Odi als turistes o al model turístic? El sarcasme de les xarxes socials contra la saturació turística

Es preveu un estiu amb rècord de turistes. A Catalunya, s’estima que n’hi haurà més de 4,7 milions, tants com el 2019. A les Illes, s’espera acumular-ne uns 19 milions en tot l’estiu. I al País Valencià, els hotels del litoral tenen una previsió d’ocupació que s’acosta al 80%. Són unes dades que, si bé entusiasmen el sector turístic, fan posar el crit al cel a la majoria de la població. La saturació turística és com més va més palpable a les ciutats i viles de la costa, i no són pas pocs que reclamen un canvi de model de manera urgent.

Per això, demà a les 18.00 a la Rambla de Barcelona es farà una manifestació que exigirà de posar límits al turisme. Ha estat convocada per l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) i s’hi han afegit molts més col·lectius de la ciutat. A Mallorca, fa unes setmanes tres-cents mallorquins van ocupar el caló del Moro per denunciar la saturació; i ara s’ha convocat una nova manifestació el 21 de juliol a les 19.00 al Parc de les Estacions de Palma, amb el lema “Canviem el rumb: posem límits al turisme”.

Per primera vegada en molt de temps s’ha aconseguit una crida unitària que ha unit molta gent per un mateix propòsit. Però les reivindicacions veïnals en contra del turisme vénen de lluny. N’hi ha prou de recordar les pintades de l’any passat en carrers del barri de Vallcarca (Barcelona), en què es llegien unes falses indicacions cap al Parc Güell per confondre els turistes i desviar-los de la ruta. O els cartells en anglès de les cales de Manacor que l’estiu passat indicaven que eren tancades a causa de la presència de meduses o de despreniments de roques, però que en català especificaven que les cales eren realment obertes. Eren accions que, amb un toc de picardia, transmetien un missatge de fons: els qui viuen aquí estan farts de ser ciutadans de segona quan arriben els turistes.

Humor i ironia per a foragitar els turistes

Els missatges enganyosos i plens d’ironia en contra del turisme són un degoteig constant a les xarxes, on els usuaris s’empesquen les fórmules més originals i divertides per fer la punyeta als turistes. Per exemple, la influenciadora Gal·la Castellfort va publicar aquest vídeo al seu compte de TikTok en què, en anglès i amb un to sarcàstic evident, explicava per què no era recomanable de viatjar a Barcelona. El vídeo ja acumula gairebé quaranta mil visites. 

@kindagalins nois si que sé parlar anglès suposo que no cal explicar que és sarcasme💅🏼 #catalunya #greenscreen #estiktokat #barcelona ♬ original sound – gal·la castelltort

L’usuari @elpolyklin també es passa a l’anglès irònicament per fer publicitat negativa contra el país, i així evitar-ne la massificació. Acumula gairebé dos mil m’agrada a X. 

ABSOLUTELY TRUE! WENT TO CATALONIA LAST YEAR THE LOCALS WERE EXTREMELY DISGUSTING THEY FORCED ME TO DANCE SARDINIAS (TRADITIONAL DANCE) AND TO EAT SNAILS WITH BURNT DANET NEVER COMING BACK DON’T GO https://t.co/fVuz6gFiER

— toi toi (@elpolyklin) May 27, 2024

N’és un exemple semblant aquest mapa de Mallorca publicat a Instagram per l’usuari @Capfavamaborelles. S’hi avisa els turistes de les suposades zones perilloses de l’illa, per evitar que hi vagin: “Atenció, turistes!”, diuen.

 

Ver esta publicación en Instagram

 

Una publicación compartida de Cap de fava amb orelles (@capdefavaamborelles)

Però un dels comptes-paròdia del turisme per excel·lència és el de la Federació Balear de Balconing. Es dediquen a fer un recompte de les morts i els ferits que practiquen balconing a les Illes, i en fan una classificació per punts segons la nacionalitat dels turistes. Aquest estiu, el recompte ja és de quatre morts i sis ferits, i el pòdium l’encapçalen Alemanya, Romania i el Regne Unit, per aquest ordre. Segons que expliquen els impulsors, l’objectiu del compte és criticar un model turístic enfocat al sol i platja i al tot inclòs. “Som anti- uns perfils concrets de turistes, però sobretot, som anti- el model turístic que tenim. L’enemic no és el turista, és el model turístic”, subratllen. 

REGNE UNIT manté viva sa il·lusió, hi ha lliga, s’estiu just ha començat!
Sumen un puntet que els col·loca en places de podi i somien amb sa remuntada.

Es britànics rebenten sa fita de 200 punts a sa classificació històrica!
IT’S COMING HOME 🇬🇧 @MailOnline!! https://t.co/cxvKd8LR27 pic.twitter.com/e3AKt9xaV0

— Federació Balear de Balconing (@Botquebota) June 26, 2024

Asseguren que no els preocupa de ser considerats turismofòbics, tal com va fer el Daily Mail en una publicació fa unes setmanes. Tenen les idees clares: “Ens sumem al rebuig social latent que hi ha a les Balears cap a un model turístic extractiu i explotador, que el que fa és gentrificar, impossibilitar l’accés a l’habitatge, massificar qualsevol indret, precaritzar el mercat laboral… En resum, disminuir la qualitat de vida de la població local.”

Carla Izcara, investigadora del centre Alba Sud d’investigació i comunicació sobre l’efecte global del turisme, diu que la població està farta dels impactes negatius del model de turisme actual, perquè els territoris al final es destinen únicament a reproduir els interessos del capital. “No és que la gent es queixi del turisme, sinó que reivindiquen uns drets i un territori del qual se senten expulsats.” Explica que el problema és que els beneficis generats pel turisme es posen a disposició d’una minoria, en detriment del territori i la població local. “Parlem d’empreses del sector turístic, però també d’empreses immobiliàries, de fons d’inversió… Per exemple, Airbnb o Glovo”, detalla.

Izcara diu que, tot i que sovint es fa el discurs que el problema és el turisme de borratxera, no hi ha un turisme bo i un de dolent. “Allò que realment és important és la manera com l’organitzes i a qui l’adreces. Veiem partits polítics que volen promoure un turisme d’una suposada millor qualitat, com la Copa Amèrica o la fórmula 1, però de fet es dirigeix l’oferta a un públic amb un alt poder adquisitiu.” I afegeix: “La massificació té uns impactes, però la solució no és substituir-ho per un turisme d’elit.”

Una crítica que també comparteix la Federació Balear de Balconing: “No creiem que hi hagi un enfrontament directe entre locals i turistes. La fricció principal és entre els locals que volen viure dignament a casa seva i la minoria poderosa que vol viure del turisme a costa d’explotar la seva terra i la seva gent, i les autoritats que han permès aquest model turístic. Els turistes, com a individus, en són una conseqüència. No en vindrien tants si no hi hagués tanta infrastructura dedicada a acollir turistes”, expliquen.

Activisme a les xarxes contra el turisme de masses  

L’usuari @paaucuubero_ diu a X que fa “activisme” quan deixa comentaris negatius sobre Barcelona a les publicacions dels influenciadors que recomanen què fer o què veure a la ciutat. 

fent activisme per xarxes suposo pic.twitter.com/cQWartKVbb

— paucu😼 (@paaucuubero_) June 16, 2024

Una mena d’activisme que recorda la tasca que fa el periodista mallorquí Àngel Aguiló. Als seus vídeos, sovint critica els influenciadors que “vénen a vendre la moto i l’únic que fan és ferir l’illa”. I sempre hi posa un toc d’humor: “És una manera de cridar l’atenció per denunciar-ho. Amb una rialla es transmet molt millor el missatge”, explica.

Aguiló admet que la saturació turística el preocupa i el compungeix fortament: “Fa quinze anys ningú no anava al caló del Moro, però avui a vegades es formen cues de quatre hores per accedir-hi.” Observant la tendència d’aquests últims anys, preveu que aquest estiu serà el pitjor de tots. “M’indigna quan diuen que som una terra que viu del turisme, que sense turisme ens moriríem de fam. Escolta, arribats a aquest punt, ja no es viu del turisme, se’n malviu. Hem matat la gallina dels ous d’or”, avisa. A més, lamenta que s’hagi creat una societat i un entorn pensat únicament per a satisfer la gent de fora.

Aquest vídeo no el volia fer, però l’he fet.

És hora de desemmascarar els influencers-travellers que es mouen per Mallorca i el món en general. pic.twitter.com/HSQfg9bPBD

— Àngel Aguiló Palou (@AngelAguiloP) July 16, 2023

L’espurna d’un canvi de model turístic?

“Ens trobem en una situació límit de fa molts anys. La pandèmia va ser com una aturada, però ara veiem l’acceleració d’una dinàmica que ja venia d’enrere. Concretament, del projecte dels Jocs Olímpics del 92, en què Barcelona guanya impuls i projecció internacional i es promociona el turisme perquè la gent vingui aquí a gaudir, i no pensant en les necessitats de la població local”, explica Izcara.

La Federació Balear de Balconing creu que enguany la crispació ciutadana ha pujat un esglaó: “S’han fet noves protestes i manifestacions contra el model turístic, i cada vegada pareix que els locals estan més conscienciats que no podem créixer infinitament, que arribarà un punt que tant de turisme serà contraproduent i morirem d’èxit.”

Aguiló també és optimista perquè detecta un canvi de consciència: “Ens trobem en un moment de canvi. La gent ha dit prou, perquè la saturació i la impossibilitat de viure amb normalitat afecta tothom. I es veu amb les manifestacions que s’han fet i que es faran per posar límits al turisme.”

“S’ha de decréixer, ens hem excedit”, alerta. Per això, proposa mesures com ara controlar l’aeroport, millorar el transport públic per evitar massificació de cotxes, restringir la compra d’habitatges als estrangers i evitar-ne l’especulació. “A les Illes hi ha hagut un govern progressista durant vuit anys i és quan més ha empitjorat tot”, s’exclama.

Amb tot, Aguiló explica que el canvi també ha de néixer de cadascú, i per això diu que fa anys que no va a les festes de Ciutadella, a Menorca, perquè sap que està saturat: “Jo no vull ser part d’aquest problema, i crec que amb això sí que tots hem de ser mitjanament responsables. És difícil de fer, però s’ha de començar a aconseguir.”

Izcara recorda que no és adequat de parlar del dret del turisme, perquè hi ha molts matisos i és fàcil de malinterpretar. Cal, diu, el dret de tenir les vacances pagades, un dret que va aconseguir la lluita del moviment obrer fa anys. I conclou: “Hauríem de tenir el dret d’accedir a una oferta d’oci, de cultura de descans; que també poguéssim tenir una ciutat amable on ens poguéssim quedar per vacances i no haver-ne de fugir.”