24.10.2024 - 13:01
|
Actualització: 24.10.2024 - 13:26
El dirigent empresonat del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), Abdullah Öcalan, va rebre ahir la primera visita a la presó en més de quatre anys i mig, segons que ha confirmat avui el seu nebot, Omer Ocalan. La trobada va coincidir amb un atemptat a Ànkara, que les autoritats han atribuït de manera preliminar al PKK.
Sayın Abdullah Öcalan ile en son yüz yüze yapılan görüşme 3 Mart 2020 tarihiydi.
Biz aile olarak yıllar sonra 23 Ekim 2024 günü Sayın Öcalan ile görüşme gerçekleştirdik.
Bir yasal hak olan rutin aile görüşünün, koşullar ne olursa olsun devam etmesini istiyoruz.— Ömer ÖCALAN (@omerrocalan) October 24, 2024
Ocalan, que ha recordat que l’última trobada d’aquesta mena fou el 3 de març del 2020, ha indicat que la reunió es va fer a la presó d’Imrali, on el dirigent del PKK és empresonat en aïllament, i ha demanat que les visites familiars, “que són un dret legal”, es puguin mantenir “independentment de les circumstàncies”.
23 Ekim tarihinde İmralı Ada Hapishanesi’de Sayın Öcalan ile görüşme gerçekleştirdim.
Bu ziyaret aile görüşmesi kapsamında gerçekleşti. Sayın Öcalan görüşmede genel siyasi gelişmelere ilişkin değerlendirmelerde bulunarak kamuoyuna şu mesajın iletilmesini istedi: “Tecrit devam…
— Ömer ÖCALAN (@omerrocalan) October 24, 2024
“Durant la reunió, Ocalan va avaluar l’evolució política general”, ha explicat al seu compte a X, en què ha revelat que el dirigent del PKK, que “té bona salut”, li va demanar que transmetés a tothom que continua en aïllament i que té la capacitat de portar la situació “del terreny del conflicte i la violència al terreny legal i polític”.
La reunió es va fer perquè el dirigent del partit ultranacionalista turc Partit d’Acció Nacionalista (MHP), Devlet Bahçeli, soci del president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, va proposar que Ocalan –detingut el 1999 a la capital de Kenya, Nairobi, i més tard empresonat a Imrali– comparegués davant el parlament per proclamar la dissolució del grup. Fins i tot va obrir la porta a alliberar-lo si feia aquest pas, acollint-se a la llei del “dret a l’esperança”.
Després d’això, la copresidenta del pro-kurd Partit Popular per la Igualtat i la Democràcia (DEM), Tülay Hatimoğulları, va subratllar que el final de l’aïllament d’Ocalan és un requisit per a qualsevol procés de pau, abans d’afegir que el seu partit està preparat per a unes negociacions, mentre que Erdogan va afirmar que l’aliança entre la seva formació política, el Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP), i l’MHP ha obert la porta a “posar fi al terrorisme” al país.
Tanmateix, les autoritats van afirmar hores després que el PKK era el principal sospitós de l’atemptat contra les principals instal·lacions de l’empresa Turkish Aerospace Industries (TAI) a Ànkara, que ha deixat almenys sis morts pel cap baix i 22 ferits, tot i que el grup kurd no se n’ha pas fet responsable.
El govern turc i el PKK, un grup fundat el 1978 que es va alçar en armes sis anys després, ja van començar el 2013 un procés de converses de pau, tot i que es van ensorrar el 2015.
