Oleguer Serra torna a la seu d’Òmnium i reivindica el dret de protesta

El vice-president d’Òmnium Cultural, Oleguer Serra, ha reivindicat el dret de  protesta malgrat la repressió en l’acte de benvinguda dels exiliats que Òmnium ha fet davant la seva seu nacional, a Barcelona. “Tornar acompanyat així és una mostra de la força d’aquest moviment. És una passada”, ha dit, acompanyat de Ruben Wagensberg, Jesús Rodríguez i Josep Campmajó –fins avui també a l’exili– i Oriol Soler, Xavier Vendrell i Marta Molina, que també estaven encausats en el cas del Tsunami Democràtic.

“M’han perseguit per debilitar aquesta causa, per debilitar Òmnium Cultural. Però tinguem tots clar que continuaré fent la meva feina incansablement per defensar la llengua, la cultura i un país més lliure”, ha proclamat. Ha recordat que quan va fer públic que era a l’exili va dir que calia tenir clar que la democràcia necessita que la gent protesta i que avui, a Barcelona, ho reitera: “Era necessari el 2012, va ser necessari el 2017 i el 2019, i ara és molt necessari que continuem protestant.”

“Tots els poders de l’estat tenen un objectiu: debilitar-nos. Ens volen perseguir per acabar amb el moviment independentista, i això no ho permetrem”, ha dit, i ha agraït als assistents que es continuïn mobilitzant, amb una menció especial per a Òmnium Cultural. Abans, el seu president, Xavier Antich, havia remarcat el compromís i la determinació dels represaliats a l’hora d’enfrontar-se amb el sistema judicial espanyol “plantant-li cara, no acotant el cap, no claudicant en res”. “I avui, guanyant-los”, ha afegit.

“Que ningú ens prengui l’alegria, la més revolucionària de les virtuts polítiques. Això d’avui és una victòria incontestable”, ha reivindicat. “No és una victòria completa”, ha afegit, perquè hi continua havent independentistes acusats de terrorisme com els membres dels CDR encausats en l’Operació Judes, o perquè Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig continuen a l’exili. “No és completa ni tampoc és definitiva, no som imbècils. No s’acaba res avui, la lluita continua. Però és una victòria, què coi. Celebrem-la!”, ha demanat.

“Estàvem a punt de perdre el costum de celebrar les victòries. O encara pitjor, de convertir-nos en especialistes de convertir-les en derrotes”, ha continuat. Ha dit que és una victòria d’una batalla llarga i molt important, i que estava en joc “l’eina més poderosa que tenim: el dret d’ocupar els carrers i protestar”. “Què collons terrorisme? No és terrorisme ni és cap delicte. És un dret fonamental, i avui aquesta batalla també s’ha guanyat”, ha reivindicat.