10.06.2019 - 11:41
|
Actualització: 10.06.2019 - 18:55
Els observadors internacionals del judici contra el procés que s’agrupen a la plataforma International Trial Watch consideren ‘especialment preocupant’ que la fiscalia espanyola fes un paral·lelisme entre el cop d’estat militar de Tejero i el referèndum del Primer d’Octubre de 2017. Segons la fiscalia, en tots dos exemples, la rebel·lió es vehicula mitjançant la intimidació i no pas amb la violència explícita. Els observadors internacionals ho exposen en el document de valoració de la dissetena setmana del judici, a la qual van assistir com a observadors Luisa Morgantini, ex-vice-presidenta del Parlament Europeu i ex-membre del Comitè de Drets Humans de la mateixa cambra; Claudio Paterniti, investigador de l’Associació Antigone ONLUS; i els membres de l’organització Fair Trial Watch Hans Lagenberg i Dunder Gurses.
Al report, valoren l’informe final de la fiscalia espanyola, que principalment es dedica a argumentar el delicte de rebel·lió. ‘L’argumentació de la fiscalia denota una concepció poc democràtica de l’exercici de drets fonamentals, com ara el dret de reunió i de manifestació, el dret de llibertat d’expressió i el lliure exercici d’un càrrec públic’, diuen. Consideren que això ho mostra el fet que l’argumentació era política, basada sobretot en notícies o piulets, i s’allunyava de l’anàlisi de les proves i els testimonis del judici.
Aquestes interpretacions, diuen, ‘podrien ser precursores d’un efecte dissuasiu de l’exercici de drets, concepte àmpliament desenvolupat per la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que denuncia la necessitat d’una cura especial en la ponderació de possibles conductes delictives i l’exercici de drets fonamentals, vertebradors dels sistemes democràtics’.
Finalment, diuen que l’informe de la fiscalia no explicava ni quan ni on havia tingut lloc l’alçament violent que hi va haver segons l’acusació. Tampoc no ho va indicar l’advocacia de l’estat per fonamentar la sedició.
També valoren el fet que la fiscalia espanyola consideri que els encausats van encapçalar una insurrecció que va deixar 1.093 ferits. D’aquests, 93 eren agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil i 1.000, votants del Primer d’Octubre. Per primera vegada, la fiscalia espanyola reconeix l’existència de mil ferits entre els ciutadans, ‘fet controvertit durant tot el judici’, recorden els observadors internacionals. Sigui com sigui, afegeixen, ‘argumentar que els ferits generats per l’ús de força excessiva de les forces d’ordre és imputable als acusats pel sol fet de no haver desconvocat el referèndum del Primer d’Octubre trenca amb el principi d’individualitat en l’exercici de violència i d’individualització de les conductes penalment rellevants.’
Critiquen que Marchena doni poc temps a les defenses
A més, critiquen que el president del tribunal, Manuel Marchena, hagi deixat tan poc temps perquè els advocats exposin els arguments de defensa: una hora per cada acusat. Diuen que és insuficient, ‘tenint en compte la magnitud d’un judici que ja fa quatre mesos que dura, en què les acusacions eleven les peticions a setanta-quatre anys de presó’. També critiquen que la necessitat de celeritat del judici no pot anar en detriment del dret de defensa dels acusats. ‘Ha de poder contrarestar les acusacions i valorar una prova que ha consistit en 422 testimonis i 16 experts, a més de l’extensíssima documentació que conté el sumari, com correspon en aquest moment processal, d’acord amb l’article 733 de la llei d’enjudiciament criminal.’
A més, creuen que hi ha una desproporció manifesta entre les set hores destinades a les tres acusacions i les dotze hores destinades a les dotze defenses individualitzades. Finalment, diuen que fer el judici al Tribunal Suprem espanyol impedeix l’apel·lació a una segona instància.
