12.01.2024 - 19:40
L’índex de preus de consum (IPC) es va mantenir sense canvis al desembre respecte del mes anterior i va retallar una dècima la seva taxa interanual, fins al 3,1%, segons les dades definitives de l’Institut d’Estatística espanyol (INE), publicades aquest matí. A Catalunya, el creixement de l’IPC ha estat pràcticament el mateix, però amb una dècima més, fins al 3,2%. Per una altra banda, la inflació subjacent –la total menys els aliments frescs i l’energia– va registrar un descens de set dècimes al desembre, i es va situar en el 3,8% a l’estat, i a Catalunya, en el 4,0%.
A primera hora del matí, el ministre d’Economia, Comerç i Empresa espanyol, Carlos Cuerpo, s’ha afanyat a qualificar de “molt bones dades” la moderació de l’IPC. “Són molt bones dades en dues dimensions, quant a la inflació general i també en la seva part subjacent. Quan eliminem l’energia i els aliments no elaborats, es tanca aquesta bretxa que s’havia obert respecte de la inflació general, i els aliments es comporten millor, això són tot bones notícies”, ha dit en declaracions a RNE.
Cal destacar que la taxa subjacent ara és set dècimes superiors a la de l’IPC general i la més baixa d’ençà del març del 2022, quan es va arribar a situar en el 3,4%. Respecte de la zona euro, seguim en les dues inflacions per damunt de la mitjana, tant en la general, de 3,1% davant el 2,9%, com en la subjacent, de 3,8% davant el 3,4%.
En aquest sentit, hem de recordar que la pujada de 0,5 punts percentuals en l’IPC de la zona euro va crear fa uns dies un bon enrenou, i una preocupació lògica sobre la incidència que pogués tenir en els tipus d’interès. La presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, va apaivagar una mica els temors, ahir, en una entrevista a France 2, en què va dir que els tipus no continuarien pujant. Va confirmar que a Europa “som en el punt més alt” quant als tipus, i “si guanyem la batalla de la inflació, els tipus començaran a baixar”. Durant l’entrevista, Lagarde es va mostrar convençuda que el pitjor de la crisi inflacionista ja havia passat, encara que no va voler donar cap indicació sobre els terminis en què es mou el BCE per a relaxar la seva política monetària.
És cert que ahir a la tarda arribava una altra notícia negativa sobre els preus, aquesta vegada des dels EUA. L’IPC del desembre va sorprendre l’alça, i la inflació general va repuntar fins al 3,4% anual, enfront del 3,1% del novembre i el 3,2% esperat pels analistes. Per altra banda, la inflació subjacent es va situar en el 3,9%, enfront del 4,0% del novembre i el 3,8% projectat pel consens d’economistes. En definitiva, un toc a la Reserva Federal a l’hora de pensar a baixar els tipus d’interès.
Tornant aquí, la nota oficial de l’INE comenta el bon comportament que han tingut els aliments i begudes no alcohòliques, amb una taxa del 7,3%, això són 1,7 punts per sota de la del mes anterior. Aquesta evolució respon, majoritàriament, al fet que els preus de la llet, els ous i el formatge, el pa i els cereals i la carn van pujar menys que no pas el desembre de l’any 2022. I que els preus dels llegums i les hortalisses van baixar, enfront de l’augment del 2022. Les begudes alcohòliques i tabac van baixar 3,7 punts percentuals, fins al 3,4%. Un comportament degut, principalment, a l’estabilitat dels preus del tabac, que havien augmentat el desembre del 2022.
Per altra banda, entre els grups amb influència positiva, hi esmenta el transport, que va situar la seva taxa en el 3,9%, gairebé quatre punts per sobre de la del mes anterior. Aquesta pujada responia al descens dels preus de carburants i lubrificants per a vehicles personals, menor que en el mateix mes del 2022.
És interessant d’allargar una mica la mirada i veure la realitat amb més perspectiva. Agafem l’oli d’oliva –al qual acaben de treure l’IVA– del novembre i el desembre. Puja menys al desembre, d’un 54,6% anual davant el 66,7% del mes anterior. Però resulta que el càlcul es fa sobre un producte que fa un any ja havia pujat d’un 35,2%. Vol dir que en dos anys ha pujat d’un 109%. És a dir, s’ha més que doblat. O els aliments per a nadó, que han “baixat” fins al 9,6%, però és que havien pujat d’un 14,5% l’any passat. En dos anys han pujat d’un 25%.
I els aliments de primera necessitat, com les patates, es moderen al desembre fins a un 10,2% anual, però arrosseguen un 21,6% de l’any anterior, la qual cosa fa que en dos anys l’augment sigui d’un 34%. Em sembla una barbaritat. I els llegums i les hortalisses fresques, que pugen d’un 13,2% el 2023, sobre un 12,3% de l’any anterior. En total, és un augment del 27,3%. I el sucre, amb un 6,2% l’any passat, però sobre un 50,6% del 2022. Això fa un 60% en dos anys. No ha d’estranyar que els productes de confiteria pugin d’un 14,9% sobre un 12% del 2022, en total, d’un 29%. Fins i tot, l’arròs. Amb un 8,6% el 2023, sobre el 21,7% de l’any anterior. És un 32% total.
Fixeu-vos que sí, certament, les pujades són inferiors, però en la majoria dels productes han continuat essent pujades, és a dir, que l’any passat va ploure sobre el mullat del 2022. Els exemples que he posat ens fan veure com, en dos anys, molts aliments han augmentat els preus més enllà del 20%. No sé quant deuen haver-se apujat els sous de molta gent en aquest període, però dubto que els més baixos, que pertanyen a famílies, on precisament tenen més pes les despeses d’aliments, hagin pogut mantenir el seu poder adquisitiu.
Si em pregunten si els preus tornaran a nivells d’abans de l’explosió inflacionària, en tinc dubtes més que seriosos en la gran majoria de casos. Sí que han baixat alguns dels que s’havien enfilat fins als núvols, com és el cas de l’energia. La caiguda del preu del petroli, l’augment en la producció d’energies netes i els ajuts fiscals han empès a moderar els preus. Així, l’electricitat es va abaratir d’un 17% al llarg de l’any i el gas a la llar, d’un 20%. Per altra banda, el dièsel va pujar d’un 3% i la gasolina, d’un 10%, a causa de l’alça del petroli del passat estiu.
Sobre aquest punt, la PIMEC destaca que es continuen observant dues tendències contraposades, tot i que amb menys intensitat. D’una banda, l’augment de preus dels aliments sense elaborar i les matèries primeres, que es van traslladant a la resta de sectors productius. I, d’una altra, la reducció de preus dels productes energètics, sobretot l’electricitat, que es va traslladant molt lentament a la resta de sectors. En aquest sentit, recorda que quan els preus energètics augmenten, es traslladen amb relativa rapidesa a la resta de sectors, però que això no passa quan la tendència és a la inversa.
