14.05.2023 - 08:48
|
Actualització: 14.05.2023 - 11:05
Els col·legis electorals turcs han obert a les 7.00 (8.00, hora local) per a unes eleccions presidencials i parlamentàries que fonamentals per al futur polític del país, una votació en què l’actual president, Recep Tayyip Erdogan, aspira a un nou mandat contra Kemal Kiliçdaroglu, que rep el suport d’una coalició de partits opositors.
La data de la votació, en què participaran seixanta-dos milions de turcs, és altament significativa, atès que coincideix amb el centenari de la fundació de Turquia com a república secular sota Kemal Ataturk. A més, el 14 de maig de 1950 hi va haver unes eleccions en què el Partit Republicà del Poble (CHP), actualment encapçalat per Kiliçdaroglu, va tenir una gran patacada.
Erdogan, el polític turc que més temps ha estat al capdavant de la política del país –prop de vint anys entre fer de primer ministre i després de president–, fa front a allò que aparentment podria ser el seu desafiament més gran a les urnes, amb alguns sondatges que donen l’avantatge a Kiliçdaroglu.
Tot i que el president semblava segur de dirigir-se a una nova victòria quan va optar per avançar les eleccions, l’enfonsament de la crisi econòmica –inclosa una inflació de més d’un 50% atribuïda en part a la negativa a elevar els tipus d’interès– i els terratrèmols devastadors del febrer al sud del país –que van deixar més de 50.000 morts a Turquia– han alterat les seves aspiracions.
El sistema de votació
Turquia va passar el juliol del 2018 d’un sistema parlamentari a un de presidencial com a part d’una reforma impulsada per Erdogan mateix, cosa que implica que el president és elegit directament per sufragi universal, i la figura del primer ministre va ser eliminada. Així, un candidat necessita més de la meitat dels vots per a guanyar en primera volta, i se’n fa una segona dues setmanes després entre els dos més votats si cap candidat no té prou vots.
D’una altra banda, els turcs hauran de triar els sis-cents membres de la Gran Assemblea Nacional, el nom oficial del parlament, mitjançant un sistema de representació proporcional. Per aconseguir escons, un partit ha de superar el llindar del 7% de les butlletes de vot o ser en una aliança que passi aquest llindar, cosa que ha fet que aquestes coalicions adquireixin un pes creixent per evitar que partits més petits no obtinguin representació.
En aquest cas, quatre partits minoritaris han entrat a formar part de l’Aliança Nacional –encapçalada pel CHP de Kiliçdaroglu i el nacionalista IYI Party (Bon Partit)– per fer créixer les seves possibilitats, i sis partits més concorren sota l’aliança dirigida pel HDP, que inclou també l’Esquerra Verda.
Les reformes impulsades per Erdogan també impliquen que el president és qui elegeix el govern, de manera que si la seva coalició, l’Aliança Nacional, no aconsegueix de mantenir una majoria al parlament, pot tenir entrebancs a l’hora d’aplicar les polítiques si aconsegueix de tornar a governar.
Aquesta nova legislatura d’Erdogan arribaria enmig de les denúncies d’inconstitucionalitat per part de l’oposició, atès que seria la tercera –que és prohibida per la constitució–, si bé la Comissió Electoral va argumentar que el comptador s’havia posat a zero el 2018 després de l’aplicació de la reforma del sistema.
