Occident veia en el Níger un exemple de democràcia africana. Fins al cop d’estat

The Washington Post · Ishaan Tharoor

NIAMEY — En el discurs que va fer el president del Níger, Mohamed Bazoum, a l’Assemblea General de l’ONU el setembre passat, va descriure acuradament la situació que es viu al seu país.

Va dir que era empobrit i castigat per les oscil·lacions del canvi climàtic, i que era al nucli mateix d’una crisi de seguretat que transcendia les fronteres. Al nord-est del Níger, Líbia s’havia convertit en una “plataforma per al crim organitzat transnacional” i en un focus il·lícit del tràfic d’armes, drogues i persones. Segons Bazoum, Líbia era una font d’inseguretat estructural i de militància islamista que es propagava per tot el Sahel, l’extensa regió semiàrida de l’Àfrica que es troba al sud del desert del Sàhara, amb el Níger al centre.

Bazoum va parlar després de l’ecosistema de violència que s’havia estès cap a l’oest, a Mali, on el fracàs constant en l’enfrontament amb els insurgents havia alimentat el descontentament popular fins a portar una junta militar a prendre el poder. I també va parlar del cop d’estat semblant a Burkina Faso. Però va afegir que el Níger, tot i els problemes que té, havia evitat de seguir els passos dels seus veïns.

Va explicar que ho havien aconseguit gràcies a les eleccions democràtiques que el van dur a la presidència del Níger –les primeres d’ençà que es va independitzar de l’estat francès– i a la transferència pacífica de poder que va tenir lloc a Niamey, la capital, l’any 2021.

“El meu país mostra una gran resiliència basada en una governança sàvia, tot promovent una cultura de tolerància i respectant les regles de la democràcia i l’estat de dret”, va dir Bazoum als dignataris reunits a Nova York. Hi va afegir que la millor manera de prevenir la violència terrorista era de reforçar les institucions democràtiques.

Aquesta retòrica va ser molt ben rebuda pels aliats occidentals del Níger, principalment l’estat francès i els Estats Units. I va donar resultats. En una cimera entre els Estats Units i l’Àfrica a Washington el desembre passat, Bazoum va seure en un lloc destacat, al costat del president Biden, enmig d’una reunió amb els dirigents de tot el continent. I a mesura que a Mali grups de militars pròxims al Kremlin es van anar mostrant hostils a França, el govern de l’estat francès va decidir de retirar les forces de manteniment de la pau i traslladar-les al Níger –que també acull un esquadró de drons nord-americans i una unitat de Forces Especials dels Estats Units. Durant una visita a Niamey el març, el secretari d’estat dels Estats Units, Antony Blinken, va elogiar el govern de Bazoum mentre oferia vora cent cinquanta milions de dòlars en ajut humanitari a la regió del Sahel.

“El Níger és una democràcia jove en una zona molt complicada del món”, va dir Blinken en una conferència de premsa. “Però és un país ferm en la defensa dels valors que compartim. El Níger ha estat ràpid a defensar els valors democràtics amenaçats als països veïns.”

En aquest context, els esdeveniments turbulents d’aquests dies han estat un cop d’estat inesperat. Escenes que recordaven els cops d’estat de Mali i Burkina Faso, amb fotografies dels partidaris de la intervenció militar brandant banderes russes pels carrers de la capital.

Mentre esperen que passi la tempesta, i veuen on portarà la crisi, el ministeri d’Afers Estrangers de l’estat francès ha demanat un procés regional que faciliti la restauració de l’autoritat civil, i Blinken, que es trobava de viatge al sud del Pacífic, ha dit que si el cop d’estat es mantenia i triomfava, posaria en perill els llaços de Niamey amb Washington.

Lluny de Rússia, mentrestant, Ievgueni Prigojin, el cap de Wagner que ja opera a Mali, la República Centreafricana i més punts calents del continent, va afirmar per Telegram que el Níger s’alliberava i es deslliurava dels colonitzadors, en referència als estrets llaços de seguretat que el país tenia amb Washington i París. Uns llaços que ara, evidentment, es troben en perill.