11.05.2016 - 22:00
Fa uns mesos que reivindicàvem en aquest mateix espai la magnífica sèrie danesa ‘Borgen’. A diferència de les brillants ‘The West Wing’ o ‘House of Cards’, la sèrie danesa té un punt de realisme i proximitat amb les dimensions del nostre país que la fa més interessant per als amants de la política. Sense ser la primera producció dels països del nord d’Europa que traspassa les seves fronteres, ‘Borgen’ sí que ha marcat un punt d’inflexió perquè comercialment ha tingut un impacte notable en uns quants països amb més tradició en aquest producte audiovisual.
Si ‘Borgen’ va obrir una porta a observar les produccions dels països democràtics de referència, la primera gran proposta que ha passat a continuació per aquesta porta és ‘Okkupert’. És una producció noruega sobre un guió de Jo Nesbø que ja fa forrolla a l’Amèrica del Nord i que aviat esdevindrà també una referència a casa nostra. La proposta interessarà especialment els catalans perquè ens hi podem sentir identificats amb molta claredat.
A diferència de ‘Borgen’, ‘Okkupert’ és una història no tan quotidiana o, més ben dit, que explora un terreny més estrany als ciutadans atrafegats en els afers del dia a dia. La sèrie noruega presenta una ocupació –més o menys explícita i evident– de Noruega pels russos. Passa en l’actualitat. I mostra els dubtes, les vacil·lacions i la resistència de la població, del govern i dels serveis de seguretat noruecs. Els paral·lelismes amb el cas de Catalunya són evidents i, en alguns casos, sorprenents.
Naturalment, no vull pas aixafar la guitarra a ningú que vulgui mirar la sèrie, i avançar-li què hi passarà. Per això no detallaré ni descobriré cap d’aquests paral·lelismes tan interessants. Qui vulgui seguir el consell, ja ho comprovarà. Tanmateix, sí que diré que la sèrie ajuda a entendre que el nostre problema no és tan estrany i que hi ha països que ens són referents (o que ho haurien de ser) en molts sentits que també tenen debats molt interessants sobre la sobirania. Perquè, en el fons, el tema que acompanya tot l’argument de ‘Okkupert’ és el debat sobre la sobirania als nostres dies.
Com defensen els països més petits la seva sobirania enfront dels grans estats? Quins interessos d’explotació econòmica i de domini territorial o geostratègic hi ha darrere els moviments d’aquests estats depredadors? Quins equilibris fan els governs quan es troben amb un moviment d’ocupació encoberta d’un estat molt més fort? Quines solucions promouen? Com reaccionen els ciutadans i els grups organitzats? Per què hi ha col·laboracionistes? Quin profit en treuen, de la col·laboració amb l’ocupant? Quines conseqüències té per al país l’actitud dels col·laboracionistes?
Totes aquestes qüestions ressonen mentre mires aquesta sèrie que TV3 hauria d’emetre en hora punta. Al meu cap hi han vingut totes aquestes preguntes (amb algunes respostes) i un eslògan que va guiar l’independentisme quan era minoritari i quan alguns d’aquells que ara no paren de donar lliçons se’n reien dels que ja ho érem. L’eslògan que durant més de tres-cents anys ha permès d’arribar ara a la porta de la independència: ‘Ocupats, però no vençuts!’
@PereCardus, periodista
