Odile Romero: “L’insomni és una epidèmia”

Hi ha molta gent que les nits d’estiu no pot dormir. La majoria en culpa la calor, però sabíeu que aquest no és l’únic factor que fa que a l’estiu ens costi tant dormir? En parlem amb la doctora Odile Romero, cap de la Unitat del Son de l’Hospital Vall d’Hebron, que ens explica que l’insomni no és una cosa exclusiva d’aquesta època de l’any, ans al contrari, com més va més persones en tenen. Fins i tot, diu que es podria considerar una nova epidèmia. “Tothom té molta vida social, té molta càrrega familiar o laboral i volem arribar a tot. I el dia té vint-i-quatre hores. D’on traiem aquest temps? De la son. No donem la importància necessària a aquestes hores de dormir i això, de mica en mica, ens passa factura.” La doctora Romero defensa que, com a societat, hauríem de prendre més consciència de la importància que per a la nostra salut té el fet de dormir.

—Augmenta la calor i hi ha molta gent que té dificultats per a dormir.
—Necessitem uns 22 graus per a dormir bé. Però, és clar, a l’estiu les temperatures es disparen. A casa meva aquest matí feia trenta graus. És molt complicat, dormir així. És veritat que la calor fa que tinguem més dificultats per a dormir, però hi ha uns altres factors que afecten el son durant l’estiu: hi ha més hores de llum i la foscor arriba més tard. Nosaltres tenim la tendència, o la facilitat, de dormir quan és de nit i d’estar desperts quan és de dia. Què passa a l’estiu? La vida social i la llum es prolonguen, anem a dormir més tard, dormim menys hores, i tot això comporta una certa tendència a anar privats de son i a l’insomni.

—I què hauríem de fer?
—En principi, refrescar l’habitació. Les habitacions s’han de ventilar, però també s’han de tenir fresques. No aconsello tenir l’aire condicionat encès tota la nit, perquè resseca les mucoses. Refresquen massa les habitacions i acabem agafant refredats. Recomanaria, abans de l’hora d’anar a dormir, d’intentar de mantenir una bona temperatura a l’habitació. I si després heu de deixar l’aire condicionat obert, que sigui a vint-i-cinc graus. Si no teniu aire condicionat, recomanaria que anéssiu a dormir refrescats, que us dutxéssiu abans, o que dormíssiu amb roba de cotó, que no dóna calor. També podeu intentar de posar tovalloles o coses fresques a les parts discals del cos. Com fem amb els nens per abaixar-los la temperatura quan tenen febre. Posar coses fresques als turmells i als canells. Una altra recomanació és que no sopeu copiosament. Mireu de sopar d’hora i menjar lleugers i frescs.

—Ara parlem d’insomni causat per la calor, però com més va hi ha més persones amb insomni. Podríem parlar d’epidèmia?
—L’insomni, la dificultat per a dormir o els mals hàbits de son són una epidèmia. Tothom té molta vida social, té molta càrrega familiar o laboral i volem arribar a tot. I el dia té vint-i-quatre hores. I d’on traiem aquest temps? De la son. No donem la importància necessària a aquestes hores de dormir i això, de mica en mica, ens passa factura. Sempre hi ha qui diu: “Aprofito avui que puc dormir més”. Però, escolta’m, si dorms cinc hores cada dia, després no podràs dormir deu hores seguides. El teu cos et dirà que no, que això no funciona així.

—Llavors no serveix això de recuperar la son el cap de setmana?
—No, no funciona així. Nosaltres som éssers de vint-i-quatre hores. Hauríem de dedicar sempre unes set hores o vuit a dormir, i amb els mateixos horaris. Som éssers circadiaris. Nosaltres tenim un nucli supraquiasmàtic, que és el nostre rellotge biològic intern, i ha de girar cada vint-i-quatre hores. Per tant, no podem fer que aquest rellotge un dia giri vint-i-sis hores i l’altre vint-i-dos. Això no funciona així. Tu imagina’t un rellotge suís que un dia el fas girar d’una manera i l’endemà d’un altre, la màquina s’espatlla. Per això és important mantenir uns horaris i dormir unes set hores i mitja.

—I a més d’això, quins altres consells hauríem de tenir en compte?
—No prendre estimulants, com el cafè, fer esport cardiovascular al matí i no al vespre… Òbviament, no mirar dispositius mòbils, ni sèries en un iPad, ni fer coses estimulants a l’hora d’anar a dormir, sobretot per la llum. És molt millor llegir un llibre, amb la llum tènue, com s’havia fet sempre. Llegir en un iPad, encara que tingui una pantalla protectora, no és igual. Aquesta llum tan directa i tan propera a la nostra retina fa que, d’alguna manera, la secreció de melatonina, que és necessària per agafar el son, no es produeix perquè queda suprimida. A més, cada vegada tenim el costum de mirar el mòbil fins a l’últim moment. Fins i tot, ens desvetllem a mitjanit i en comptes de tornar a dormir, aprofitem per mirar l’última notícia. Tot això va en contra de la nostra biologia. No estem dissenyats per a això. Mentre nosaltres no considerem que el son és una funció vital i necessària, igual que la respiració, no millorarem. Cada vegada hi ha més consciència social, anem fent passos endavant, però encara hi ha molta gent que pensa que, si ha de fer una cosa que li ve de gust i ha de renunciar a res, és millor treure’s hores de son.

—Hauríem de deixar els mòbils fora de l’habitació?
—Els mòbils haurien de ser un telèfon normal a partir de les 20.00. No crec que sigui necessari deixar-lo fora de l’habitació, és tan fàcil com desactivar tot el que fa i utilitzar-lo com un telèfon i prou, com els que teníem abans. Jo, per exemple, tinc una mare que és gran i, per tant, no apagaré el telèfon ni el deixaré fora de l’habitació, perquè potser em truca i ho vull sentir. Però si no hi ha una urgència, no el miro. Aquesta és la meva recomanació.

—I com més va hi ha més adolescents i nens que tenen aquest problema, oi?
—Sí. Els hàbits de dormir que tenen aquestes generacions són pitjors. Fa anys que els joves fan això que es coneix com a jet-lag de cap de setmana. Volen mantenir un horari durant la setmana, però el cap de setmana el giren completament. Recordo que fa uns anys algú em va preguntar sobre els clubs esportius o les biblioteques que obrien les vint-i-quatre hores del dia. Li vaig dir que no hi estava d’acord. Sóc conscient que hi ha professions en què, òbviament, hem de tenir torns laborals. En totes les feines existencials, bombers, policies, metges, infermeres, és obligatori. Però aquests horaris ens comporten patologies. Si ara, a sobre, posem clubs esportius de nit, afavorim que la gent tingui insomni. No cal que algú que es desperta a les quatre tingui l’opció d’anar a fer esport. I a les biblioteques, s’hi ha d’anar de dia, que és l’hora en què s’ha d’estudiar. No hauríem d’afavorir aquestes tendències. Ja et dic, cada vegada hi ha més consciència social, però encara som lluny d’aconseguir-ho. Però de la mateixa manera que en el seu moment la societat va entendre la importància de fer esport o de tenir una dieta saludable, crec que amb el son també ho aconseguirem. Encara no hem interioritzat la importància de dormir bé. Tothom surt de la feina i se’n va corrents al gimnàs perquè és necessari. Doncs, vigilem, perquè si has de sortir corrents per fer una classe aeròbica, per carregar-te bé d’adrenalina a les deu de la nit, no anem bé. Segur que té una part positiva, però potser no és el millor moment de fer-ho. Hem de procurar de tenir més cura del son.

—Falta conscienciació, doncs. I els metges, en són prou conscients?
—Falta molta formació entre els metges. La patologia del son és una àrea de coneixement que no s’estudia durant el grau de medicina, sinó després. Sabem que el fet que la població no tingui una bona qualitat del son acaba comportant una càrrega econòmica molt alta. Comporta accidents de trànsit, accidents laborals, més baixes, i patologies de risc cardiovascular o metabòlic. Però això a la gent no li importa, no és notícia. No en fem cas. És notícia un trasplantament, les llistes d’espera… La nostra és una feina de prevenció, i això no acostuma a despertar interès, perquè no té un resultat immediat. Recordo que en algun curs ens explicaven que allò que és important no hauria de ser mai urgent. S’hauria de tractar abans que fos urgent, però no és així. De fet, això passa en moltes àrees de la nostra vida. I en el tractament de totes les patologies del son ens passa. Cal molta consciència social, als mitjans de comunicació, a l’escola, a l’atenció primària o a la política. De fet, ara nosaltres coordinem una plataforma que es diu Alianza por el Sueño, en l’àmbit estatal, que vol crear més consciència. Hem de mantenir una qualitat del son, és important dormir.

—…
—Hem de donar valor A aquesta part biològica. També hem de pensar que el consum de Benzodiazepina en el nostre país és altíssim. I no són exemptes d’efectes secundaris. Poden provocar un insomni de rebot. Hi ha una persona que té un infart, l’ingressen, i com que no pot dormir bé, li donen pastilles, com l’Orfidal, el Trankimazin o el Diazepam. I això ja surt a la seva recepta electrònica sempre. La cosa és que aquests medicaments després s’han de retirar. I no és fàcil, quan hi ha gent que fa molts anys que en pren. Per tant, hem de tenir la consciència social per a valorar què és la qualitat del son, aquesta funció biològica tan important que ens pot comportar una millora en la qualitat de vida, i de concentració a la feina. Ahir, un pacient m’explica que li havia canviat el caràcter, que no era el mateix, estava irritable, contestava malament, sentia que no rendia i que s’odiava.

—És a dir, que les pastilles no són sempre uns aliats?
—No, no, les pastilles no són bons aliats. La Benzodiazepina està indicada per al tractament de l’insomni agut durant quatre setmanes, més no. Una altra cosa és un pacient psiquiàtric que té angoixa, o claustrofòbia, aquí sí. Però per al trastorn d’insomni no les hauríem de prescriure més de quatre setmanes.

—Ara parlàveu d’alguns efectes d’aquest insomni. Què ens pot comportar? Va més enllà d’estar cansats?
—Sí, i tant, té molts més efectes. La privació de son, que és el que a la llarga comporta l’insomni, té una relació directa amb malalties, com el risc cardiometabòlic o la resistència a la insulina. A un diabètic li costa molt més de controlar-se si té son. També s’incrementa la possibilitat d’una demència o d’Alzheimer. O les arrugues de la pell, la regeneració de tots els teixits es produeix amb aquestes hores de son.

—Hi ha prou estudis sobre el son?
—Hi ha recerca, però hi ha pocs marcadors biològics i això fa que la recerca estigui molt limitada. Només hi ha un marcador, que és la hipocretina. Intentem valorar-ho per la qualitat de vigília. El problema és que és molt difícil avaluar la qualitat del son, perquè té una gran variabilitat intrapersonal, individual. Però si tu passes uns qüestionaris de qualitat de vigília, de capacitat de memòria, de concentració, de capacitat de reacció, i valores que la vigília d’aquella persona és correcta, és que dorm prou.

—Quan ens hem de preocupar per aquest insomni?
—Quan no tens una bona qualitat de vida. Hi ha persones que dormen sis hores i mitja i en tenen prou i hi ha persones que necessiten dormir-ne vuit. Si tu dorms sis hores i mitja, et lleves, estàs contenta, tens ganes de fer coses, de preparar, d’organitzar, tens bon caràcter, estàs alegre tot el dia, no et preocupis perquè dormis sis hores i mitja, estàs dormint correctament. T’has de començar a preocupar si notes que dorms pitjor, però a més a més t’enfades, t’estresses, no tens ganes de fer coses … Llavors comença’t a preocupar.

—I si això passa una setmana i prou també és preocupant?
—No, l’insomni crònic, que és el que ens preocupa, és a partir dels tres mesos. Per definició, per la classificació internacional de trastorns del son, l’insomni és un diagnòstic clínic. Per tant, és un pacient que et ve a la consulta i et diu que li costa molt adormir-se, que es desperta moltes vegades a la nit, que es lleva amb la sensació que no ha descansat bé, com si el son no fos reparador… I això li passa com a mínim tres vegades la setmana, i no hi ha cap altra causa que justifiqui tot plegat. És a dir, no tens un veí que fa obres, una pudor o et trobes malament per una altra cosa. Quan tu tens les condicions per a dormir bé i no dorms, i això et passa com a mínim tres vegades la setmana, parlem d’un trastorn d’insomni.