Obre al públic l’exposició ‘Guinovart. La connexió amb Miró’

El Mayoral Espai d’Art de Verdú (l’Urgell) presenta l’exposició ‘Guinovart. La connexió amb Miró’, comissariada pels historiadors de l’art Joan Gil i Conxita Oliver, amb la col·laboració de Maria Guinovart, directora i presidenta de la Fundació Privada Espai Guinovart i filla de l’artista. L’exposició compta amb 16 obres de Guinovart i 10 de Joan Miró distribuïdes entre les plantes segona i tercera de la galeria. Es podrà visitar fins a mitjan desembre i es considera una avantsala de les activitats del 2017, quan es commemora el desè aniversari de la mort de Josep Guinovart, tal com ha explicat la directora del Mayoral Espai d’Art, Cristina Mayoral. Per una altra banda, l’Espai Guinovart d’Agramunt exposa també ‘Diferents mirades’, comissariada per la historiadora de l’Art, Lara Vidal i Santorum, que es podrà visitar fins el 12 de febrer.

Cristina Mayoral ha explicat que l’admiració que Guinovart sent per Miró es manifesta durant tota la seva trajectòria i que, per aquest motiu, han volgut articular aquesta mostra com un ‘diàleg’ de Miró amb Guinovart, per ‘posar de manifest que el llenguatge plàstic de Josep Guinovart té molts punts de connexió amb Joan Miró’. És la primera vegada que en aquest espai s’exposa Guinovart. Mayoral destaca que l’exposició ha estat possible gràcies a la col·laboració de la fundació privada Josep Guinovart.

El deute de Guinovart cap a Miró es palesa en la gran quantitat d’obres en tribut al mestre. En la sèrie ‘Homenatge a Miró’, ‘Les lletres de Miró’ o ‘Les garrofes de Miró’, presentades a la tercera planta, Guinovart recorre a elements iconogràfics evocant l’univers mironià. L’obra El garrofer i la llum es veu ‘clarament’ que va dedicada a Joan Miró. ‘Ho veiem perquè el nom de Miró és fet amb les branques d’aquest arbre, el garrofer, que era l’arbre preferit de Joan Miró’, explica Mayoral, que afegeix que Miró sempre duia una garrofa a la butxaca perquè el connectava a la terra i amb les seves arrels a Mont-roig del Camp (al Baix Camp).

Precisament aquest és un altre dels punts de connexió entre tots dos artistes: tant Guinovart com Miró coincidien en el seu interès per la natura i els objectes senzills. Tots dos també eren molt compromesos amb la llengua i el territori. La fidelitat a les seves arrels (geogràfiques, històriques, lingüístiques i culturals) és un dels denominadors comuns que vinculen Miró i Guinovart.

La natura, el món animal, el món vegetal i el cosmos tenen un paper fonamental en ambdós artistes, que s’interessen a revalorar tot allò que és local per valorar després la universalitat, explica Mayoral. ‘S’estableix un interessant diàleg entre l’obra La forca i el drap vermell de Guinovart i l’escultura Le souvenir de la tour Eiffel de Joan Miró’, diu Mayoral. També explica que, mentre en algunes obres de Guinovart la connexió amb Miró és evident, en algunes altres com en aquesta és més subtil. De vegades, Guinovart posa Miró a les seves obres directament, en algunes altres utilitza iconografia, signes o colors que usava Miró i en alguns casos comparteixen la temàtica. A La forca i el drap vermell de Guinovart i a l’escultura Le souvenir de la Tour Eiffel de Joan Miró hi apareix una forca, amb la qual tots dos reivindiquen la terra i les seves arrels, afegeix. D’una altra banda, a Mirall Miró Guinovart posa de manifest, també, el mutu interès per la poesia.

Guinovart i Miró valoren també, explica Mayoral, la terra, la fertilitat i el misteri dels cicles vitals, que esdevenen empremtes de l’existència. Un món rural que Guinovart va evocar constantment en la seva obra a conseqüència de l’impacte que li va produir la seva estada a Agramunt (Urgell) durant la Guerra Civil. Per exemple a l’obra Vent i estels apareix el blat, element simbòlic de generador de vida, fecunditat i creixement. En el cas d’El sol de l’arengada, el cromatisme s’impregna dels colors de la terra i del mar: ocres, vermellosos, marrons i blaus amaren la seva obra.