Per què odiem el so de la nostra veu?

Com a cirurgià especialitzat en el tractament de pacients amb problemes de veu, acostumo a enregistrar els meus pacients parlant. Per a mi, aquests enregistraments són increïblement valuosos. Em permeten de seguir els lleugers canvis en les seves veus d’una visita a una altra, i m’ajuden a confirmar si la cirurgia o la teràpia de veu han comportat millores.

No obstant això, em sorprèn com en poden ser, de difícils, aquestes sessions per als meus pacients. Molts se senten visiblement incòmodes quan senten la seva veu.

“De debò tinc aquesta veu?”, es pregunten, fent una ganyota.

(Sí, tens aquesta veu.)

Alguns s’inquieten tant que es neguen directament a escoltar l’enregistrament, i molt menys repassen els canvis subtils que vull destacar.

La incomoditat que percebem quan sentim les nostres veus en els enregistraments d’àudio probablement es deu a una barreja de fisiologia i psicologia.

D’una banda, el so d’un enregistrament d’àudio es transmet de manera diferent al cervell que el so que es genera a l’hora de parlar.

Quan sentim un enregistrament de la nostra veu, el so viatja per l’aire i arriba a les nostres orelles, fet que s’anomena “conducció aèria”. L’energia del so fa vibrar el timpà i els ossets de l’oïda. Aquests ossos transmeten les vibracions sonores a la còclea, que estimula els axons nerviosos que envien el senyal auditiu al cervell.

En canvi, quan parlem, el so de la veu arriba a l’oïda interna d’una manera diferent. Mentre que una part del so es transmet per conducció aèria, gran part del so es condueix internament de manera directa per mitjà dels ossos del crani. Quan sents la teva pròpia veu quan parles, hi ha una barreja de conducció externa i interna, i la conducció òssia interna sembla que potencia les freqüències més baixes.

Per aquest motiu, la gent generalment percep la seva veu més profunda i més rica quan parla. En comparació, la veu enregistrada pot sonar més fina i aguda, cosa que a molts els resulta desagradable.

Hi ha una segona raó per la qual sentir un enregistrament de la nostra veu pot ser tan desconcertant. Realment és una veu nova, que posa de manifest la diferència entre la percepció que tenim de nosaltres mateixos i la realitat. Com que la nostra veu és única i és un component important de la nostra identitat, aquest desajustament pot ser xocant. Tot d’una, ens adonem que els altres han estat sentint una altra cosa tot el temps.

Tot i que en realitat la nostra veu s’assembla més a l’enregistrada, crec que la raó per la qual molts de nosaltres ens retorcem quan la sentim no és que la veu enregistrada sigui necessàriament pitjor que la nostra veu percebuda. Simplement, estem més acostumats a sentir-nos a nosaltres mateixos d’una manera determinada.

En un estudi publicat el 2005 es va demanar als pacients amb problemes de veu que avaluessin les seves veus en enregistraments. També van demanar als metges que les valoressin. Els investigadors van trobar que els pacients, en general, tendien a valorar de manera més negativa la qualitat de la seva veu enregistrada, en comparació amb les avaluacions objectives dels metges.

Així doncs, si la veu del teu cap castiga la veu que surt d’un dispositiu d’enregistrament, probablement és el teu crític interior, que hi reacciona de manera exagerada, i que et jutges amb massa duresa.

L’autor d’aquest article és Neel Bhatt, professor adjunt d’otorrinolaringologia de la Facultat de Medicina de la Universitat de Washington. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.