01.04.2019 - 10:42
|
Actualització: 01.04.2019 - 23:03
El testimoni del tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena en el judici contra el procés al Tribunal Suprem espanyol va posar de manifest que durant anys es va investigar l’independentisme no per uns fets concrets sinó com a moviment polític. Així ho alerten els observadors internacionals coordinats en la iniciativa International Trial Watch, que fa un seguiment periòdic del judici al Suprem. ‘L’objecte de la investigació, iniciada el 2015, no eren uns fets concrets sinó un moviment polític. Es tractava, així, d’una “investigació prospectiva”, que posa en evidència que podria tractar-se d’un procés polític, no possible en el marc del procés penal espanyol’, diuen en l’informe que han fet públic avui sobre les sessions del judici de la setmana passada.
Reforça aquesta idea, segons l’informe dels observadors, precisament el fet que el director operatiu policíac de totes les investigacions, Daniel Baena, no actués amb la neutralitat ni la imparcialitat que se li ha d’exigir. Una cosa evident, tenint en compte l’ús que feia de les xarxes socials amb l’usuari de Twitter Tácito, insultant i atacant independentistes, però que el jutge Manuel Marchena no va deixar que es pogués demostrar en la sala del judici.
Els observadors critiquen que Marchena no permeti a les defenses d’utilitzar els atestats policíacs, com els que feia Baena, per a contrastar la credibilitat del testimoni. ‘En el procés penal l’atestat és clau poder realitzar tal contrast en aquesta fase del judici, i molt més en el present cas, en què la instrucció (i l’acord de presó provisional) s’han fonamentat en gran mesura en tals atestats’, afegeixen en l’informe.
A més, en una setmana en què hi va haver molts testimonis d’agents de la Guàrdia Civil, els observadors alerten de l’ús de paraules com odi, tumult, massa, polvorí, insurrecció, por… ‘La utilització d’expressions tan similars podria denotar tant que aquestes declaracions estarien orquestrades i preparades, com el fet que el judici retransmès en directe estaria contaminant les testificals.’
D’una altra banda, International Trial Watch ha informat que la fiscalia general de l’estat els ha respost l’escrit en què demanaven de poder tenir-hi una entrevista, amb el propòsit de conèixer de primera mà les posicions de cadascuna de les parts d’aquest judici.
Vegeu ací, íntegre, el darrer informe dels observadors:
Valoracions del Judici 1-0 (Setmana 7)
International Trial Watch ha estat present en les sessions de la setena setmana del judici amb tres observadors:
• Khadija Ryadi, presidenta i representant de la Coordinadora Magribí d’Organitzacions de Drets Humans (CMODH). Primera Presidenta dona de l’Associació Marroquina per als drets Humans (AMDH) i Premi Especial als Drets Humans de les Nacions Unides l’any 2013.
• Beixir Labidi, Secretari General i representant de la Lliga Tunisiana per als Drets Humans (LTDH). Pres polític a Tunísia per un judici sense garanties l’any 2008 sota el règim de Ben Ali. La LTDH, com a membre del Quartet, va ser guardonada amb el premi Nobel de la Pau de 2015 per la seva tasca en favor de la democratització de Tunísia.
• Sahar Francis, Advocada, directora i representant d’Addameer, organització Palestina de Drets Humans i de suport a presos. Advocada especialista en Dret Internacional dels Drets Humans i Dret Internacional humanitari.
ASPECTES POSITIUS
La Fiscalia General de l’Estat ha respost a l’escrit presentat per International Trial Watch el passat dia 25 de març de 2019, amb registre 201.900.006.245, en el qual se sol·licitava una entrevista entre els representants del Ministeri Fiscal que exerceixen d’acusació pública i aquells observadors internacionals que assisteixen a les sessions del judici oral, per tal que aquests puguin ser coneixedors de totes les posicions. ITW informarà sobre si aquestes trobades finalment ocorren.
ASPECTES D’ATENCIÓ
1- Un nou problema processal ha aparegut a la causa amb importants conseqüències jurídiques: el tractament dels atestats en el judici oral. El President de la Sala ha rebutjat contrastar les declaracions del testimoni Tinent Coronel Baena amb els atestats que ell va dirigir, assenyalant que la Sala només considerarà el que es digui al judici. Certament, el valor probatori dels atestats només és ple si són ratificats en el judici oral. Però en el procés penal l’atestat és clau poder realitzar tal contrast en aquesta fase del judici, i molt més en el present cas, en què la instrucció (i l’acord de presó provisional) s’han fonamentat en gran mesura en tals atestats.
2- Les poques preguntes que en aquest sentit van poder realitzar les defenses -poques perquè el President ha vetat el contrast entre atestat i declaració del testimoni- han posat al descobert que l’objecte de la investigació, iniciada el 2015, no eren uns fets concrets sinó un moviment polític. Es tractava, així, d’una “investigació prospectiva”, que posa en evidència dues qüestions: d’una banda, que podria tractar-se d’un procés polític, no possible en el marc del procés penal espanyol; i, d’altra banda, i si es demostrés que el director operatiu de les investigacions, a les ordres del Fiscal Zaragoza, no va actuar amb absoluta neutralitat i imparcialitat tal i com exigeix la llei (cosa que no s’ha pogut demostrar encara perquè la Sala ha impedit la reproducció de la gravació en què el mateix Sr. Baena afirmava que era Tácito), resultaria també evident la falta de credibilitat del propi testimoni.
3- En les declaracions de testimonis policials s’han repetit insistentment conceptes i descripcions de successos. Paraules com ara “odi”, “tumult” “massa” “polvorí”, “insurrecció”, “por”, tot i que es tracta de valoracions subjectives que en res relacionen els acusats amb els fets imputats, han sonat insistentment a la Sala. La utilització d’expressions tan similars podria denotar tant que tals declaracions estarien orquestrades i preparades, com el fet que el judici retransmès en directe estaria contaminant les testificals.
4- Tot i aquestes declaracions, i en vista de les proves fins al moment aportades, es constata una manca de proporcionalitat entre tals proves i els càrrecs que persegueix l’acusació.
5- Se segueixen apreciant com constants negatives qüestions ja apreciades en setmanes anteriors:
a) Pel que fa a temes substantius, persisteix la preocupació respecte de com continuen tractant-se certs fets que poden ser expressió de l’exercici de drets fonamentals, com el de reunió o manifestació, així com la criminalització d’aspectes ideològics. La manera en què el Ministeri Fiscal pregunta i condueix les respostes dels testimonis, dóna a entendre que reunir-se i cridar, cantar “No passaran” o “Votarem”, mirar amb desdeny a cossos policials o mostrar reprovació per les actuacions policials, poden ser mostra d’elements de sedició o de rebel·lió. De l’estratègia de l’acusació sembla derivar-se una interpretació referent a l’ús de “violència” que tindria greus conseqüències en el que s’anomena “criminalització de la protesta o la dissidència” i en la limitació del lliure exercici de llibertats i drets fonamentals de la societat civil a l’Estat espanyol (Chilling effect o “efecte desincentivador”).
b) I pel que fa a aspectes processals, es manté la limitació per part del President de la Sala de confrontar els testimonis amb el recurs d’imatges vídeo gràfiques o l’exhibició de documentació de la instrucció, amb les conseqüències advertides en setmanes anteriors respecte a una possible vulneració de l’art. 6.3.d) del CEDH. També se segueix sense permetre que la part que no hagi proposat un testimoni li pregunti més enllà del que ha estat preguntat per la part proposant (possible afectació del principi d’igualtat d’armes, que es podria transformar al llarg del procediment en causa d’indefensió material). I les parts segueixen sense conèixer el calendari complet del judici; ni tan sols l’ordre en què es practicarà la prova testifical, cosa que dificulta enormement la preparació dels interrogatoris.
