Fer que s’obri la porta de la claredat

  • El principi general és interessant: tenir una llei que regeixi els processos d’independència a la Unió Europea

Martxelo Otamendi
30.09.2022 - 21:40
VilaWeb

Ha estat el terme principal d’aquesta setmana. Un terme que, després d’haver transcendit del Parlament de Catalunya als nostres països, ha fet parlar molt: la llei de la claredat.

Així com si fos el monstre del llac Ness, aquesta proposta apareix i desapareix de l’agenda política. Entra a la nevera quan fa molt de fred en la política i la’n treuen quan s’escalfa l’ambient exterior. El president de Catalunya, Pere Aragonès, l’ha treta a la palestra aquesta setmana, amb l’esperança que pugui proporcionar una solució al conflicte.

El principi general és interessant: tenir una llei que regeixi els processos d’independència a la Unió Europea. És a dir, que determini quins requisits hauria de complir una nació per a separar-se del seu estat i crear-ne un de propi. Ens poden agradar o desagradar tant l’essència del seu contingut com els requisits que estableix, però qualitativament és molt important. Perquè el sol fet que existís voldria dir que la Unió Europea està disposada a admetre els conflictes nacionals i a establir conjuntament una solució normativa i vinculant. Cosa que fins ara no ha fet. En el cas de Catalunya, va emprar una frase insubstancial –“és un afer intern espanyol”– per no fer res.

Al nostre país, el president Urkullu va sol·licitar una mena de llei de la claredat l’octubre del 2017, en una conferència feta al Quebec. A Catalunya passa igual, apareix i desapareix, com el monstre del llac. El socialista Miquel Iceta la va mencionar el 2016 i els comuns el 2017 i el 2018 en boca de Xavier Domènech i Jèssica Albiach, i ERC el 2019 per mitjà de Roger Torrent.

La situació actual de cada estat europeu respecte de l’obertura d’aquesta porta és una qüestió ben diferent. Els estats principals no s’hi mostren a favor; principalment, per dos motius: primerament, perquè cap estat no facilitarà que cap nació que pertanyi a un estat membre se’n separi; i després, perquè molts estats d’Europa tenen dins seu nacions separades, i una llei així faria perillar-ne la unitat. Caldrà treballar força per obrir aquesta porta.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor