Olivier Peter: ‘Els presos d’avui poden ser els presidents de demà’

Olivier Peter és un dels advocats de Jordi Cuixart, i també d’Anna Gabriel. Aquest jove suís especialitzat en la defensa dels drets humans davant el Tribunal d’Estrasburg va entrar a la defensa de Cuixart per donar-li un caràcter internacional i polític. Dijous passat, era a Madrid per seguir el testimoni del seu client. VilaWeb el va poder entrevistar en un dels bars que hi ha a prop del Tribunal Suprem mentre dins la sala parlava Santi Vila i a Catalunya es vivia una jornada de vaga. En aquesta entrevista, Olivier Peter dóna molta importància a la mobilització popular per a desencallar el cas català, perquè creu que no se solucionarà pas tot als tribunals.

—Fem l’entrevista a un bar a tocar del Tribunal Suprem de Madrid. Expliqueu com heu arribat fins aquí, si us plau.
—Ahir [dimecres] a la nit vaig veure que Carles Mundó començava a declarar a dos quarts de vuit del vespre, en contra de la llei de procediment espanyol, que diu que les vistes han d’acabar a les vuit. I em vaig adonar que a Jordi Cuixart li podia tocar avui. El bitllet d’avió l’he comprat fa unes poques hores. Quedava un sol seient. A Suïssa tot això no passaria. Primer, per respecte als acusats. I després, per respecte als advocats. Així no es poden preparar correctament les vistes. El primer dia ja em vaig presentar al Suprem i no em van deixar entrar, ni tan sols de públic, i em van fer fora. Això a Suïssa tampoc no es permetria. La manca de respecte a les defenses mostra caràcter ideològic. Dit això, jo tampoc sé si podria ajudar gaire més. Cuixart està molt ben representat. Molt. Jo estic a la línia internacional. Volia ajudar des de la sala i dijous no va poder ser. Veurem avui, o el dia que declari.

—Aquests dies, quins detalls del judici heu vist que us hagin fet pensar ‘això em serà útil per al Tribunal d’Estrasburg’?
—La gestió del calendari no respon a criteris jurídics, sinó polítics. En particular, el canvi de dates de testimonis. Amb detalls com aquests, es nota el caràcter arbitrari del procediment. Darrere la cara garantista del tribunal, hi ha una voluntat política. I se’ls hi escapa. Al judici d’Arnaldo Otegi, la jutgessa Àngela Murillo li va dir: ‘Ja sabia què em respondríeu’. Marchena guarda més les formes. Però em demano si Murillo i Marchena voten el mateix partit. Hi haurà moltes ocasions d’explicar el control per darrere d’aquest tribunal. Ho sabem. En tenim indicis. I ho veurem més.

—Sou expert a Estrasburg. Tesi: Estrasburg dirà missa. I Espanya no caldrà que compleixi res.
—El govern espanyol no té opcions. Té l’obligació, davant la comunitat internacional, de complir. Això es guanyarà a Estrasburg, segurament, sí. Però fixeu-vos, el cas Otegi és cridaner. Estrasburg va arribar quan Otegi ja havia passat anys a la presó i era lliure. Estrasburg és important per a la història. Però els problemes actuals s’han de solucionar ara.

—I això com es fa, en el cas que ens ocupa?
—Políticament. Crec que aquest cas és polític, i per tant s’haurà de resoldre políticament. I aquí la mobilització popular és la clau. Mobilització popular, diàleg i acords. Avui [dijous] és un dia important. Per a la defensa de Cuixart, és molt important la vaga general. Donaria molta força declarar en un dia de vaga general. Estrasburg és una forma de pressió, i l’exercici del dret de manifestació passa pels tribunals. Però no únicament. Els drets fonamentals també s’aconsegueixen per la via de la mobilització. Com el dret d’autodeterminació. O el de manifestació. Com diu Cuixart, el dret de vaga es guanya fent vaga. I el de manifestació, manifestant-se. I és lluitant al carrer, i als tribunals, com es defensen els drets i s’implementen.

—A Cuixart també se’l defensa davant de l’ONU. Com va la demanda presentada en nom seu davant el Comitè de Drets Humans?
—No puc donar-ne detalls, perquè no l’he presentada jo personalment. Preparem el camí a Estrasburg. I anem informant les autoritats internacionals de les vulneracions que hi ha aquí. I les reaccions són importants. De moment, Amnistia Internacional, l’Organització de Juristes Internacionals, l’Organització Mundial Contra la Tortura, tots els pesos pesants de la comunitat internacional s’han posicionat no tan sols reclamant un judici just, sinó que diuen que aquesta acusació és arbitrària i que les acusacions haurien de caure. Entre la posició que demana fiscalia i la de les organitzacions internacionals, hi ha disset anys de diferència. Uns en demanaven disset i els altres, cap. Jo no havia vist un cas tan bèstia i clar, a Europa. I diria més. Ha entrat un govern que pretén ser socialista i garantista dels drets fonamentals i demana vuit anys de presó. La diferència entre organitzacions com Amnistia Internacional i el govern del PSOE és aquesta: vuit anys de presó. Cada dia que Jordi Cuixart passa a la presó és una ofensa per a l’opinió pública internacional.

—On vau conèixer Jordi Cuixart?
—Jo el vaig conèixer a la presó. Cuixart és a la presó per les seves idees. I està preparat per a pagar un preu individual pels drets col·lectius. Té el perfil d’aquestes persones que permeten que el moviment sigui més ampli. Si avui tenim drets, és gràcies a persones com Jordi Cuixart.

—Després d’uns dies de judici, on creieu que podrien haver incidit més les defenses?
—No critico mai la feina dels meus companys. Crec que ho han fet molt bé. Jo estic molt orgullós de compartir la feina amb Benet Salellas, Marina Roig i Àlex Solà. En tres setmanes he après més que no pas en anys d’experiència.

—Com creieu que acabarà aquest procés?
—Crec que hi ha una sentència que ja és escrita. I des de fa temps. Però la dignitat, unitat i força dels acusats aquests dies canvia les relacions de força i l’opinió publica de l’estat espanyol. Una opinió pública espanyola agredida per una campanya increïble de desinformació. I els acusats demostren la veritat, la realitat. I com deia, entenc que la mobilització popular, com ara la vaga, que ha estat potent, és un senyal que les relacions de força canvien. I per últim, hi ha una dada objectiva que podrem valorar. El resultat de les eleccions espanyoles de final d’abril. I veurem el nou govern. No podem preveure tots els factors. Però sí que hem de preveure possibles situacions.

—La sentència és escrita. Quants anys calculeu?
—La sentència és escrita, i és empresonar la direcció política i social del moviment independentista català per debilitar-lo. I aquesta estratègia, que es pensaven que seria positiva, ara veuen que els porta a una posició de blocatge. I es troben que el moviment independentista no està afeblit, sinó reforçat. Entenc que el moviment té molta més força. Cuixart, Sànchez, Junqueras avui tenen més força.

—Hi ha algunes intervencions d’aquests dies que, la veritat, no sé si acaben de reforçar el moviment, políticament parlant. I des del respecte.
—Crec que la situació d’algunes persones ha estat molt difícil. De tots. Han passat temps molt durs a la presó. Aïllaments. Lluny de casa. Problemes de salut. No arriben aquí com tocaria. Hi arriben debilitats perquè l’estat ho ha volgut. En les condicions que es troben, s’han defensat prou bé, trobo.

—Alguna cosa que volguéssiu afegir?
—Sí. Potser alguna gent està sorpresa perquè tenen els dirigents a la presó. Però fixeu-vos en casos històrics. Gandhi, a la presó. Dirigents de l’Amèrica Llatina que han acabat essent presidents han passat abans per la presó. Anys. Torturats. I n’han sortit amb força i legitimitat. De Gaulle va ser condemnat a mort. I mira. Amb perspectiva història es veuen, aquestes coses. Els alemanys han aixecat estàtues a soldats desertors de la II Guerra Mundial. Si mirem les coses amb perspectiva, els presos d’avui poden ser els herois de demà. Els presos d’avui poden ser els presidents de demà.

—Cuixart volia reforçar el caràcter polític del judici amb vós. Per què?
—Jo vaig tenir el privilegi de defensar Anna Gabriel, i el discurs va ser de defensar els drets fonamentals i de no negar el caràcter polític dels actes de Gabriel. I el caràcter polític de la persecució, també. A Suïssa no es donen extradicions per motius polítics. Potser en aquell moment vaig marcar una certa distància amb altres línies de defensa. Unes defenses que penso que són complementàries. Per una altra banda, jo he tingut alguna experiència en vulneració de drets fonamentals de l’estat espanyol. Si no m’erro, de les vuit condemnes del Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg el 2018, en quatre hi som o en Benet Salellas o jo. Junts, en total, ja en portem unes deu.

—Anna Gabriel. Pot estar tranquil·la?
—La persegueix una jurisdicció d’excepció, una fiscalia polititzada. I continua essent un símbol de l’oposició. Per a l’estat espanyol, encara és un objectiu. I si travessa la frontera, s’enfronta a un judici que no serà just. El risc hi és. Anna Gabriel n’és conscient. Jo no puc llegir el futur. Però el risc que de sobte una part de la judicatura canviï les acusacions hi és. I vull dir uns sectors. Perquè també hi ha una part de la judicatura espanyola ben correcta.