L’occità, en perill de desaparèixer de l’educació pública a l’estat francès

L’occità està en perill a les escoles públiques de la regió d’Occitània, a l’estat francès. Segons que denuncien les associacions que defensen l’ensenyament en aquesta llengua, el ministre d’Ensenyament francès, Jean-Michel Blanquer, ha engegat una reforma que pretén de suprimir-lo a l’Educació Secundària de la demarcació escolar de Tolosa de Llenguadoc. Per a fer-ho, té previst de liquidar a partir del curs 2019/2020 la partida pressupostària amb què Occitània paga els professors d’occità.

‘Fins ara, aquestes hores eren finançades per una dotació específica per a l’occità perquè hi ha un conveni entre la regió d’Occitània i l’estat francès. Ara no volen respectar-lo, i això no pot ser’, denuncia Joan Thomas, professor d’occità. A més, explica que la mesura no té sentit tenint present que el nombre d’alumnes que volen estudiar occità s’eleva cada any. Es calcula que són uns 30.000, comptant els qui la trien com a assignatura opcional i els qui poden cursar tots els estudis de manera bilingüe (francès i occità). Per a obrir classes bilingües, cal una gran demanda dels pares del centre i el vist-i-plau del rectorat. La immersió lingüística només es fa fora de l’educació pública, amb escoles com Calandreta, amb un model similar a la Bressola de Catalunya Nord.

Malgrat que de moment només afecta la demarcació escolar de Tolosa de Llenguadoc, és possible que la mesura arribi a més demarcacions, i també a Catalunya Nord, on l’ensenyament del català també se’n podria ressentir encara més. Aquesta mesura contradiu la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, que l’estat francès va signar el 1999 però que el parlament no vol ratificar. ‘Sense la ratificació, no s’aplica’, denuncia Thomas.

Les associacions en defensa de la llengua, com l’Assemblea Nacional Occitana han denunciat la situació a les xarxes i dimecres van organitzar una manifestació davant el rectorat de Tolosa. És previst que el dia 17 es faci una altra manifestació. De moment, la lluita s’intensifica amb una coordinació amb bascos, corsos i bretons.

‘A la societat civil l’occità no és prou visible. No el sents gaire al carrer, no el veus a les botigues… Cal una política de sociabilització de la llengua’, explica Thomas. ‘França ha estat sempre un estat molt centralitzador i jacobí on només hi ha una llengua i no hi ha cap política lingüística.’ Un problema que assegura que no té a veure amb qui governi: ‘Als noranta alguns governs socialistes sí que van fer alguna cosa per a l’occità, però molt poca. Siguin socialistes o de dretes, tots són iguals. Són formats en l’Escola Nacional d’Administració’, diu. ‘Allò que predomina ideològicament és el jacobinisme.’