23.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 24.08.2023 - 12:06
La decisió del govern espanyol de demanar l’oficialitat del català, el gallec i l’èuscar a la Unió Europea, deixa al marge sis llengües més que també es parlen a l’estat espanyol, que o bé no tenen l’estatus d’oficialitat, o bé representen una minoria demogràfica. Són l’occità, l’asturià o asturlleonès, l’aragonès, el portuguès, l’àrab i el tamazic.
L’occità, oficial a tot Catalunya
L’occità és la llengua pròpia de la Vall d’Aran i té l’estatus de llengua oficial a tot el Principat de Catalunya. És un dialecte gascó de la gran llengua que s’estén de les valls alpines d’Itàlia fins a l’Atlàntic.
Les xifres sobre el nombre de parlants d’occità difereixen notablement segons els autors, atès que van del mig milió fins als tres milions.
A la Vall d’Aran sí que hi ha dades més fiables, i així, segons el cens lingüístic fet per l’Idescat, el nombre de parlants d’occità a l’Aran és al voltant dels cinc mil.
L’occità és la llengua vehicular de l’ensenyament del 1984 ençà. I d’ençà del 2010 és llengua oficial a tot el territori del Principat. L’Institut d’Estudis Aranesi n’és l’autoritat lingüística.
Er occitan ei era lengua pròpria dera Val d’Aran e a er estatut de lengua oficiau en tot eth Principat de Catalonha. S’agís d’un dialècte gascon dera grana lengua que s’esten des Valades aupenques d’Itàlia enquiar ocean Atlantic.
Es chifres sus eth nombre de locutors der occitan son notablament disparières segon es autors, pr’amor que van deth mieg milion enquias tres milions d’abitants.
Ena Val d’Aran i a donades mès fisables e atau, segons eth recensament lingüistic hèt per Idescat, eth nombre de locutors der occitan en Aran ei d’apròp des cinc mil persones.
Er occitan ei era lengua veïculara der ensenhament des der an 1984, e a compdar de 2010 ei lenga oficiau en tot eth territòri autonomic de Catalonha. Er Institut d’Estudis Aranesi n’ei era autoritat lingüistica.
L’asturià, lluitar per l’oficialitat
L’asturià, o, més ben dit, l’asturlleonès, és una llengua romànica que es parla a Astúries, a les províncies de Lleó i Zamora i al districte de Bragança, a Portugal.
A Portugal és oficial amb el nom de mirandès. A l’estat espanyol, els estatuts d’autonomia d’Astúries i Castella i Lleó fan referències que existeix i que cal promocionar-lo, però no parlen d’oficialitat.
La major part de parlants d’aquesta llengua es concentra a Astúries, on són aproximadament mig milió –a la zona occidental d’Astúries també es parla gallec. A Lleó, els parlants es calcula que són uns cinquanta mil, i a Bragança, prop de vint mil.
L’Academia de la Llingua Asturiana és l’única autoritat lingüística del domini asturlleonès, però no té capacitat legal respecte de la normativa ni pot actuar, de manera oficial, fora dels límits del Principat d’Astúries.
D’ençà de fa uns quants anys, hi ha un fort moviment popular a Astúries que reclama l’oficialitat de la llengua del país.
L’asturianu, o dizíu de forma más correcta l’asturllionés, ye una llingua románica que s’afala n’Asturies y nes provincies de Lleón y Zamora y nel distritu de Bragança, en Portugal.
Tien un estatus oficial en Portugal, so la denominación de mirandés. Nel estáu español, los estatutos d’autonomía d’Asturies y Castiella y Llión faen referencia a la so esistencia y a la necesidá de la so promoción, pero nun fala nengún casu d’oficialidá.
La mayor parte de falantes de la llingua concéntranse n’Asturies, onde son aproximao a medio millón de persones -n’Asturies tamién se fala’l gallegu na zona occidental del país. En Lleón calcula que hai unos cincuenta mil falantes y en Bragança cerca de venti mil.
La Academia de la Llingua Asturiana ye l’única autoridá llingüística del dominiu asturllionés, pero nun tien capacidá llegal nel tocante a la normativa nin pue actuar, de manera oficial, fuera de los llendes del Principáu.
Dende fa unos cuantos años hai un fuerte movimientu popular en marcha n’Asturies que reclama la oficialidá de la llingua del país.
L’aragonès, una llengua que recupera un espai propi
La llengua aragonesa és parlada actualment per uns vint-i-cinc mil ciutadans al nord de l’Aragó i a Saragossa, i és una de les tres llengües, juntament amb el català i l’espanyol, de la comunitat autònoma aragonesa.
La llengua és subjecta a un fort procés de diglòssia respecte de l’espanyol, que es complica encara més per l’aïllament geogràfic i la ruralitat de les zones on és parlada.
Tanmateix, la presència de l’aragonès en la vida pública ha millorat molt, especialment per la popularitat de Jorge Pueyo, que presentava un programa trilingüe a la televisió aragonesa i que ara, havent estat elegit diputat per Sumar, ha portat l’aragonès i la seua defensa a les corts espanyoles.
La lengua aragonesa ye parllada actualment por unas vint-i-cinco mil personas en o norte d’Aragón y en Zaragoza, y ye una d’as tres lengües, con o catalán y l’espanyol, d’a actual comunidat autonoma aragonesa.
A lengua ye sujeta a un fuerte proceso de diglossia con respecto a l’espanyol, lo qual se complica encara más por l’aizlamiento chografico y a ruralidat d’as zonas en que s’habla.
A presencia de l’aragonés en a vida publica, no ostante, ha millorato mucha, especialment por a popularidat de Jorge Pueyo, que presentaba un programa trilingüe en a televisión d’Aragón y que agora, dimpués de ser ellegiu diputato por Sumar, ha puesto l’aragonés y a suya defensa en as cortes espanyolas.
El portuguès de la frontera mal traçada
Tal com passa en la majoria de llengües, els límits de la llengua portuguesa no coincideixen amb els de l’estat. I, d’aquesta manera, hi ha poblacions portugueses on es parla asturlleonès (i hi és reconegut oficialment) i poblacions espanyoles on es parla portuguès, sense cap mena de reconeixement oficial.
El cas més important és el d’Olivença, a Badajoz, una població que l’estat portuguès no reconeix que formi part de l’estat espanyol i que reclama que torni a Portugal. D’ençà del 2014, els habitants d’Olivença són reconeguts com a nacionals per Portugal i poden demanar la ciutadania portuguesa, sense perdre l’espanyola. Hom calcula que l’ha demanada prop d’un 15% de la població.
Un altre cas important és el de la fala de Xàlima, que es parla en tres municipis del nord d’Extremadura i que alguns filòlegs discuteixen si pertany a la variant gallega o a la variant portuguesa de la llengua comuna a tots dos països.
A banda d’això, a les províncies de Zamora i Salamanca també hi ha petites poblacions de parla portuguesa en la frontera entre tots dos estats.
Evidentment, el portuguès no necessita que l’estat espanyol en demani el reconeixement com a llengua oficial a Europa perquè ja ho és.
Como ocorre na maioria das línguas, os limites da língua portuguesa não coincidem com os do estado. Dessa forma, há populações portuguesas onde se fala o astur-leonês (e onde é oficialmente reconhecido) e populações espanholas onde se fala o português, sem nenhum tipo de reconhecimento oficial.
O caso mais importante é o de Olivença, em Badajoz, uma localidade que o estado português não reconhece como parte do atual estado espanhol e que reivindica o seu retorno a Portugal. Desde 2014, os habitantes de Olivença são reconhecidos como nacionais por Portugal e podem solicitar a cidadania portuguesa, sem perder a espanhola. Estima-se que cerca de quinze por cento da população tenha realizado esse processo.
Outro caso importante é o da fala de Xálima, que é falada em três municípios do norte de Extremadura, e que alguns filólogos discutem se pertence à variante galega ou à variante portuguesa da língua comum aos dois países.
Além disso, nas províncias de Zamora e Salamanca, também existem pequenas localidades de fala portuguesa na fronteira entre os dois estados.
Evidentemente, o português não necessita que o estado espanhol solicite o reconhecimento como língua oficial na Europa, pois já o é.
L’àrab i el tamazic, les llengües que ningú no vol mirar
Als enclavaments africans de Ceuta i Melilla, l’àrab i el tamazic, respectivament, són les llengües principals de la població no europea. No hi ha xifres concretes, però, per exemple, a Melilla hom estima que el 58% de la població és europea, un 40% és amaziga i àrab, amb una claríssima preponderància dels primers, i hi ha un 2% d’hindús i hebreus.
D’ençà del 2010, hi ha diversos grups culturals i polítics que reclamen que el tamazic s’incorpori a l’ensenyament escolar i proposen que la llengua sigui oficial, al costat de l’espanyol.
Izen-iten afrak ikūn n Sibt u Mřič, tār itārabt n u tamaziɣt, tsawlayt n waggur amezwaru. Ala nekk n wussan, acku, n Mřič, n tsuqsa, 58% n isallen ṭṭrussin, 40% n izmaziren u itārab, d yimal iga tamzwarut n wussan, u yeqqimn deg-n-wass 2% n yinwi u yibrani.
S 2010, ittwalin dayiɣ n usgas aseqqam n tikta n wussan u tuzzwaruḥin n teqsiḥin i wass n usegmi, u sttnun ad tafken tikti n imaziyen tuḥbes asmiḍ ɣef tispanwit.
A Ceuta, la meitat de la població parla l’àrab, en la variant dàrija. Tanmateix, per motius polítics, el govern espanyol s’ha negat sempre a reconèixer aquesta realitat i ni tan sols l’inclou en els informes sobre llengües a l’estat espanyol.
Espanya, temorosa del retorn de la ciutat al Marroc, nega que els parlants d’àrab siguin residents nadius de la ciutat, tot i que és ben evident que ho són, i diu que són gent de pas o bé immigrants a fi de no reconèixer la personalitat marroquina de la ciutat. Tot i això, hi ha hagut moviments per a promoure l’oficialitat de l’àrab, i, fins i tot, Compromís va presentar una proposició en aquest sentit al congrés espanyol, que va ser rebutjada fermament.
في سبتة، يتحدث نصف السكان باللهجة العربية. ومع ذلك، لأسباب سياسية، رفضت الحكومة الإسبانية دائمًا التعرف على هذه الواقعية ولم تدرجها حتى في تقاريرها حول اللغات في الدولة.
تخشى إسبانيا من عودة المدينة إلى المغرب، وتنكر أن المتحدثين بالعربية هم سكان أصليين في المدينة، على الرغم من أنه من الواضح تمامًا أنهم كذلك، وتقول إنهم أشخاص عابرون أو مهاجرون، لعدم الاعتراف بالهوية المغربية للمدينة. وعلى الرغم من ذلك، توجد جهود لتعزيز رسمية اللغة العربية، وحتى تقدم حزب “كومبروميس” اقتراحًا في هذا الصدد إلى البرلمان الإسباني، لكنه تم رفضه بشدة.
