12.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 12.01.2024 - 21:43
L’Oleks, de vint-i-set anys i d’Arenys de Mar (Maresme), és el jove que ha rebut la condemna més alta arran de les protestes post-sentència. En total, ha estat condemnat a set anys i mig de presó per atemptat contra l’autoritat i lesions, una pena molt alta i que és la meitat de la petició feta inicialment: catorze anys de presó. Què té, aquest cas, perquè la demanda de presó hagi estat tan desorbitada? El jove, que nega els fets, diu que prefereix no pensar-hi, i la seva defensa denuncia nombroses irregularitats en tot el procés.
Detenció a la feina quinze dies després
El 18 d’octubre del 2019, l’Oleks havia anat a la manifestació contra la sentència del procés acompanyat d’uns quants amics. Ja de nit, eren a prop de la plaça de Catalunya de Barcelona i la policia feia controls per a evitar que els disturbis a la plaça d’Urquinaona revifessin. El jove explica que ells volien marxar, però que les protestes dificultaven d’anar per alguns carrers i que tampoc no coneixien prou Barcelona, i que intentaven de baixar cap a la Barceloneta. En aquest procés, en un carrer proper a Urquinaona, uns agents de la policia espanyola li van demanar que s’identifiqués, ell ho va interpretar com un control rutinari i ho va entomar amb normalitat: “Em va demanar el DNI i la motxilla, es van apropar dos agents més i em van fer algun comentari racista arran del meu nom, Oleksander.”
“Vaig arribar a Catalunya a cinc anys amb els meus pares biològics. Vaig estar amb ells dos o tres anys i després ens van derivar, a mi i a les meves germanes, al centre de menors d’Arenys”, explica l’Oleks, sobre els seus orígens. “Allà he passat dels vuit anys als divuit, m’he integrat amb la gent d’Arenys i he estat un més, sense tenir cap problema mai, i la veritat és que aquesta mena de comentaris no m’afecten gens. Suposo que volien que caigués en la provocació per tenir una excusa per a detenir-me.”
Després, els agents li van tornar la motxilla i l’Oleks va tornar a casa tranquil·lament. Però, al cap de dues setmanes, quatre agents es van presentar al taller mecànic on treballava. “A la feina ja m’havien dit que feia uns dies que veien que alguna gent estranya s’hi acostava, i aquell dia van arribar aquests agents de paisà i se’m van endur a la Verneda, a Barcelona. Vaig preguntar què havia fet i em van dir que ja m’ho trobaria. Em van treure el que tenia, em van fer fotografies als tatuatges, i després vaig passar prop d’un dia allà. Hi havia alguns agents que es ficaven més amb mi i uns altres que intentaven donar-me consell, ‘vés amb compte amb el que fas’. Vaig pensar que m’acusaven d’una cosa que no havia fet i que tocaria entomar allò.”
A diferència d’altres joves, que van entrar en presó preventiva, l’Oleks va quedar en llibertat. No va saber les peticions de pena fins al cap de dos anys i mig. Dos agents de la policia l’acusaven d’haver-los llançat un petard i causar-los lesions auditives greus. “Jo tenia la consciència tranquil·la que no havia fet res i no entenia d’on havia sortit tot allò, m’imaginava que em confonien amb una altra persona, perquè tot ho han relacionat amb mi per la dessuadora que portava, negra amb les franges grogues, força corrent”, recorda l’Oleks.
Una identificació irregular
L’advocada del jove, Esther Anglès, assenyala la identificació d’ell com a autor dels fets com una de les primeres irregularitats del cas. “La identificació sempre es fa en seu policial mitjançant arxius fotogràfics, amb una roda de reconeixement o, fins i tot, amb un reconeixement presencial el dia de la vista. Cap d’aquests supòsits no es dóna en aquest cas, sinó que identifiquen l’Oleks de manera aleatòria perquè no entri més gent a la plaça, com molta altra gent aquell dia, i llavors vénen dos agents i diuen ‘aquest noi és el que ens ha tirat el petard’. Tot això, dues hores després que suposadament hagués passat. Dues hores més tard, reconeixen, a metres de distància, la persona que suposadament els ha agredit només per una dessuadora que tothom pot comprar al Decathlon. Hem vist casos que han acabat en absolució perquè l’agent perdia de vista el manifestant quinze minuts després de l’agressió, per tota la confusió que pot portar una situació així. I en aquest cas ho donen per bo quan parlem de dues hores… Em vols fer creure que reconeixes la fisonomia de la persona? No, només et fixes en una dessuadora.”
L’únic recurs gràfic per a defensar la tesi dels agents és una fotografia que van fer a l’Oleks en el moment de la identificació –no pas dels disturbis– i que, a més, cap agent no reconeix haver fet. “És una fotografia feta dues hores més tard dels suposats fets i, com a mínim, tres quarts d’hora després que ells mateixos reconeguin que a la plaça ja no hi quedava ningú. Si has tirat un artefacte pirotècnic, per què t’hauries de quedar allà?”, qüestiona l’advocada.
Un altre atestat genèric
Aquest cas coincideix amb molts altres d’aquells dies en què els atestats van ser genèrics i gairebé calcats els uns dels altres. És a dir, en un mateix atestat s’agruparen unes quantes persones –en aquest cas, dos joves més amb qui l’Oleks assegura que no tenia cap relació– i els atribueixen accions sovint poc individualitzades i, a vegades, fins i tot, sense relació amb el cas concret. “En el nostre atestat es parla d’aquella lesió tan greu a un agent el dia d’Urquinaona, però no és la lesió de la qual acusen l’Oleks”, explica l’advocada, que també assenyala que la sentència està plagada d’errors: “Confonen noms, atribueixen declaracions de manera errònia…”.
Per què una pena tan alta?
Malgrat que la petició inicial de catorze anys de presó va acabar caient, set anys i mig és una pena inusualment alta. Anglès diu que això s’explica, en primer lloc, perquè el jove ha estat condemnat per lesions greus. “Les proves amb què s’intenta demostrar aquesta lesió són proves que depenen de la intervenció de la persona. Per condemnar-lo, s’ha utilitzat una audiometria, que requereix que el pacient mateix digui si hi sent bé o no, però pot dir que hi sent malament sense que sigui veritat. S’hauria d’haver fet una altra mena de prova, objectiva, per a constatar el dany. A més, en l’informe, el forense va dir que no era normal una evolució tan negativa al cap del temps, i que o bé la prova havia fallat o bé tenien alguna altra malaltia. El forense va exposar dubtes i va demanar una altra prova per a saber si allò que deien que no sentien realment no ho sentien. A més, els primers informes mèdics que els van fer ni tan sols surten a la causa.”
La sentència també inclou l’agreujant per instrument perillós. “Però aquest petard no apareix mai enlloc. Ens demanaven els màxims per tot això, que finalment no s’han imposat, però igualment amb aquests agreujants la pena es dispara”, diu l’advocada. “A més, s’equivoquen en les regles tècniques a l’hora de fer els càlculs i ens sumen un any i mig més”.
El testimoni dels agents
La defensa del jove lamenta que cap dels tres testimonis que van portar al judici per a avalar la versió de l’Okes no quedi mínimament valorat a la sentència, mentre que el testimoni de la policia s’ha elevat a la categoria de prova. “En aquest cas, a diferència d’uns altres, els agents compareixien com a part, amb un advocat particular pagat per ells. Per tant, la seva declaració no era objectiva, era partidista, demanaven seixanta mil euros. En l’àmbit administratiu funciona diferent, però en l’àmbit penal es requereix alguna cosa més que una declaració policial quan s’actua com a part.”
L’advocada denuncia que, amb tot, en un estat de dret no hi hauria d’haver condemnes d’aquesta mena: “L’han condemnat per una dessuadora, per una identificació feta dues hores més tard i pel resultat d’una prova mèdica que no és objectiva.”
La vida en pausa durant quatre anys
L’Oleks explica que ha intentat fer vida normal aquests quatre anys, malgrat la incertesa. “Hi ha hagut dies de més por i dies de menys, molts alts i baixos. Intentes estudiar, treballar i entrenar, però sí que sempre tens aquell pensament darrere.” A banda de l’amenaça de la presó, al jove també li pesen les peticions econòmiques, d’uns seixanta mil euros, que el podrien deixar endeutat de per vida. També explica que vol fer les oposicions per a bomber i que la incertesa sobre el futur dificulta els plans a llarg termini.
“No hi trobo cap explicació i sento impotència. Jo no era allà durant els disturbis, era amb els meus amics en un altre lloc, a la plaça de Catalunya, i no a Urquinaona. Suposo que algú ha de pagar tot això i m’ha tocat a mi”, lamenta el jove, que agraeix el suport rebut, tant d’amics i familiars com de polítics i entitats independentistes.
Pendents de l’amnistia
És previst que aquest cas, com la resta de causes post-sentència, quedi emparat per la llei d’amnistia, i per tant l’Oleks no hauria d’entrar a la presó. La defensa confia en la llei, però com que encara no hi ha res aprovat, el jove prefereix ser cautelós i la seva defensa se centra en el recurs a la condemna, a trobar un jutge que tingui en compte totes aquestes irregularitats.
Sigui com sigui, la percepció del jove sobre moltes coses ha canviat aquests darrers anys, i té clar que algunes ja no tornaran a ser com abans: “Després d’aquesta vivència no tornaré a trepitjar una manifestació, he vist que no m’aporta res. Tot això acaba generant una por en tu i en la gent del teu voltant.”
