14.01.2022 - 19:50
La taxa anual de l’Índex de Preus de Consum (IPC) general al desembre a l’estat espanyol és del 6,5%, un punt per sobre de la registrada el mes anterior i la més alta des del maig del 1992. I cal afegir que, finalment, és 0,2 punts menys que l’avanç que l’INE mateix va publicar el 30 de desembre. A Catalunya, el creixement anual dels preus ha estat del 6,1%. En el si de la zona euro, on els preus han crescut un 5%, ens trobem per damunt de la mitjana i a la part alta, amb molta diferència, per exemple, de França (3,4%), Itàlia (4,2%) i Portugal (2,8%). Aquesta diferència ens fa menys competitius i vol dir que els ciutadans d’aquí perden més poder adquisitiu. A Europa estan esverats, perquè des del 1997 no es veia un ritme de creixement de preus d’aquesta magnitud.
L’oficina estatística europea, l’Eurostat, recorda que aquestes xifres estan molt per sobre de l’objectiu del Banc Central Europeu (BCE), que optava per una inflació del 2% anual als dinou països de la zona euro. Tot i això, per a la institució monetària aquesta inflació és un fenomen passatger que tendirà a disminuir el 2023, després d’haver tingut un pic que s’hauria d’assolir en el curs del 2022. L’augment dels preus del gas i de l’energia expliquen, fonamentalment, que s’hagi disparat la inflació.
El governador del Banc d’Espanya, Pablo Hernández de Cos, deia fa uns dies: “A Europa som davant un xoc molt significatiu de preus energètics. Béns que nosaltres, en general, no produïm. Això vol dir que se’n genera una pèrdua per al país. Aquesta pèrdua s’acaba distribuint, d’una manera o altra, entre els diferents agents econòmics. Però el grau de transitorietat d’aquest increment depèn crucialment de la resposta dels agents econòmics. Cal evitar un cercle viciós inflacionari que portaria a una pèrdua de competitivitat de l’economia que, alhora, generaria menys creixement i ocupació. Per això demano una mena de pacte de rendes, que permeti un repartiment equitatiu d’aquesta pèrdua que eviti aquest cercle viciós.”
Hernández de Cos té raó, però tant ell com els seus col·legues del BCE es limiten a parlar del preu del gas i de l’energia. I enguany no ha estat tan sols això. Els preus dels aliments no elaborats han contribuït gairebé en una cinquena part a l’alça de preus de consum total de l’any passat, concretament, en un 18%. Pensem que la benzina i el gasoil ho han fet en un 20%, per tant, han tingut gairebé la mateixa importància. I són productes de primera necessitat.
Només uns exemples. L’oli d’oliva ha pujat d’un 27%; la carn d’oví, d’un 22%; la fruita fresca, d’un 9%; els llegums i hortalisses, d’un 8%; els productes lactis, d’un 11%; la carn de pollastre, gairebé d’un 7%… Són augments molt forts que fan que, en total, l’apartat d’alimentació hagi pujat al cap de l’any d’un 6,5%, com l’IPC total. I, com a curiositat, afegir que les comissions bancàries, segons l’INE, han pujat d’un 11%. Tot hi ajuda!
He parlat dels preus dels aliments amb Joan Caball, coordinador nacional de la Unió de Pagesos de Catalunya, a qui demano una valoració d’aquestes pujades. “És el reflex d’una realitat. A la primera onada de la covid-19, el govern va dir que no mancarien productes alimentaris a les lleixes de les botigues. I així ha estat. Però no va dir a quin preu. I alguns hi fan l’agost.” Exculpa els productors de les pujades de preus. “Malgrat que els costos han pujat molt, no els poden repercutir. La pujada final al consumidor no té res a veure amb ells.” Assenyala les grans superfícies –amb Mercadona al capdavant– i les grans transformadores dels augments de preus finals. I esmenta el cas de la llet com a exemple: “Al preu que la cobren els productors, els preus dels làctics al consumidor no haurien d’haver pujat.” Li demano pel xai. “Penso que és perquè l’any passat el preu va caure molt. És un subsector que ho tenia molt ben muntat amb la venda directa als restauradors, però amb la pandèmia això s’ha esberlat i ha deixat en situació precària molts productors.” Finalment, hi ha un fet que vol remarcar: “Em pregunto per què els preus dels aliments no han pujat tant en altres països de l’entorn.”
La resposta, en certa manera, la dóna la Coordinadora d’Organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG) espanyola, que publica cada mes un quadre on es compara el preu d’origen d’un producte amb el preu de venda al consumidor, i en fa un índex (IPOD). En el corresponent al novembre, l’IPOD agrícola era en el 5,42. Aquest és el nombre de vegades que s’ha multiplicat el preu de l’origen quan arriba al consumidor. És una mitjana, que pot arribar al 14 en el cas de la taronja, a l’11 en la llimona o al 9,5 en la mandarina. O al 7,5 en la patata i la ceba. Quant a l’índex ramader, les diferències són menors, però també importants, i la mitjana del novembre és de 3,2. Aquí destaca el porc, amb un 5,6, i la vedella, amb un 3,4.
Com diu avui la PIMEC, els preus energètics continuaran palesant increments i nivells alts a curt termini, i l’IPC encara no recull tot l’impacte dels increments de costs empresarials per energia i primeres matèries, tant del 2021 com dels que hi pugui haver aquests primers mesos del 2022. Però, més enllà de l’energia, aquestes xifres del COAG són interessants perquè fan pensar. I cadascú en pot treure les conclusions que cregui més adients.
