23.12.2016 - 22:00
El Tribunal Constitucional acaba l’any amb una nova ofensiva contra el procés català. Ahir al matí transcendia que l’alt tribunal havia anul·lat les ponències parlamentàries de les tres lleis de desconnexió, argumentant que s’havien vulnerat els drets dels diputats. A banda, estimava parcialment el recurs del govern espanyol i tombava una part de la llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea del govern català. Per part seva, el TSJC donava a conèixer també ahir els dies del judici a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel cas del 9-N.
Pel que fa a les ponències de les lleis de desconnexió, la sentència del Constitucional dóna resposta al recurs d’empara que va presentar Ciutadans. Amb la resolució, s’anul·len els acords de la mesa del Parlament de l’1 de març i el 8 de març, que van aprovar la creació d’aquestes ponències per a la redacció de tres lleis: la de protecció social catalana, la de règim jurídic i la de l’administració tributària.
Ahir també va rebre l’acció exterior del govern. D’una banda, el TC va avalar-la però, paral·lelament, va negar la capacitat de Catalunya per tenir relacions diplomàtiques amb altres països. En aquest sentit, l’alt tribunal va afirmar que l’executiu català no té competències per reconèixer el dret d’autodeterminació d’altres pobles. ‘Les Comunitats Autònomes han de respectar la competència exclusiva de l’estat en matèria de relacions internacionals’, va argumentar el Tribunal. Malgrat donar suport a la decisió, tres magistrats van emetre un vot particular per no estar d’acord amb l’argumentació.
Entre els preceptes considerats inconstitucionals, hi ha el del reconeixement del dret a decidir dels pobles en considerar que la Generalitat “no té competències per portar a terme el reconeixement del dret a l’autodeterminació o a la sobirania de cap poble, ja que aquest tipus de reconeixement només correspon a l’Estat espanyol com a subjecte de dret internacional públic”. Pel que fa a l’establiment de relacions institucionals amb cossos consulars d’estats estrangers presents a Catalunya i a la promoció de consolats en altres països, el TC apunta que es propicia l’assumpció per part de la Generalitat que té una funció representativa en l’àmbit internacional que no li correspon. Afegeix que el fet que la Generalitat es relacioni amb una oficina consular per tal de potenciar les relacions bilaterals “pot suposar un condicionament o una minva de la política exterior d’Espanya”.
Pel que fa a l’impuls de la diplomàcia pública afirma que es planteja “sense respectar” la competència exclusiva en matèria de relacions internacionals ni la funció de direcció de la política exterior, que recorda que també és estatal. La sentència afegeix que la promoció exterior de Catalunya prevista a l’Estatut “no empara la diplomàcia pública” i apunta que el seu article 200, que fa referència a la promoció de les organitzacions socials, culturals i esportives; es va considerar en el seu dia constitucional en tant que deixava clara “la supeditació de l’acció de la Generalitat” al que estableixi l’Estat. “No sent Catalunya subjecte de dret internacional, no té cabuda pretendre que aquesta comunitat autònoma s’atorgui la capacitat d’establir relacions diplomàtiques”.
Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, a judici del 6 al 10 de febrer
A part de les decisions del TC, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va anunciar ahir que el judici pel 9-N a Mas, Ortega i Rigau serà del 6 al 10 de febrer. L’ex-president, l’ex-vice-presidenta i l’ex-consellera s’asseuran davant del jutge acusats dels delictes de prevaricació i desobediència, pels quals s’enfronten a penes d’entre deu i nou anys d’inhabilitació.
Abans d’aquest judici, però, el tribunal haurà de trobar un tercer magistrat. El tribunal estarà format pel president del TSJC i de la Sala Civil i Penal, Jesús María Barrientos, que presidirà el judici, i el magistrat Carlos Ramos. Tanmateix, l’actual conformació de la sala no compleix els requisits legals. Quatre dels magistrats ja han participat en la instrucció o a la sala d’apel·lacions i, per tant, no poden jutjar els ex-dirigents catalans. Per a cercar el magistrat que cobreixi aquesta vacant s’optarà per la borsa de substituts del TSJC. Si no se’n troben allà, caldrà buscar entre els magistrats del TSJC de les sales social o contenciosa, segons que recull l’article 199 de la Llei Orgànica del Poder Judicial.
En resposta a aquesta decisió del TSJC, la diputada de Junts pel Sí i coordinadora executiva del PDECat, Marta Pascal, responia l’alt tribunal refermant-se en la decisió dels partits independentistes: ‘Junts pel Sí i la CUP seguiran endavant amb el mandat del 27-S’.
