Occident i l’autoengany

Les Nacions Unides van votar el 3 de març una moció sobre la invasió d’Ucraïna per Rússia, que fou aprovada amb un resultat enganyós: per 141 dels 193 estats membres, contraris a la invasió decidida per Putin, cosa que pot fer pensar en l’aïllament de Rússia. Un aïllament que s’accentua quan veiem que Rússia va votar contra la moció gairebé sola, tot just amb el suport de Bielorússia, Corea del Nord, Eritrea i Síria. Ara, si ens fixem en els 35 països que es van abstenir, hi veurem la Xina, l’Índia, el Bangladesh, l’Iran, l’Iraq i el Pakistan. És a dir, la meitat de la població del món. Aïllament rus? Sí. Passejada triomfal d’Occident? No. Com afirmava Edward Luce al Financial Times aquesta setmana, “No és pas la primera vegada que Occident confon la seva pròpia unitat amb un consens mundial”. Agradi o no, la meitat del món s’ho mira de lluny, de moment.

Centrant-nos en l’Àfrica, per exemple, 25 dels 54 països del continent es van abstenir o ni van presentar-se. Entre els abstencionistes hi havia Sud-àfrica, Madagascar, Zimbàbue, Tanzània, el Sudan, el Senegal, Moçambic, Namíbia. I el Marroc, per exemple, ni va presentar-se a la votació. Jaume Portell al diari Ara recollia declaracions dels dirigents africans i en comentava la posició. “El president de Sud-àfrica, Cyril Ramaphosa, s’escuda en la redacció del text –que, segons ell, no incloïa cap apel·lació al diàleg amb Rússia– per justificar la seva posició. També va criticar l’expansió de l’OTAN a l’Europa oriental i va recordar algunes altres missions d’aquesta organització militar: ‘Al nostre continent, Muammar Gaddafi va ser assassinat’.”

És un fet que l’imperialisme rus no suscita simpaties. N’és un altre que Occident tampoc no va acompanyat del tot, sigui pel seu comportament en el passat, pels interessos dels països abstencionistes (n’hi ha que tenen gas i primeres matèries en possible joc) o per la simple conveniència de veure qui guanya abans de mullar-se. I si sóc dels qui s’ha sorprès de la reacció de la Unió Europea, molt més unida que no en altres ocasions, ara m’interessa no caure en l’autoengany: la meitat del planeta terra ha decidit, de moment, no mullar-se. A Occident també ens poden fer sentir sols.