L’ODL recorda a Apitxat els drets lingüístics que té arran de la discriminació que va rebre en un centre mèdic

El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana, Rubén Trenazo, ha fet un informe sobre el cas de discriminació lingüística que va patir l’influenciador Aptixat –Xavi Rico– en un centre mèdic de Sagunt, en què li van negar l’atenció mèdica per haver parlat en català. El document que firma Trenazo fa un repàs dels drets lingüístics que emparen Aptixat, segons que informa l’Oficina de Drets Lingüístics (ODL)

Fa menció de gairebé una vintena d’articles de marcs normatius molt diversos. Parla, entre més qüestions, de l’article 3 de la Constitució espanyola, sobre les llengües reconegudes als estatuts d’autonomia i el deure de protegir i tindre un especial respecte per les llengües oficials diferents del castellà; de l’apartat 2 de l’article 9è de l’Estatut d’Autonomia, que el dret de tots els ciutadans a relacionar-se amb l’administració en valencià i a rebre resposta en la mateixa llengua; de l’article 2 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià (LUEV), que estableix el dret d’usar oralment i per escrit la llengua pròpia amb les instàncies públiques; i també de l’article 4 de la LUEV, que declara que en cap cas ningú no podrà ser discriminat pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials.

Pel que fa a la regulació específica en matèria sanitària, Trenazo recorda que l’article 3 de la Llei 10/2014, de 29 de desembre, de Salut del País Valencià, reconeix el dret dels pacients i usuaris a rebre informació sanitària en les llengües oficials del País Valencià. També fa menció que l’article 25 regula els deures del personal del centre de salut i preveu que el personal sanitari té el deure de prestar una adequada atenció sanitària als pacients i donar-los un tracte humà, comprensiu i respectuós, respectar les decisions adoptades lliurement pels pacients i prestar els serveis complint de forma rigorosa les obligacions contingudes en els seus respectius codis deontològics.

L’Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut també fa menció del deure de no fer cap discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social. I l’article 72 d’aquesta llei tipifica les faltes i considera que és molt greu: “Tota actuació que supose discriminació per raons ideològiques, morals, polítiques, sindicals, de raça, llengua, gènere, religió o circumstàncies econòmiques, personals o socials, tant del personal com dels usuaris, o per la condició en virtut de la qual aquests accedisquen als serveis de les institucions o centres sanitaris”.

L’informe també fa menció de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM), tractat internacional que configura el dret d’utilitzar una llengua regional o minoritària en la vida pública i en la vida privada com un dret imprescindible i recull els compromisos de les parts en la protecció i promoció de les llengües.

Un organisme amb les funcions retallades

L’ODL no funciona als cent per cent. El Tribunal Suprem espanyol li va retallar les funcions arran d’un recurs del PP. Segons la justícia espanyola, la regulació de la norma reglamentària de l’Oficina per a reclamacions i suggeriments no és conforme a dret perquè no preveu la tramitació d’un procediment administratiu i la possibilitat que es recorri o impugni. Ara per ara no té capacitat sancionadora. Fa mesos que Trenazo diu que treballen per a revertir la situació, però de moment encara no ho han fet.