18.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 20.03.2024 - 14:25
L’oficialitat del català es torna a debatre a la Unió Europea. La darrera vegada que havia estat objecte de debat en una reunió va ser el 12 de desembre, quan l’estat espanyol encara ostentava la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea i, ara, la presidència belga ho ha inclòs per primera vegada en l’agenda del dia.
Tot i això, no es preveu que avui es pugui votar o aprovar la qüestió. De fet, la modificació del reglament sobre règim lingüístic es troba dins un apartat anomenat “intercanvi d’opinions”, amb l’objectiu principal d’informar la resta de governs sobre els progressos en les anàlisis tècniques i intercanviar punts de vista.
La gran novetat ara és un document oficial del Consell amb tots els arguments, i que el govern espanyol ja ha fet arribar a la resta de delegacions europees. S’hi remarca que l’oficialitat del català és “una reivindicació que el govern d’Espanya no abandonarà” perquè “forma part de la identitat nacional” i en responsabilitza també les institucions europees: “La Unió Europea ha de protegir tant la identitat nacional de tots els estats com el multilingüisme”. En aquest sentit, el document recorda que la UE ha de “respectar la identitat nacional dels estats membre” i que, en el cas de l’estat espanyol, això inclou “la diversitat lingüística”.
El ministre d’Afers Estrangers espanyol, José Manuel Albares, prova de convèncer la resta d’estats que l’oficialitat del català, l’èuscar i el gallec és un cas únic. Ahir, en una compareixença de premsa Brussel·les, deia: “Hi ha una realitat constitucional a Espanya molt particular respecte del règim multilingüístic de molts països europeus que Europa no pot desconèixer.” I defensava que els arguments eren “sòlids i legítims”.
I en referència a les novetats avisava que ara els arguments eren en un document oficial del Consell “i, per tant, ningú podrà dir que necessita més temps de reflexió”. Albares deia que no calia que el català, l’èuscar i el gallec fossin “llengües dels tractats” per a ser reconegudes com a oficials, i sostenia: “Com també passa a les Nacions Unides, l’àrab és una de les llengües oficials de l’Assemblea General i del Consell de Seguretat, però no és una llengua pròpia de la Carta de les Nacions Unides.”
De la mateixa manera, la consellera d’Acció Exterior i UE, Meritxell Serret, diu que el memoràndum que ha fet arribar el govern espanyol és un pas més. “Hi veiem bona part dels arguments, les dades i les raons per les quals creiem que cal l’oficialitat. Celebrem el pas, però creiem que es podria haver fet molt abans”, diu, tot insistint en la demanda de “màxima ambició i exigència” a l’executiu espanyol per a l’oficialitat. Sobre això, defensa que cal posar-hi “més recursos i força política” perquè sigui una realitat “com més aviat millor”.
Pendents de dos informes i l’actitud del PPE
El ministre espanyol Albares recorda que no hi ha cap estat que hagi expressat el seu vet a la iniciativa i defensa que la votació sobre l’oficialitat de les tres llengües ha d’arribar “com més aviat millor”. Amb les eleccions europees a l’horitzó, solament hi ha dues reunions més. Una, el 29 i 30 d’abril, en plena campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya, i una altra, el 21 de maig, la darrera oportunitat.
Perquè l’oficialitat del català prosperés, les delegacions parlaven de dos informes, que encara s’elaboren. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d’avaluar si la modificació que es proposa s’ajusta al dret de la UE; i per una altra, un de financer sobre l’impacte econòmic i material que tindria l’oficialitat, tot i deixar clar que qui n’assumiria el cost seria l’estat espanyol. L’oficialitat del català es va discutir per primera vegada al setembre i es va incloure en quatre debats de manera consecutiva, però va deixar de tractar-se el mes de gener, pendent dels informes jurídics i financers. Malgrat els avenços que es van fer –Albares va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costs–, cap dels debats entre els vint-i-set va acabar amb una votació final.
Si bé l’executiu comunitari sí que va presentar un document preliminar al desembre –calculava un cost de 132 milions d’euros anuals–, no es pot considerar l’informe definitiu. De fet, la Comissió va indicar que l’estimació del cost s’havia fet d’acord amb els càlculs que es van fer l’any 2015 per al gaèlic i que caldria tenir en compte més factors per ser més acurada.
Ara hi torna. Serà la primera vegada que una reunió del Consell d’Afers Generals tracta la qüestió d’ençà que Bèlgica va assumir la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. Fins ara, fonts de la presidència belga havien defensat a VilaWeb que abans de tornar a portar l’oficialitat a la reunió calia esperar els informes jurídics i financers sobre l’impacte econòmic i material que tindria, però aquest informe ha estat prou transcendental per a portar novament el debat sobre la taula.
La manca de col·laboració del PP
Per últim, el ministre espanyol ha demanat “més col·laboració” al PP per a desblocar la situació, tant al Parlament Europeu com al Consell de la UE. “Si el Partit Popular Europeu volgués, el català, el basc i el gallec es podrien convertir en llengua de treball al Parlament Europeu”, ha indicat Albares. Cal recordar que, perquè el català sigui oficial a l’eurocambra, cal que reuneixi un suport majoritari entre els vice-presidents, i això solament és possible amb un canvi de vot dels representants del PP europeu, que fins ara s’hi ha oposat. Fa unes setmanes, el secretari d’estat espanyol per a la Unió Europea, Fernando Mariano, va acusar el PP europeu de blocar l’oficialitat del català a la UE per raons polítiques. “De manera sistemàtica, darrere alguns arguments que a vegades es presenten com a legals, hi ha raons polítiques”, deia al febrer, en una atenció als mitjans prèvia al Consell d’Afers Generals.
En aquesta línia, a començament de mes, va enviar una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, perquè els eurodiputats poguessin fer servir el català, l’èuscar i el gallec a la cambra. Segons Albares, la va enviar a petició de Metsola, amb qui havia conversat el primer de març. “Tenim una nova oportunitat”, va dir abans de demanar al PP que s’afegís a la iniciativa amb l’argument que aquestes llengües formen part de “la identitat nacional” de l’estat espanyol. “Us animo que ho fem, perquè no veig gaire dificultat que allò reflectit a la nostra constitució i que fem al congrés es pugui fer a la Unió Europea”.
Ara també els demana que col·laborin amb el govern espanyol “per continuar explicant millor als països del Consell i a la seva família política com es podria aconseguir l’oficialitat” al conjunt de la UE. Albares s’ha mostrat optimista i ha celebrat que “a poc a poc tots els països van comprenent-ne les raons”.
