat municipal, s’hi senten converses que parlen d’aquest respecte que fa el coronavirus, sobretot entre la gent més gran, que sovint té coneixences entre els ingressats a la residència Montsacopa. Però en un banc que hi ha just al davant, s’hi poden veure joves parlant sense màscara, com tampoc no en porten alguns altres que passegen pels carrers del centre i que o bé no són conscients de la gravetat, o bé tant els fa tot, cosa que desespera molts altres ciutadans que, de vegades, els retreuen el comportament –però no sempre, sobretot si els joves són colla nombrosa.

I davant de la residència, al parc dels gegants, els nens juguen ben despreocupats, aliens al drama que es viu darrere la paret de l’edifici que a la tarda els dóna ombra i que fa que la temperatura davalli molt de pressa. Potser la gran al·legoria de tot plegat són els cartells que hi ha a la biblioteca municipal d’Olot, que anuncien la presentació d’un llibre per a divendres: Un bon cel, de Toni Soler, sobre Joan Vila, el zelador d’Olot que va assassinar onze persones en una altra residència de la localitat, la Caritat. Deu anys després la mort ha tornat a les residències, però en aquest cas el botxí ha estat el coronavirus.