L’obra pública licitada és la meitat de la que necessitem

La licitació oficial d’obres a Catalunya ha tingut un creixement excepcional del 139% el primer trimestre del 2021, i ha arribat a 695 milions d’euros, respecte del mateix període de l’any 2020, a conseqüència de l’esforç de les administracions públiques de reactivar l’economia i, probablement, per la licitació retinguda de l’any anterior, que es va ajornar per la pandèmia i les mesures sanitàries adoptades per evitar el contagi. No obstant això, si la comparem amb el mateix període de l’any 2019, darrer any abans de l’aturada, el creixement ha estat del 55%. Ara, tot i aquest creixement, la licitació del primer trimestre és tan sols un 50% de la que Catalunya necessita.

La setmana passada la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC) feia públiques les dades de licitació oficial d’obres el primer trimestre i encapçalava l’informe amb el paràgraf anterior. He volgut parlar amb el president de la Cambra, Joaquim Llansó, perquè m’expliqués aquest creixement tan fort i si això significa que hem entrat en un període nou en què la inversió pública millora fins als nivells que ens pertocarien. “No, no, de cap manera”, em diu de seguida. Bé, comencem per aquí. El càlcul que fa la CCOC és que a Catalunya caldrien 5.500 milions d’obra pública anuals, repartits en tres parts iguals, corresponents a cadascuna de les tres administracions. La xifra la calculen d’acord amb els diners destinats pels estats de la UE-15, que són el 2,2% del PIB. I la veritat és que el darrer any en què es va arribar a aquest volum a Catalunya va ser el 2009. Hem estat, doncs, onze anys molt per sota, amb una xifra acumulada de dèficit que fa por. Bé, segons aquesta estimació ens tocarien 1.375 milions cada trimestre, dels quals aquest primer han estat 695, certament, molt superiors als 290 de l’any passat o als 450 milions del 2019, però encara molt més avall d’allò que seria necessari.

Dit això, Llansó m’explica que hi ha dos fets que desvirtuen a l’alça aquesta xifra del primer trimestre. La primera ve de l’Ajuntament de Barcelona. Cal dir que, per administracions, la local és la més activa, amb el 58% de tota la licitació del trimestre, i arriba a 402,6 milions d’euros. Però cal destacar que aquesta xifra inclou la licitació per Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA) de l’acord marc per a la contractació d’obres d’infrastructures en espai públic de Barcelona, d’un valor estimat de 160,8 milions, que s’hauria d’anar concretant en el termini de quinze mesos en molts contractes basats en l’acord marc referit. “L’ajuntament ens ha promès que es tracta d’una aportació extraordinària i que no alterarà el pressupost ordinari de l’any vinent. Ja ho veurem”, diu. Valora molt positivament que en aquest cas ja hi ha 40 empreses pre-seleccionades: 20 que faran obres per menys de 500.000 euros i 20 per més d’aquesta xifra. Són obres diverses, com ara carrils bici… i poden tenir un termini de dos anys i mig.

L’altre fet desvirtuador és el d’Infraestructures de la Generalitat, que preveu de dedicar 46 milions a la licitació del sistema dinàmic de contractació d’obres de desplegament de la xarxa pública de fibra òptica, que es concretaran en contractes específics els quatre anys vinents. Cal dir que la licitació feta puja a 215,6 milions d’euros, és a dir, el 31% del total. Finalment, l’import licitat per l’administració general de l’estat espanyol ha estat de 77 milions d’euros, que és un 9% del total. Respecte del mateix període de l’any 2019, la licitació ha disminuït d’un 36%.

Malgrat el salt endavant respecte de l’any passat de les licitacions públiques, i fins i tot per damunt del primer trimestre del 2019, Llansó està preocupat i diu que aquest any és un any perillós, per una raó: “Es manté la incertesa sobre l’evolució de la licitació durant els trimestres vinents.”

Per una altra banda, la cambra considera essencial d’assolir “el màxim consens i coordinació, tant entre el conjunt de les administracions públiques com entre aquestes i el sector privat” per arribar a la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus de Next Generation UE a fi que l’impuls revitalitzador per a l’economia arribi com més aviat millor, enguany, i d’una manera ben àmplia per a permetre la reactivació i la transformació del nostre sistema econòmic. “L’actual situació de crisi no admet demores en la gestió d’aquests fons”, diu.

Malgrat tot, dubta que els diners d’aquest fons puguin arribar a les empreses enguany, “perquè els projectes requereixen un temps des que es decideixen fins que s’engeguen sobre el terreny”. I tampoc no és pas gaire optimista quant als diners europeus que puguin arribar al sector a Catalunya. I em diu que faci comptes jo mateix.

D’acord, suposo que vinguin els 140.000 milions a l’estat –subvencions i crèdits– malgrat que el govern espanyol diu que només vol les subvencions, que són la meitat. Suposo també que arriben segons el PIB, que serien uns 28.000 milions. I així mateix suposo que es distribueixen segons el pes en el PIB català, que aquests últims cinc anys ha estat, de mitjana, al voltant del 5%. Això faria uns 1.400 milions que crec que no resoldrien pas gaire el problema. Sempre, ben entès, que els càlculs que faig s’ajustin a la realitat futura, cosa que, evidentment, s’ha de veure. Però podria ser una aproximació…