07.10.2015 - 17:55
|
Actualització: 07.10.2015 - 21:07
L’autogovern de Catalunya torna a rebre les atzagaiades del govern espanyol a través del Tribunal Constitucional (TC). L’objectiu de la nova ofensiva jurídico-política de l’estat espanyol són les lleis i decrets de contingut més social del govern de la Generalitat de Catalunya. El TC ha suspès preventivament una part de la llei del codi de consum sobre protecció, desnonaments i pobresa energètica i el decret que impedia obrir nous centres comercials fora dels nuclis urbans. A més, el govern espanyol ha anunciat que portaria al TC l’impost de pisos buits i la ILP d’habitatge. És una nova ofensiva de l’estat espanyol contra les competències de l’autogovern català una setmana després de la victòria independentista a les eleccions del 27-S.
El TC ha admès a tràmit un recurs del govern espanyol contra uns quants articles la llei 20/2014 del Parlament de Catalunya per a la millora de la protecció dels consumidors en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. Els articles impugnats (3, 8, 13, 17, 18.2, 20 i la disposició addicional primera) de la norma queden en suspens automàticament perquè l’executiu de Rajoy ha demanat que s’apliqui l’article 161.2 de la constitució, que deixa temporalment sense efecte qualsevol norma autonòmica que impugna el govern de l’estat.
La llei segueix els mateixos passos que el decret de la pobresa energètica que desplegava aquesta norma i que també fou objecte de recurs pel govern espanyol i suspès pel TC.
Ara el Constitucional té cinc mesos per estudiar el recurs. Si no ha emès cap resolució, abans no expiri aquest termini haurà de dictaminar si manté la suspensió cautelar o no, i explicar per què.
També ha admès a tràmit el recurs que el govern espanyol va presentar contra el decret llei 7/2014 que derogava l’excepció que permetia d’obrir nous centres comercials fora dels nuclis urbans. El decret suspès derogava una excepció que constava en el decret d’equipaments comercials del 2009. Durant els anys en què havia estat en vigor, més de la meitat de les llicències aprovades havien estat sol·licitades aprofitant aquesta excepció, fet que segons la Generalitat desvirtuava el principi general previst a la norma perquè els establiments comercials s’instal·lin dins de la trama urbana.
El decret de la Generalitat justificava la derogació de l’excepció que havia originat ‘greus conseqüències’ al model comercial català, perquè propiciava l’aparició d’àrees comercials perifèriques fora de les ciutats, en perjudici de la cohesió social i la diversitat d’usos.
Anunci de més suspensions
El Ministeri d’Hisenda espanyol ha avisat el Departament de Territori i Sostenibilitat que presentaria un recurs si no es rectificava la llei sorgida de la ILP de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i contra la llei de l’impost que grava els pisos buits. El conseller Santi Vila ha advertit que el govern destinaria els esforços que calguessin a desactivar la decisió del govern espanyol de presentar aquests recursos davant el TC. Vila creu que aquesta decisió és inadmissible: ‘Ningú no entén que dues lleis tan importants per a promoure el dret social a l’habitatge puguin ser blocades pel govern espanyol.’
