Olga Federico: “La malaltia et dóna l’oportunitat de viure un amor molt absolut”

M’escriu Neus Chordà, veterana imprescindible del món del llibre, per dir-me que es presenta un any més el projecte Girem Full, que ajunta el món de la lectura amb el de la recerca per vèncer el càncer, amb la complicitat i col·laboració de l’Hospital Clínic. Que ha començat el 21 de març i que s’acabarà per Sant Jordi. Llegeixo en diagonal els papers que m’envia i topo amb el nom d’Olga Federico, la llibretera de la Impossible, creada amb Mireia Perelló, una llibreria a la seva mida que ara fa més de dotze anys que funciona amb èxit al carrer de Provença de Barcelona. La credibilitat de l’Olga fa que el projecte m’interessi més. La nota de premsa explica que l’Olga va tenir càncer i que aquesta experiència la va animar a impulsar el projecte Girem Full, que aquesta primavera mobilitza 50 llibreries i 30 escoles. Truco a la llibreria i quedem perquè m’expliqui més coses. Enraonem del projecte, de com va viure el càncer, de com funcionen les llibreries i d’aquest Sant Jordi que tenim a tocar.

És inevitable de parlar del càncer que li van trobar fa sis anys: “Vaig tenir un càncer i això, saps?, et canvia bastant la vida, la veus d’una altra manera.” Diu amb naturalitat: “Abans m’imaginava que anaves a fer-te una revisió i que et veien alguna cosa que no acaba de funcionar i llavors tot començava d’una manera progressiva. Però, no, quan m’hi vaig trobar, tot i que va passar durant una revisió, res no va ser progressiu, tot va ser de cop. El mateix dia ja vaig sortir amb un diagnòstic, que deia que potser era massa tard.”

Quan pronuncia aquest “massa tard”, malgrat saber que és allà i que es troba bé, la rotunditat del que li van dir agafa força en la mirada, en el to de veu, en l’expressió de la cara. Tot transmet l’abisme que va sentir i viure en aquell moment. No en pots quedar al marge. “Sabent que potser feia tard, vaig passar les primeres setmanes i llavors van venir i em van dir que, tot i que, el meu cas era molt agressiu, hi havia un medicament nou, que fa uns quants anys no existia i que me’l podien donar. Quan sents això, de cop et plantes cara a cara amb el que vol dir la paraula ‘recerca’. Veus que pots tenir un tractament, que unes altres persones, uns anys abans, no van poder tenir, i que la diferència està en una recerca. Veus que et pots beneficiar d’una cosa que altres no han pogut tenir i això em toca molt. T’adones que la recerca ho és tot. La meva filla tenia sis anys… Feia cincs que havia començat a tirar endavant la llibreria. Tota la meva economia l’havia abocada en aquest projecte. Amb tot això al cap, durant el tractament, no podia pensar en res. Però sí que vaig entendre què significava la recerca per a mi.”

Assegudes al final de la llibreria continuem la conversa. Parlem de llibres, de càncer i de com la lectura pot ser una ajuda per a investigar més. “Quan vaig tenir el càncer va ser un moment delicat. Són tractaments complicats de suportar. No podia ni pensar a ajudar, ni a col·laborar, ni en res. Tot era tan complicat! A més vaig acabar deprimida. Vaig tocar fons. Tenia tant d’estrès de voler tornar a treballar, patia tant per la llibreria, que ho vaig passar molt malament. Quan ets un autònom o tens un negoci i no et trobes bé, no et pots oblidar de tot. T’has de cuidar, però, a vegades, no t’ho pots permetre. Tot el que tenia ho havia invertit aquí. Tenia un gran patiment i això que amb la meva sòcia, la Mireia, hi tinc molt bona relació, però també patia per ella, perquè no és el mateix un pes compartit que portar una llibreria tota sola.”

—Com vàreu parir la idea del Girem Full, tan positiva?
—La idea d’impulsar alguna cosa des del món del llibre, el que ha acabat essent el projecte Girem Full, no la vaig començar a tenir fins que no em vaig trobar millor, fins que no vaig tornar a ser jo. Va ser aleshores que vaig parlar amb l’Èric de la Documenta i ell em va encoratjar. Em va dir que ell també ho veia clar, que podíem fer alguna cosa. I a partir d’aquí ja ho vaig començar a tirar endavant. Vam parlar amb la meva oncòloga, la Maria Vidal, i després vaig parlar amb la Núria Vilamajor, que és responsable del mecenatge del Clínic, i vam començar a treballar-hi.

Olga Federico ens explica que el projecte Girem full converteix les hores de lectura en hores de recerca. És un projecte que, amb la vareta del mecenatge, ajunta el foment a la lectura amb el foment a la investigació. Per fer aquesta barreja, que sempre acaba sumant, és imprescindible llegir, un llibre o molts, i enviar la ressenya en línia o en un punt de llibre que hi ha a les cinquanta llibreries que hi participen. L’organització posa molt d’èmfasi que no es tracta de comprar llibres sinó de llegir-los. Els qui hi participen, també hi poden col·laborar fent un donatiu: “Volem que en el centre de l’activitat hi hagi la lectura, però que això no vulgui dir comprar, perquè al final tot ho vinculem a gastar diners o a fer compres i no volem encaminar el projecte cap aquí. Volem fer-ho de manera que es pugui llegir un llibre de casa o de la biblioteca.” A part les donacions que fa la gent particular, al departament de mecenatge del Clínic es dediquen a cercar fons. L’any passat es van recollir 124.000 euros per a recerca i 6.000 ressenyes de llibres llegits. Enguany es vol arribar a recaptar més de 200.000 euros. El Clínic ha calculat que deu minuts de recerca tenen un cost de 20 euros.

A la conversa surt el nom que ella i la seva sòcia van posar a la llibreria. És un nom simbòlic i poètic: “Li vam posar el nom de ‘la impossible’ des de la idea d’un somni, no d’una impossibilitat. Veníem de tancar el projecte de la llibreria Proa d’Enciclopèdia. I vam dir: siguem realistes i demanem l’impossible, no? Els fets ens van portar a fer-ho. Al final, a la vida hi ets per a mirar-la de front i amb optimisme. Som persones amb molta sort i hem d’estar agraïts perquè tenim recursos, que a vegades no vol dir recursos econòmics, sinó recursos de persones que et donen suport, que t’escolten, que et fan l’entorn més amable. Tot això ho volem fer valer, és important. La Impossible sempre ha estat acompanyada d’un àngel. Ja de bon començament vam rebre tant de suport, tanta estima, una mica com ens passa ara amb el projecte de Girem Full.” Li dic si no és massa humil, però no ho veu així: “A vegades, quan les coses funcionen t’adones que també és perquè la gent que t’envolta vol col·laborar-hi. Amb la llibreria va ser com una bola de neu positiva. Tot anava funcionant d’una manera que m’ha quedat la sensació que muntar un negoci no era tan difícil com ens deien.”

Parlem de si es venen llibres o no; Olga Federico diu que a la seva llibreria no noten cap davallada: “Ara hi ha un moviment de grans grups o de llibreries importants que a mi se m’escapen. Nosaltres vam viure una època en què les llibreries molt grans tancaven perquè les estructures no ho podien suportar. Ara, en canvi, hi ha models de llibreries més grans, que tenen la idea de creixement. A la nostra llibreria no veiem cap davallada. Nosaltres ens passem el dia parlant amb gent que llegeix i no ho veiem tan negatiu. Hi ha gent que llegeix. I ara en l’àmbit del món juvenil es llegeix més. A vegades, les xarxes tenen un punt negatiu, però també tenen coses positives. A TikTok veus que es recomanen llibres, parlen de llibres i acaben fent llegir.” Tot no és planer, també parlem de les principals dificultats que tenen per a tirar endavant. “El que és clar és que una llibreria que ha de pagar un lloguer i personal ho té complicat, perquè per molt que facturis el marge és petit. Per Sant Jordi pots vendre molt, però el marge continua essent petit. Quant a negoci, és difícil, has de treballar molt, has de buscar volum. Has de treballar molt per fer rendible el negoci. T’has de fer conèixer, has de treballar molt al barri, has de fer una bona oferta… L’únic problema que té aquest ofici, que no és petit, és el de triar. Es publica tant que nosaltres hem de triar.” Això li agrada: “Ara, això fins i tot pot ser divertit. Una de les penes que tenim és no poder créixer en personal i tractar segons quines coses amb més atenció i millor, però ja sabem que no ens ho podem permetre. La nostra llibreria és una llibreria molt intuïtiva, molt lliure. Amb els anys que tenim, jo crec que coneixem prou bé les editorials, els segells, els autors, i aleshores triem allò que ens ve de gust. És l’única cosa que ens motiva.

La malaltia torna a sortir al final de la conversa: “La malaltia et fa tocar de peus a terra, tot i que crec que sempre he estat una persona bastant reflexiva. La malaltia et dóna l’oportunitat de viure un amor molt absolut, perquè les persones no ens anem dient que ens estimem, no? Llavors la malaltia et dóna peu a viure una intimitat molt gran amb la gent més propera. I això és bonic. I després sí que és veritat que s’ha de viure el moment, s’ha de viure amb intensitat i una mica deixar anar coses. Potser ara tinc la metxa més curta en segons quines coses saps? Jo no estic per beneiteries, no tinc ganes de patir gaire.

Abans de dir-nos adeu parlem de com definiria la seva llibreria i de què vol dir ser llibretera. L’Olga ens ho explica a partir de la seva visió particular: “El fet de ser llibretera vol dir que vens llibres i els llibres emocionen, no? Tu pots canviar la vida a una persona amb el llibre que li recomanes. Dins una llibreria pots trobar llibres que et facin pensar, que et facin passar una bona estona, és a dir, hi ha molts nivells. El fet de seleccionar, de pensar que aquella persona, doncs, veu el que tu has escollit: tot això és ser llibretera.”