Obren les urnes per a les eleccions generals a Grècia, en què Mitsotakis és el favorit

Les meses de votació gregues han obert a les 7.00 (6.00 hora catalana) per triar el nou govern en una de les eleccions més imprevisibles de la història recent del país. No tant per quin serà el partit més votat, atès que tots els sondatges apunten a la Nova Democràcia de l’actual primer ministre, Kyriakos Mitsotakis, com pel fet que el sistema electoral que s’estrena en aquesta cita aboca el país a una coalició o, si no hi ha acord, a uns nous comicis al juliol.

En joc hi ha els tres-cents escons que conformen el Consell dels Hel·lens, el parlament unicameral de Grècia, que ha estat testimoni aquests darrers anys, a la cèntrica plaça Sintagma d’Atenes, de tota mena de mobilitzacions, en què bàsicament els ciutadans s’han queixat d’un empitjorament del nivell de vida i d’un rescat financer del qual el país no va acabar de passar pàgina del tot fins l’any passat.

Tradicionalment, el sistema electoral grec ha afavorit el partit més votat, amb una prima que pràcticament li atorgava plena llibertat a l’hora de formar govern. Tot i això, l’executiu de Syriza va reformar el 2018 la llei per introduir un repartiment proporcional sense traves ni recompenses que es provarà per primera vegada i darrera avui. Els diputats es repartiran de manera proporcional entre tots aquells grups que superin el llindar del 3%.

Amb aquest nou sistema, un partit necessitaria assolir el 46% dels vots –una cosa inèdita aquestes darreres tres dècades– per governar tot sol. Els sondatges mouen Nova Democràcia en un interval que oscil·la entre el 31% i el 36%, i la intenció de vot de Syriza se situa entre el 24% i el 29%.

El Moviment Socialista Panhel·lènic (PASOK), en un altre temps partit de govern, figura en tercera posició –ronda el 10%–, de manera que en una hipotètica coalició tindria la clau del poder. Així, podria decidir si permetre a Mitsotakis un segon mandat o optar per la “coalició progressista” que li reclama Syriza, amb qui comparteix part del programa però també votants potencials.

Per la seva banda, Tsipras, erigit en alternativa i que prova de tornar al càrrec que ja va tenir entre el 2015 i el 2019, ha mirat de treure rèdit dels escàndols que han esquitxat l’actual executiu, com ara l’espionatge de periodistes i polítics, i el malestar social derivat de l’accident ferroviari del febrer, en què van morir més mig centenar de viatgers al nord del país.

Una volta tancades les urnes i repartits els escons, la presidenta de Grècia, Katerina Sakellaropoulou, encarregarà al partit més votat que temptegi la resta de formacions per intentar de forjar alguna mena d’aliança. En cas que no ho aconsegueixi, la comanda passarà al segon partit amb més vots i, si torna a fracassar, al tercer.