Campanya per a salvar la històrica botiga de discs Oldies de València

L’anunci publicat a Facebook per la cooperativa La repartidora ahir de matí va recórrer com un llamp el cor cultural de València: la gent d’Oldies es vol jubilar i voldrien que algú es quedàs el negoci, deien. La botiga va molt bé, afegien, i els actuals propietaris volen que el projecte continue. Els propietaris són Carmen Arnal i Josep Salvador, la parella que ho va començar, i els seus amics i socis Vicente Fabuel i Isabel Aguilar. Tots quatre fa més de quaranta anys que remen en aquesta botiga de discs situada al centre de València. A tots quatre els agrada la música amb bogeria, des de joves escrivien a revistes i fanzines. De sempre, a la botiga han prioritzat per damunt de tot el tracte amb els clients. Els aconsellen, els donen conversa o els ajuden quan cerquen alguna cosa que no saben definir.

L’hora de la jubilació i el relleu

La visita a Oldies és una excursió sensorial. La música que sempre sona a la botiga; l’olor d’un temps passat; el tacte dels plàstics, els cartons o els vinils, la contemplació dels discs senzills amb la cara d’Enrique i Ana, per exemple, o de l’últim CD de Borja Penalba i Maria del Mar Bonet… I, potser, també el gust de les coses autèntiques.

Carmen Arnal atén un client que s’endurà cinc o sis CD variats i deixarà un vinil d’Al-Andalus. Al fons hi ha dues persones més que cerquen sense mirar el rellotge. “Estem bé de salut encara tots quatre, però ens fem majors. Després de quaranta-tres anys, ja és hora de poder tenir més llibertat.” La fita temporal per a poder fer el traspàs del negoci és per les Falles de l’any vinent. “Posem una data amb idiosincràsia valenciana”, riu Carmen, que duu una samarreta amb la carxofa que reivindica la vida de l’horta de València. “El negoci funciona, la gent ve i ens coneix, i ens trenca el cor haver de tancar”, emfatitza.

La primera notícia que ho volen deixar la van dir als seus clients pel grup de WhatsApp de la botiga, però no van tenir cap repercussió més enllà de comentaris sense transcendència. D’ençà que s’ha penjat el missatge a Facebook ja hi han anat tres persones a interessar-se’n. Els mitjans de comunicació també se n’han fet ressò. Mentre parlem, algú li truca i queden per a tornar a parlar per a explicar-li els detalls. Està contenta perquè les persones que s’hi han posat en contacte són joves i amb ganes. “Per la meua experiència, seria bo que ho agafaren tres o quatre persones, en règim de cooperativa, per exemple. Per a dues persones hi ha massa faena”, diu.

Una botiga històrica a València

A l’anunci per a salvar Oldies es deia també que era la botiga de discs en actiu més antiga de l’estat. Això és complicat de confirmar. El fet cert és la data d’inauguració: 1978. Al carrer de Sapadors venien música, però també era llibreria i papereria. Intenta de resoldre un problema amb el datàfon i Carmen explica a VilaWeb que la idea la van tenir ella i Pep Salvador un dia que van visitar els encants. El seu germà, Rafael Arnal, editor, escriptor, llibreter i activista cultural tenia una llibreria a Tavernes Blanques, el seu poble, i van voler fer una mica això mateix a València. Carraixet va ser el primer nom del negoci, com a homenatge al barranc que creua el seu poble.

Però aquest nom va durar poc. El 1979, quan es van traslladar al bell centre de la ciutat, van decidir de cercar “un nom bonic”. Oldies els va semblar que complia tots els requisits. I des de llavors, Oldies s’identifica per les bosses de plàstic verd i el logotip groc amb lletres negres que recorden la tipografia del far west, i un disc ben concèntric que els va fer Toni Paricio.

La pandèmia i el gust pels discs de vinil

A Oldies s’hi ven i s’hi compra música emmagatzemada en pràcticament tots els suports. Encara, també, en cintes de casset. Preguntem si es venen i la resposta té a veure amb la indústria de l’automòbil. “Hi ha un mercat de cotxes de segona mà. Alguns vehicles només tenen un radiocasset i, per tant, la gent necessita cintes per a escoltar música al cotxe. Ahir mateix, un home va venir a carregar i m’ho va explicar”, diu Carmen.

Carmen Arnal parla sobre la segona joventut del vinil i la relació amb la covid. Diu que ha notat com la gent, que ha passat tantes hores tancada a casa, ha recuperat el gust per tocar-los, traure’ls de la funda, netejar-los, posar-los al giradiscs, tornar-los a ficar en la funda… “En l’època del CD i l’MP3 això s’havia mort i ara ha ressuscitat.” Un món a banda és la febre per aconseguir exemplars de les edicions reduïdes en aquest suport que fan artistes globals com Rosalia, Maria Arnal o Sílvia Pérez Cruz.

El valor dels discs

La relació dels propietaris de la botiga amb els seus clients és molt intensa. Entre les prestatgeries, hi ha joies introbables a preus prohibitius i saldos a cinquanta cèntims. Tot sona i sempre hi ha algú que cerca aquella peça que li falta a la col·lecció.

A Oldies es venen discs, però també se n’hi compren. Carmen explica que algun client li ha contat que compra discs d’amagat perquè la seua parella li recrimina que s’hi gaste tants diners. Però també hi ha els casos contraris. “Els discs han tret d’un destret més d’un client que passava dificultats econòmiques. Si hi tenim bona relació li comprem la col·lecció a un preu superior que no hauríem pagat i així l’ajudem.”

La movida, els alumnes del Lluís Vives i el disc-jòquei japonès

Per Oldies han passat la majoria de grups i intèrprets del país i de l’estat espanyol. Si feien un concert a València, telefonaven als representants perquè els duguessen discs. S’hi han fet presentacions i concerts. “Venien amb els discos i els deixaven perquè els venguérem. Tota la movida madrilenya ha passat per ací.”

Carmen Arnal recorda que eren anys molt intensos. Feia poc que s’havien instal·lat al centre de València. Molt a prop de l’institut Lluís Vives. “A l’hora del pati, això s’omplia que xics i xiques. Venien a mirar, a escoltar música… En aquella època, qui volia tenir música a casa l’havia de comprar”, diu.

Una anècdota la du a una altra i per a il·lustrar que la botiga és visita obligada de molta gent que passa per València recorda com si fos avui un discjòquei japonès. “Estava fascinat per la rumba catalana i els ritmes del soul espanyol. Va agafar un munt de vinils i es va passar tot el dia posant-los ací mateix. Tenia un col·liri i a cada moment es posava gotes als ulls sense parar de posar música…”

Amazon i la FNAC

Discs Oldies ven per internet en un parell de plataformes. Sobre si han notat molt la competència d’Amazon, Carmen Arnal explica que a la botiga global hi va la gent que sap molt bé què vol, encara que a vegades paguen més que no pagarien en una botiga física. “Ací solucionem molts dubtes a la gent. Ací ve gent amb una tonada dins el cap, o el fragment d’una lletra i et demanen: ‘Saps quina és?’; i normalment, els donem el que busquen”, diu. I afegeix que les aplicacions dels telèfons mòbils no sempre funcionen.

Josep Salvador intervé per a esmentar la FNAC que es va instal·lar a pocs metres d’on són ells. Al principi sí que se’n van ressentir prou perquè la gent va optar per la novetat. “Nosaltres vam resistir, però Discocentro, que eren més lluny i eren més grans que nosaltres, no van poder”, diu. I Carmen retruca: “Ara si algú va a buscar alguna cosa allí i no la troba, els dependents els envien ací perquè saben del cert que ho tindrem.”

La joia de la música en català

Carmen Arnal mira arrere i destaca que una de les coses que la fan més feliç és la consolidació de l’escena musical valenciana. “Econòmicament és bo per a nosaltres, però il·lusiona veure que vens CD i CD i CD del Botifarra, de Llepolies, de Zoo, d’Els Jóvens… És una alegria veure com es consoliden aquests grups.” I fa una observació que té a veure amb la fidelitat del comprador de música del país. “Potser és gent que ve una volta l’any i compren tant com poden, perquè són fidels i volen que els grups funcionen i fan que rode la roda de la indústria.”