15.02.2021 - 15:53
|
Actualització: 15.02.2021 - 16:39
Una vintena de peces d’orfebreria de les parròquies de la Franja en litigi ja van cap al Museu Diocesà de Barbastre. Segons que ha confirmat l’ACN, han sortit del Museu de Lleida al matí, tot i que no hi ha imatges del trasllat. Són una part de les 111 obres que la jutgessa va fixar que havien de retornar a l’Aragó abans del 15 de febrer. El Consorci del Museu de Lleida va anunciar la decisió tan bon punt el Bisbat de Lleida, propietari de les obres, va comunicar per carta la voluntat de lliurar-les als òrgans judicials.
Els dies vinents, el Consorci presentarà un pla per a lliurar la resta de béns, quan es resolgui el concurs de manipulació, embalatge i trasllat convocat pel Museu de Lleida. Amb tot, el Consorci ha denunciat la “instrumentalització” del Tribunal Suprem de Justícia de l’Aragó, amb “contradiccions no resoltes i la indefensió” de les administracions consorciades.
Per la seva banda, el govern de l’Aragó i el Bisbat de Barbastre-Montsó han assegurat durant un acte aquest matí que esperaven que el Museu de Lleida les lliurés per no arribar a l’extrem de forçar-ne el trasllat, com va passar amb les de Sixena. El dia en què acaba el termini fixat pel jutjat per a fer efectiu el lliurament, el bisbe Ángel Pérez ha dit que era un dia “històric i somiat per l’Aragó”. I el conseller de Cultura aragonès, Felipe Faci, ha dit que les obres “no poden ser en cap altre lloc” que no sigui el Museu de Barbastre.
El termini per a enviar a l’Aragó les 111 obres originàries de parròquies de la Franja del Museu de Lleida vencia avui. Si divendres passat al matí, en un escrit adjunt a la resolució de la magistrada del jutjat de primera instància 1 de Barbastre, Pilar Juste, s’admetia la Generalitat en el procés d’execució provisional dels béns i es parlava “d’un nou calendari de lliurament”, poques hores després, una nota d’aclariment del Tribunal Superior de Justícia de l’Aragó mantenia el calendari inicial, fixat per a avui. El tribunal també advertia de “mesures” en cas que els béns no es lliuressin en el termini establert.
La interlocutòria d’execució provisional es va dictar el 17 de desembre passat. El document assenyalava que no s’hi podia interposar cap recurs en contra, tot i que sí que es podien presentar escrits d’oposició a l’execució provisional dictada. Uns escrits presentats per la part catalana, que això no obstant també va iniciar el procés per a complir l’execució provisional amb la convocatòria d’un concurs per a adjudicar a una empresa el procés de trasllat de les obres.
Concretament, a l’execució provisional s’hi han oposat el Bisbat de Lleida i el Consorci del Museu de Lleida. Segons el comunicat del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó, abans que el responsable judicial de l’òrgan pogués respondre a aquests escrits d’oposició, la Generalitat va demanar la seva adhesió al procés d’execució, i ara s’ha resolt favorablement.
Un litigi començat els anys noranta
El litigi va començar el 1995, moment en què les quaranta-tres parròquies de la Franja d’Aragó (entre les quals hi ha les de Buira, Bafaluy, Ardanué, Benavent de Ribagorça, Eixea, Fraga, Roda d’Isàvena, Montsó i Tamarit de Llitera) que havien pertangut a la Diòcesi de Lleida van passar a formar part de la de Barbastre-Montsó, creada feia uns mesos, a Osca. Les parròquies van moure’s de diòcesi, però els béns que havien passat al Museu Diocesà, no, tot i les reclamacions als jutjats eclesiàstics. La part catalana defensa que els papers n’acrediten la compra als responsables de les parròquies, mentre que la part aragonesa defensa que només hi són en dipòsit i que han de tornar al seu lloc d’origen, una tesi que va avalar el jutjat de Barbastre, una sentència de primera instància que no és ferma.
Entre les obres més destacades hi ha els frontals d’altar de Sant Hilari de Buira de Bonansa (segle XIII) i de Sant Vicenç Treserra d’Areny (segle XIII), l’arqueta de Buira de Bonansa (segle XIV), el retaule de Sant Cristòfor de Lícia (segle XV), la Verge Maria amb el Nen, de Saidí (segle XIV), la pintura sobre taula de Sant Martí Bisbe (segle XV), una creu processional en plata (segle XVI), un Naixement i Adoració dels pastors (segle XVI), una pintura Santa Eulàlia i Santa Madrona (segle XVI) i el bol de Benavent (segle XIV), entre altres.
