13.01.2025 - 17:52
|
Actualització: 13.01.2025 - 18:53
L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia ha registrat 318 incidències durant el 2024, la xifra més alta des que es recullen dades. Suposa un augment d’un 4,9% respecte a l’any 2023 (303) i del 34,1% respecte a l’any 2022 (237).
L’entitat posa èmfasi en l’augment de les agressions físiques, que suposen un de cada quatre casos de discriminació registrats (26,1%). Les mostres d’odi i exaltació (22,6%), són el segon tipus de discriminació més elevat, seguit de les agressions verbals (18,9%), amb 60 casos.
La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat (51,9%), amb 165 casos, superant la meitat del total d’incidències, seguit de la transfòbia (25,8%), amb 82 casos, la majoria dels quals exercits contr dones trans.
🔴 EN DIRECTE | Comença la presentació de l 2024 en xifres: l’LGTBI-fòbia al nostre territori
S’han registrat un total de 318 incidències a Catalunya aquest any, la xifra més alta de la seva història.
⬆️ Suposa un augment del 4,9% respecte al 2023 (303 casos) i del 34,1%… pic.twitter.com/7rArJbj9pc
— Observatori contra l'LGTBI-fòbia (@Observatori_cat) January 13, 2025
El president de l’entitat, Eugeni Rodríguez, ha alertat en declaracions als mitjans que superar per segon any consecutiu el sostre de 300 incidències és “bastant perillós i preocupant”. A més, ha avisat també sobre el creixement de les incidències en un 34% en només dos anys, en comparació amb les dades del 2022.
Demanen més prevenció i sancions
Segons Rodríguez, el creixement s’atribueix al fet que el combat de l’LGTBI-fòbia no és una “prioritat” en l’agenda política. “Sobretot Catalunya falla en un tema cabdal: no es fan polítiques de prevenció”, ha indicat.
Rodríguez ha afirmat que hauria de ser prioritari, especialment en l’àmbit educatiu. “L’odi és l’avantsala del delicte d’odi, si no el treballes i no el talles, es traduirà posteriorment en delictes d’odi”, ha assegurat. Sense estigmatitzar, ha dit, el discurs d’odi cala en la gent més jove i per aquest motiu creu que s’hauria d’afrontar des de l’educació.
D’altra banda, el representant de l’entitat també ha fet una crida a posar més recursos i millorar en àmbits com la reparació a les víctimes i l’aplicació de sancions per part de l’administració.
Segons que ha dit, la setmana vinent es reuniran amb el Departament d’Igualtat i Feminisme per traslladar-los la necessitat que l’oficina per la no discriminació sigui un organisme amb els mitjans perquè les sancions siguin “una realitat”.
Gais i trans, les principals víctimes
La gaifòbia és l’origen discriminatori més registrat (51,9%), amb 165 casos, superant la meitat del total d’incidències, seguit de la transfòbia (25,8%), amb 82 casos, la majoria dels quals exercits a dones trans, tot i que hi ha una presència progressiva dels homes trans i les persones no binàries. “Un any més la gaifòbia és les més registrada”, ha dit Rodríguez, que ha apuntat que és una tendència a Catalunya, a l’estat espanyol i també a escala europea.
Rodríguez ha destacat que el 2024 s’han registrat casos com l’agressió homòfoba a un menor d’edat a Manresa que va causar-li la pèrdua de visió en un ull o el d’una dona trans agredida a una discoteca de Girona.
Barcelona encapçala el total d’incidències
Barcelona és la demarcació on s’han registrat més incidències (74,5%), representant gairebé tres terços del total. En segon lloc, les demarcacions de Girona i Tarragona (3,7%, respectivament), que han mantingut les dades de registre de l’any anterior, seguides de Lleida (1,6%).
A banda, del còmput total d’incidències a tot Catalunya, n’hi ha que no es classifiquen per a territori ja que s’han comès de forma no presencial per mitjans virtuals (12,6%) i altres de les quals no se’n tenen dades (3,9%). Rodríguez ha mostrat preocupació pel volum d’incidències vinculades a discriminació virtual, per internet i xarxes, i ha apuntat que podria anar a més si algunes xarxes es desfan dels filtres que aplicaven els verificadors davant de cert tipus de contingut.
La ciutat de Barcelona és la població més registrada, amb un total de 160 incidències (52,8%), és a dir, més de la meitat del total d’incidències del territori. Els districtes en els quals s’han registrat més incidències han sigut Sants-Montjuïc, Ciutat Vella i l’Eixample, en aquest ordre. Rodríguez ha subratllat que això s’explica perquè a Barcelona és on hi ha més habitants i també on hi ha més operadors. Per exemple, ha mencionat que l’observatori disposa d’equips en sales nocturnes com l’Apolo o Razzmatazz.
De les més de 300 incidències registrades, 96 han tingut lloc al carrer (30,1%) i 39 en espais d’oci nocturn (12,3%), àmbit del qual l’entitat té dispositius habilitats en espais d’oci i festivals als districtes de Barcelona que han registrat més incidències. En tercer lloc, internet i xarxes socials i l’àmbit laboral, amb 28 casos respectius (8,8%).
