A l’octubre hem baixat un esglaó més cap a la recessió


“La situació a què ens enfrontarem els mesos vinents i trimestres vinents és la d’una economia clarament en desacceleració, i no es descarta d’entrar en una recessió tècnica (dos trimestres de creixement negatiu). No crec que sigui gaire profunda, però es poden donar taxes de creixement negatiu i la inflació continuarà alta.” Ho deia el vice-president del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, la setmana passada. De fet, una part de les causes de la possible entrada en recessió és a les seves mans. Com més collin amb els tipus d’interès, més altes seran les probabilitats. Però la prioritat que té l’autoritat monetària és, indubtablement, la lluita contra els preus, i la resta de danys col·laterals són secundaris.

Ho veurem dijous, quan la presidenta del BCE, Christine Lagarde, faci pública la segona gran pujada de tipus consecutiva. La majoria dels analistes pensa que en només dues tongades el banc central haurà apujat els tipus d’interès 125 punts bàsics. I aprofiten per recordar que és la primera vegada que es veu un ritme tan vertiginós d’enduriment de la política monetària. És clar que, amb la inflació rondant el 10% a la zona euro, hi ha membres del Consell amb molt poques ganes d’aixecar el peu de l’accelerador de les pujades, encara que el resultat faci créixer el nivell de la recessió a molts països de la zona.

La veritat és que plou sobre mullat. Avui hem conegut l’avanç de l’índex PMI (S&P), amb l’opinió dels gestors de compra de la zona euro sobre la marxa del mes d’octubre, i no és pas positiva, sinó més aviat al contrari. Segons que diuen en l’informe, sembla probable que l’economia de la zona euro es contregui el quart trimestre, atès que l’activitat total va disminuint i que a l’octubre s’ha observat un deteriorament de la demanda.

Tot i que l’índex PMI de l’octubre correspondria a una caiguda del PIB de ritme modest, del -0,2% aproximadament, la veritat és que la demanda cau intensament, les empreses cada vegada s’inquieten més pels nivells elevats d’existències acumulats i afronten uns volums de vendes més febles que no esperaven. Per tant, els riscs s’esbiaixen cap a un accelerament del declivi a final d’any. Alhora, les pressions dels preus continuen essent elevades, mentre els costos creixents de l’energia i del personal, conjuntament a la debilitat de l’euro, contraresten les reduccions dels preus dels productes bàsics, relacionades amb la millora en les condicions de subministrament. Vet aquí el panorama que presenta l’avanç del mes, segons que el resumeix el director de l’informe.

Un dels punts que més m’ha preocupat de l’estudi és el cas d’Alemanya, que registra la contracció més gran de la zona amb un índex que cau al punt més baix d’ençà del maig del 2020 i, amb excepció de la pandèmia, al nivell més feble d’ençà del juny del 2009. Tant el sector manufacturer com els serveis registren taxes de contracció pronunciades i accelerades. No oblidem que Alemanya es troba en una greu crisi energètica i experimentarà una recessió del -0,4% i una inflació del 7% el 2023, segons les darreres previsions del seu govern. “En aquests moments, vivim una crisi energètica difícil, que cada vegada es converteix més en una crisi econòmica”, va dir el ministre d’Economia, Robert Habeck, en la presentació de les noves perspectives.

Una enquesta presentada avui per l’Institut IFO indica que al voltant d’una de cada quatre empreses alemanyes que busquen actualment nous préstecs informa de restriccions per part dels bancs, en un moment en què l’alta inflació i les preocupacions sobre el subministrament d’energia sacsegen l’economia més gran d’Europa. Com succeeix a tot arreu, les empreses més petites i els autònoms són els més afectats, a causa de la seva dependència més gran dels préstecs bancaris.

A la resta de països de la zona (no els detalla), els PMI indiquen que l’activitat total va caure per segon mes consecutiu i va disminuir al ritme més ràpid d’ençà del gener del 2021 i, amb excepció del període de la pandèmia, d’ençà del juny del 2013. Un declivi modest de l’activitat del sector serveis s’ha vist acompanyat per una caiguda més intensa de la producció industrial.

Un altre punt de preocupació és la deriva negativa que presenta el consum. Segons els PMI, els volums de noves comandes de productes i serveis s’han reduït aquest octubre per quart mes consecutiu i la taxa de disminució s’ha accelerat a un ritme no observat d’ençà del desembre del 2012, si no es consideren els mesos de confinaments per la pandèmia, cosa que indica una creixent disminució de la demanda. En el cas de les manufactureres –pandèmia al marge–, la caiguda de les comandes va ser la més intensa d’ençà de l’abril del 2009, i la baixada de les noves comandes en el sector serveis va ser la més pronunciada d’ençà del juny del 2013.

En certa manera, això que ara veiem més clar a final d’octubre ja ho apuntava el darrer informe de l’FMI. L’organisme vaticinava que Alemanya i Itàlia entrarien en recessió el 2023. Pensem que les dues economies representen el 45% del PIB de la zona euro, per la qual cosa la caiguda no passarà desapercebuda per a la resta. No cal dir que Alemanya és el motor de la zona. I que quan falla, la resta hi anem darrere. De totes maneres, sí que és veritat que aquesta vegada pot ser una mica diferent, perquè el pes de la caiguda té un fons fonamentalment energètic, i això no ens afecta amb la mateixa intensitat, atès que aquí l’hivern és molt menys rigorós. De fet, ho va reconèixer l’FMI mateix, fa unes setmanes, quan va assegurar que no preveia una recessió tècnica a l’estat espanyol l’any que ve. “Altres economies l’experimentaran, però Espanya no.” Massa optimista?

Segons Raymond Torres, director de conjuntura econòmica de Funcas, si l’estat espanyol pot resistir més, fins i tot malgrat la davallada dels veïns, és també “perquè no hi ha el risc de racionament que s’entreveu en altres països”. “Alemanya, per exemple, pot haver d’aturar la seva indústria per distribuir l’energia. Nosaltres ho pagarem car, però no preveiem racionament en el subministrament.” De totes maneres, el think tank de les caixes no té tan clar com l’FMI la resistència de l’economia estatal, tenint en compte que la previsió que fa és que el PIB creixi d’un 0,2% el tercer trimestre, abans de caure d’un 0,4% el quart. “Després d’un inici d’any en negatiu, la recuperació del PIB, a partir del segon trimestre del 2023, permetrà que l’economia afronti el xoc energètic en més bona posició que la majoria de països de la zona euro.” De fet, si es compleix la seva revisió, podríem entrar també en recessió tècnica a començament de l’any vinent, per un període curt de temps, una previsió que va més en la línia del que deia Luis de Guindos.

En definitiva, aquest octubre no ha millorat la situació, ans al contrari, Europa ha baixat un esglaó més de l’escala que ens porta directament cap a la recessió. Un fet que ens complicarà una mica més la vida, malgrat que aquesta vegada no serem (potser) els qui en sortirem més mal parats de tot el veïnat.