28.06.2017 - 22:00
Els arxivers estem fortament compromesos amb l’obertura dels arxius com a mesura que permeti de manifestar davant la societat que la democràcia es pot millorar i impulsar constantment. L’obertura dels arxius és una de les accions que més credibilitat i confiança aporta a una ciutadania tipa de corrupció, de manca d’informació i d’accions de reparació moral i jurídica. L’aprovació de la Llei de Reparació de les Víctimes del Franquisme, avui, és un acte de justícia que ‘repara’ també el paper que tenen els arxius en aquesta societat. El fet que l’Arxiu Nacional pugui fer pública la llista de les víctimes de la violència jurídica del franquisme posa sobre la taula el paper fonamental dels arxius en aquesta resposta social davant el crim i la injustícia. Els arxivers celebrem aquesta decisió i estimulem totes les instàncies públiques que tinguin informació relacionada amb la violència franquista a seguir el mateix camí d’obertura i retorn social.
Convé dir, però, una cosa important. Fent pública una llista potser no n’hi ha prou. És imprescindible i no es pot demorar més que la ciutadania recuperi la memòria de les persones que han estat objecte de represàlies, que vegi com la violència jurídica era arbitrària i injusta. Per aquest motiu l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya i l’Associació Arxivers Sense Fronteres van emetre un comunicat el novembre del 2016 en què instàvem no únicament a fer pública una llista, sinó a socialitzar els expedients que hi ha darrere aquesta llista, creant un lloc web específic on tothom qui ho desitgi pugui analitzar, expedient per expedient, tot allò que va perpetrar el règim antidemocràtic franquista durant quaranta anys. Obrir els arxius és un acte de transparència a fons, és a dir, és un acte d’accés a la informació original, sense gaire més mediador que l’arxiu que en facilita la preservació i la difusió de manera ordenada i comprensible.
Ara la legislació catalana ho permetrà, amb l’aprovació d’aquesta llei i per a aquesta llista de víctimes de represàlies, però la llei no diu com s’allargarà la necessària socialització d’aquest coneixement. Els arxivers creiem que l’acompliment de la llei només es posarà a l’altura de les democràcies més avançades si obre aquest portal i l’utilitza per incorporar la llista i els expedients digitalitzats que van associats a cada una de les entrades. No és difícil, però és laboriós. Com ho és qualsevol tasca de digitalització i contextualització que es fa en un arxiu.
Amb aquesta demanda, també volem fer palès que els arxius defensem de manera ben decidida l’obertura de la informació pública, la creació d’una cultura de la transparència i una rendició de comptes històrica justa. Reparar la injustícia per la via de l’obertura dels arxius és l’únic camí cap a una dignificació completa del represaliat, bàsicament perquè és l’única manera de saber què va passar, com va passar i quin va ser l’abast de l’abús. Els ciutadans ho han de saber i han d’exigir que els arxius siguin eines per a la democràcia i no solament per a la custòdia i la memòria. Les administracions han de prendre consciència que l’obertura no respon a cap caprici ni es fa simplement perquè ho diu una llei, sinó que és una funció inherent als arxius. En el cas català, només amb la consolidació d’un Sistema d’Arxius de Catalunya, sòlid, transversal i potent (no amb el que tenim ara) podrem donar continuïtat al camí començat amb la legislació d’accés a la informació i ara, amb la de reparació de les víctimes del franquisme. Si no es fa així, aquesta acció serà esporàdica i una illa davant el munt de documentació que testimonia la brutalitat i la ideologia excloent i criminal que va posar en pràctica el franquisme.
Núria Carreras, presidenta d’Arxivers Sense Fronteres.
Joan Soler, president de l’Associació d’Arxivers-Gestors de Documents de Catalunya
