09.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 11.12.2024 - 13:04
El 29 d’octubre, onze llibreries van veure com tot allò que havien construït aquests darrers anys, ho destruïa completament la gota freda. L’Espai de l’Alcúdia, va ser la primera a poder obrir, ràpidament, perquè tenia poc dany. La setmana passada, hi havia una nova alegria: la llibreria Samaruc d’Algemesí reobrí les portes després de setmanes de feina intensa. Però n’hi ha moltes que no tenen un camí tan fàcil. Encara els queda molta feina abans de tornar a omplir els prestatges de llibres.
És el cas de la llibreria la Moixeranga de Paiporta. L’estat en què es troba impressiona. És just al costat del barranc de Torrent, i l’aigua hi va circular amb tanta força que va destruir tot allò que va trobar. La força de l’aigua va esbotzar la paret i els vidres que donaven a l’exterior, malgrat que eren protegits per les persianes. Va arribar a tirar a terra fins i tot la paret que separava la llibreria de la casa dels veïns. “L’aigua es va emportar prestatgeries senceres. No ens va deixar cap llibre. Fins i tot es va emportar una taula de fusta bona que nosaltres érem incapaces de moure entre totes dues, perquè pesava molt. Però ja no sabem on és… Per no haver-hi, no hi havia ni el vàter” explica Arantxa, una de les propietàries de la llibreria. Tan sols han pogut salvar algunes coses que tenien a les golfes, com ara els punts de llibres que havien fet pensant en la campanya de Nadal.
“L’endemà de la barrancada vaig agafar les claus i vaig venir cap ací. Realment era molt inconscient, perquè, veient tot el que vaig veure al poble, no sé què m’esperava trobar-hi. Quan vaig arribar no hi havia res. Ni la porta. De manera que vaig guardar-me les claus a la butxaca i vaig marxar. No podia fer res, tot era ple de canyes. No podia entrar, i sola [l’Arantxa no viu el poble i no hi podia accedir] no podia fer res”, diu l’Eva, l’altra propietària. Quan van tornar-hi, l’endemà passat, es van emportar una gran sorpresa: els voluntaris havien buidat i netejat tota la llibreria. “Agrairem eternament la col·laboració i l’ajuda de tanta i tanta gent.”
“Nosaltres podríem fer cursos de com sobreviure en una llibreria en temps de guerra”, explica amb un somriure l’Arantxa. “Ens vam quedar la llibreria el març del 2023, i a l’octubre començaven les obres a la plaça. Tots els negocis en van eixir greument afectats. La gent, amb tantes obres, no venien a la plaça. Aquest setembre ens vam començar a recuperar. Ara sembla una broma de mal gust, però recorde que el 29 d’octubre amb l’Eva celebràvem que per fi ens havíem recuperat del daltabaix de les obres. I mig de broma vam dir que havíem de fer un calaix per si venia una pandèmia o unes noves obres. No podíem imaginar que aquella tarda passaria allò que va passar, i que desapareixia tot el que teníem.”
Calculen que han perdut uns noranta mil euros. Encara que costa fer els càlculs, perquè han perdut també els ordinadors amb tota la informació a dins. Elles no es rendeixen. “La idea sempre ha estat reobrir. Malgrat que fa poquet que treballem juntes, ens ho sentim casa nostra. La llibreria, per a nosaltres, és una font d’alegria.” Aquest darrer mes, és clar, ha estat complicat. “Hem tingut dies de tot. Hi ha hagut dies que pensàvem que no seríem capaços de reobrir. Però ara sí que ho veiem clar: l’any que ve volem tornar a obrir. Encara no en sabem la data, perquè queda molta faena, però reobrirem.” La seua idea és reobrir al març o l’abril. “És molt bonic veure com tot el món s’ha abocat amb nosaltres. El suport que hem rebut de les famílies i la nostra comunitat lectora ha estat molt important. I també de gent que no ens coneix de res, o altres llibreries. És veritat que una de les coses més doloroses que ens ha tocat fer és dir el nostre número de compte. Demanem diners, i això ha estat molt dur”, explica l’Arantxa. I l’Eva afegeix: “Nosaltres no ho havíem pensat, però és veritat que molta gent ens preguntava com ens podien ajudar. I ens van animar a fer-ho.”
La llibreria Bufanúvols de Catarroja ha viscut una situació molt semblant. “Només m’han quedat les quatre parets de la llibreria; tota la resta ho hem perdut. Just aquell dia m’havien arribat les primeres caixes de la campanya de Nadal. Havíem pensat una campanya tan ben parida”, explica Yolanda Girón, propietària de la llibreria. “Fa dos anys i mig vaig deixar la meua faena i vaig apostar per això: el meu somni, la meua llibreria.” Per això, malgrat totes les dificultats, la Yolanda ho veu molt clar: vol tornar a obrir la llibreria. “No sé quan ni com, però en el meu cap no hi ha cap altra opció, jo la reobriré.” El problema principal és que, com que el local és de lloguer, no sap si es podrà mantenir al mateix lloc, però ni la barrancada ni els problemes li han llevat la il·lusió. “La reacció ha estat molt positiva, tant del gremi com de la comunitat lectora. Tothom s’ha preocupat per nosaltres. I la resposta de solidaritat ha estat més gran que el dolor que ens ha causat tot plegat.” De fet, Bufanúvols ha estrenat una pàgina web on tothom els pot ajudar comprant un llibre, un gest ben simple, però ara mateix ben poderós, perquè són els únics ingressos que tenen.
En canvi, la llibreria Somnis de Paper de Benetússer va tenir una mica més de sort i ha pogut salvar uns quants llibres; molt poquets, els que eren al capdamunt de les prestatgeries. “Amics i veïns, que eren els únics que eren ací aquells primers dies, ens van ajudar a fer una cadena humana per a dur els llibres salvats a casa, i protegir-los. L’ajuda de la gent ha estat impressionant. El primer divendres és quan en va arribar més. Aquell dia el vam dedicar a casa, que també havia estat afectada. I a la tarda, quan vam venir a la llibreria, vam descobrir que els voluntaris l’havien buidada tota. Van fer una feinada. Ens van venir ganes de plorar d’emoció. Va ser brutal la feina que van fer. La part bonica de tot plegat ha estat com ens ha ajudat la gent, perquè a nosaltres ens ha ajudat la gent. Ací l’exercit no arribà fins al dilluns següent. Els primers dies van venir gent d’altres pobles voluntàriament, però no vam tenir cap ajuda institucional”, explica Laia, propietària de la llibreria, conjuntament amb la seua parella.
A Somnis de Paper tenen clar que volen obrir. El problema principal és que totes les parets del local eren folrades de fusta. Amb l’aigua s’han fet malbé i s’han hagut de treure, perquè s’han florit del tot. Ara caldrà reformar el local de dalt a baix, i això també és una dificultat, perquè hi ha molta gent que necessita reformes i falta material i mà d’obra.
Ara l’objectiu principal de la llibreria és la campanya de Nadal. No ho podran fer com ho tenien previst, però no hi pensen renunciar. “L’ajuntament ens ha cedit una parada al mercat municipal. Un espai en desús. Com nosaltres, altres comerços ocuparem aquest espai, per a recuperar el tracte amb la nostra comunitat lectora.” Allò que fins fa uns anys era una xarcuteria, ara s’ha convertit en una llibreria efímera. No és l’espai ideal, però de mica en mica es va omplint de llibres, i de lectors amb ganes de recuperar el seu punt de referència. La Laia diu que això és tan sols un primer pas: “Nosaltres ens caracteritzàvem per ser un centre cultural, un lloc de trobada. Fèiem moltes activitats. I això la gent ho troba a faltar. Tenim ganes de poder-ho tornar a fer, de retrobar-nos.”
View this post on Instagram
Aquests dies també han recuperat la venda en línia. “Ho gestionem nosaltres, i els primers dies ha estat una mica caòtic. A la pàgina web teníem posat l’estoc que hi havia aquella nit a la llibreria, i això ja no ho tenim. La gent que ens volia ajudar ens comprava llibres, però no els tenim, tots aquests llibres. De mica en mica anem agafant el ritme. Això sí, demanem a la gent que tinga un poc de paciència si el llibre no li arriba tan de pressa com és habitual.”
Ara totes aquestes llibreries pensen en allò que tenen més ganes de fer, reomplir els prestatges de llibres i històries. “Això serà el més bonic de tot el que ha d’arribar. Esperem que aquell dia torneu, perquè llavors començarà la nostra lluita de veritat”, acaba dient l’Arantxa de la Moixeranga.
