L’observatori català que es dedica a descobrir nous planetes amb la NASA

L’Observatori Astronòmic d’Albanyà, a l’Alt Empordà, va descobrir fa una setmana un nou sistema d’exoplanetes de mides similars a Neptú, Saturn i Júpiter. La troballa es va fer en col·laboració amb el telescopi espacial TESS de la NASA i s’afegeix a la que es va fer l’any 2021 del sistema TOI-1749. Al darrere hi ha un equip jove fascinat per l’astronomia que té dos clars objectius: fer divulgació i investigació científica. Impulsat a final de juny del 2017, és ubicat al càmping Bassegoda Park, en un lloc sense contaminació lumínica, envoltat de boscs i allunyat de les ciutats i els pobles. La combinació perfecta que el converteix en un dels punts del país i de l’Europa occidental on millor es pot veure l’univers. Tot plegat, amb un reguitzell d’activitats i espectacles per a captivar el públic, especialment el jove. “Un coneixement associat a una emoció és sempre molt més intens i molt més difícil de perdre que un coneixement assolit i ja està. Busquem ajudar-nos de les emocions perquè aquests coneixements calin més profundament”, explica Pau Bosch, graduat en física teòrica per la Universitat de Barcelona i director de l’observatori. 

El càmping feia temps que organitzava activitats vinculades a l’astronomia. L’any 2005 ja va rebre una certificació de la Fundació Starligh (que té el suport de la UNESCO, l’Organització Mundial del Turisme i la Unió Astronòmica Internacional), que el va convertir en el primer campament de la península Ibèrica amb la distinció. La idea de muntar l’observatori va sorgir de l’enginyer tècnic en informàtica i aficionat de l’astronomia Pere Guerra i l’astrofotògraf Juan Carlos Casado. La construcció va començar l’abril del 2017 i es van fer servir materials de països de tot el món, com ara Alemanya, el Canadà, l’estat espanyol, els Estats Units, la Xina i Suècia. La instal·lació consta d’una cúpula amb el telescopi, grades calefactades i domòtiques per a les activitats i un sala de constel·lacions amb l’objectiu d’acollir activitats divulgatives. Alguns filtres i components han estat construïts per empreses que col·laboren regularment amb la NASA en el disseny i manteniment dels telescopis, entre els quals el Hubble.

L’observatori aconsegueix de reunir més de 15.000 visitants cada any. Segons que explica Bosch, això els obliga a donar un missatge ben mesurat i amb una lectura potent. “Intentem donar un missatge de respecte per la natura i el més impactant possible”, explica. Tanmateix, lamenta que la divulgació científica no té el lloc que es mereix dins la divulgació en general: “Hi ha molt a fer a l’hora de visibilitzar la nostra feina. Ara la divulgació és en un punt on pot començar a créixer, sobretot en català, que no en tenim gaire.”

El bateig astronòmic, el plat estrella

L’equip organitza colòniques astronòmiques per als més menuts, ofereix activitats i xerrades als centres educatius, sessions de planetari, excursions a l’observatori, estades personalitzades… El plat estrella, sens dubte, és el bateig astronòmic, una experiència sensorial única. En paraules de Bosch: “Mirem que el nostre missatge, lluny de ser ordinari o banal, acompanyi l’audiència a fer un viatge, no només al que els ensenyem, sinó als que ens envolta”. L’activitat consisteix en un recorregut audiovisual adaptat a les circumstàncies meteorològiques del moment i en funció de l’època de l’any. Asseguts en una grada calefactada a l’aire lliure, els assistents podran conèixer els secrets del cel amb l’acompanyament d’una melodia única composta pel músic Pep Sala. L’experiència, de vora noranta minuts, combina la projecció d’imatges en directe, captades pel telescopi de l’observatori, amb contingut audiovisual sobre l’astronomia. De bateigs, se’n fan cada setmana, però del 10 al 13 d’agost n’hi ha d’especials per a observar la pluja d’estrelles dels Perseids, i les entrades volen.

Bosch és afeccionat de l’astronomia des que era petit. A tercer de carrera va fer les pràctiques a l’observatori i ja s’hi va quedar. D’aleshores ençà, es dedica a la divulgació i la investigació. “Busco horitzons en els dos sentits. Per una banda, que la nostra investigació tingui un impacte més gran, i que la divulgació sigui de més qualitat, que puguem arribar a més gent i es pugui fer d’una manera que tothom senti que té la possibilitat d’aprendre astronomia”, reconeix. La investigació la fan en col·laboració amb el projecte TESS de la NASA, tot cercant planetes fora del sistema solar. Van començar a treballar conjuntament l’octubre del 2019 després d’haver publicat dos articles en l’àmbit de la recerca d’aquests planetes, en col·laboració amb l’Institut Leibniz d’Astrofísica de Potsdam i amb l’Observatori de Pulkovo de Sant Petersburg.

L’Observatori Astronòmic d’Albanyà és un exemple de reeixida, però Bosch destaca que el sector es queda sense aspirants. “No tenim prou massa de gent jove per tenir un futur sòlid assegurat. Sofrirem un cop important quan molta gent d’edat avançada abandoni l’afició i l’astronomia”, expressa el director. Per aquest motiu, s’esforcen per fer arribar el missatge als més joves, perquè la comunitat de l’astronomia reneixi i torni a créixer. “Intentem contagiar aquesta mena de cuquet per l’astronomia, perquè hi tinguin interès i els diguin als pares que els agrada i que potser podrien aprendre’n una miqueta més, i que mitjançant les diferents societats astronòmiques que hi ha a tot Catalunya puguin continuar expandint els horitzons”, diu.

L’equip es guanya la vida amb l’observatori, que s’ha constituït com una empresa. Bosch podria haver fet un doctorat i centrar-se en la investigació, però lamenta que aquest és un sector precari, especialment a l’estat espanyol, motiu pel qual molta gent acaba en el sector privat: “Hi ha molta gent que ho ha hagut d’abandonar per motius econòmics perquè no ha tingut prou mitjans per a viure.”

La contaminació lumínica, un assumpte pendent

L’observatori té la sort de ser en un lloc sense contaminació lumínica. La International Dark-Sky Association (IDA), una organització sense ànim de lucre nord-americana reconeguda internacionalment que es dedica a la protecció del cel nocturn, va atorgar el segell IDA al terme municipal d’Albanyà l’any 2017. L’organització treballa per conscienciar sobre els valors del cel nocturn fosc i plen d’estrelles i fomentar-ne la protecció i restauració mitjançant l’educació sobre els problemes i les solucions. Segons Bosch, per desgràcia, al país el problema encara és gran. “Vivim en un lloc on la regulació en contaminació lumínica encara és molt embrionària. Es fan esforços grans, perquè hi ha llocs on s’ha aconseguit. Nosaltres ja fa temps que gaudim d’aquest cel. Ara també es treballa al Cap de Creus perquè han vist que tenen un cel millor que no es pensaven”, explica el director. Hi ha més indrets que proven de millorar la qualitat del cel, com ara a les muntanyes de Prades, a Àger i a la serra del Montsec.

La contaminació lumínica, a parer de Bosch, és un assumpte urgent que cal abordar perquè té un efecte directe en els humans: “Hem de negociar amb grans ciutats el fet que no tot s’hi val en termes d’il·luminació. No pots tenir les llums al màxim a les dotze de la nit amb un color blanc i apuntant cap al cel. Amb això introduïm un desequilibri ecològic molt important, que afecta animals, plantes, però que últimament també ens afecta a nosaltres. Nosaltres tenim ritmes circadiaris. Hem de ser capaços de distingir entre el dia i la nit, perquè la nostra manera de descansar i de viure té una certa lògica metabòlicament. Si estem constantment il·luminats amb una llum que no fa que el nostre cos s’adoni que és de nit, perdem aquesta capacitat.” I afegeix: “Els problemes d’insomni en els últims cent anys han augmentat una barbaritat, en gran part a causa d’això.”