Protegim les empreses!

Si vam aprendre res de la gran crisi és que no podem tornar a caure en l’error de deixar caure empreses que funcionen bé i que són solvents per un problema de no trobar finançament per al seu circulant. Aleshores milers d’aquestes PIME van desaparèixer a causa de la negativa dels bancs a facilitar finançament i de les dificultats de crear una altra mena de canals per a aturar aquesta monstruositat. Aquesta vegada no pot passar igual. D’aquí a quatre dies moltes empreses petites –i no tant– que treballen bé es trobaran que un client important no els pagarà, que les vendes hauran caigut molt i que hauran de fer front a pagaments immediats als proveïdors, als treballadors, al banc i a Hisenda. Cal que aquesta vegada aconsegueixin els diners necessaris per a superar l’impàs en què es podran trobar. En realitat, les patronals catalanes i la Cambra tenen molt present aquest punt en els diferents escrits que han fet públics aquests dies.

De fet, si us hi fixeu, aquesta vegada la banca privada ofereix línies de finançament a les empreses, en principi, ben dotades de diners. Cal dir que la situació actual de la banca no és la de llavors, quan estava amb la mort a la gola. A Catalunya, l’ICF ha ofert també línies de crèdit, igual que l’estat espanyol amb l’ICO, mentre que el BCE basa fonamentalment la seva actuació anticrisi a comprar paper corporatiu i amb fons per a fer arribar a les PIME. En principi, doncs, sembla que aquesta vegada el finançament no haurà de ser cap problema per al manteniment de les empreses, més enllà de la força amb què els pugui afectar el sotrac que poden rebre als comptes de resultats.

Allò que cal esperar és que aquesta vegada el comportament de la banca sigui transparent, car no té els mateixos problemes de llavors –en té uns altres– i que faci de canal sense impediments i deixi fluir els diners de les institucions externes cap al destinatari final amb l’agilitat requerida per la urgència de la situació. I dic això perquè –segons que ens diu la història recent– la banca només sol concedir aquests préstecs a PIME de solvència i liquiditat comprovades amb les garanties corresponents. I, fins i tot si les operacions són molt bones i amb garanties altes, se les queda i les finança amb els seus diners. Vet aquí una pràctica que molts dels que em llegiu deveu conèixer en primera persona. En algun lloc deien que aquesta vegada ‘és fonamental que les operacions siguin avalades amb la garantia de l’estat, perquè les PIME tinguin la possibilitat d’un accés als diners ràpid i cert’. Cal prendre’n bona nota.

En general, s’han valorat positivament les mesures de Madrid referents als ajornaments dels imposts a pagar. I cal subratllar que s’ha produït un fet insòlit quan empresaris i sindicats han demanat a Pedro Sánchez que faciliti tant com pugui els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per ‘garantir el salvament de les empreses afectades per l’epidèmia, garantir la protecció als que quedin desocupats i la tornada a la feina dels empleats, passada la crisi’. Potser us demanareu què és un ERTO. Cal dir que es van fer servir a Alemanya en la crisi del 2008, amb èxit, en lloc dels ERO. Doncs consisteix en un expedient en què l’empresa prescindeix d’una part de la plantilla o redueix temporalment la jornada dels treballadors mentre duri la situació de crisi. Si la companyia aconsegueix de sortir-ne, llavors recupera la contractació dels treballadors en la protecció per desocupació o restaura la jornada completa. Si, per contra, la crisi de l’empresa és definitiva, llavors és molt possible que l’ERTO es converteixi en un expedient de regulació d’ocupació (ERO), amb acomiadaments definitius. En principi, és una operació de guanyar-guanyar en la flexibilització laboral i sembla un instrument adient per als moments que ens esperen. Ara per ara, ja n’hi ha uns quants en marxa, a més dels ensurts que de tant en tant els gegants –la SEAT i la Nissan– ens donen amb el personal, aquesta vegada per manca d’aprovisionament.

Canviem de tema. Aquests dies s’ha parlat molt del teletreball. A mi em sembla que amb massa alegria. Algú s’ha demanat si tenim les empreses i la gent preparades per a treballar des de casa? N’hem llegit molts articles aquests últims dies i veig que la majoria parlen sobretot de Vodafone, Ernst & Young i Zurich… Sí, n’hi ha de més empreses, però de no tantes. Això sí, totes són grans, com alguns bancs o Telefònica… Els qui en saben expliquen que el teletreball a Espanya té un desenvolupament molt lent. Segons les últimes estatístiques, només en fan el 7,5% dels treballadors, molt lluny del 20 i 25% d’alguns països europeus. En general, diuen que no hi estem encara prou preparats, ni nosaltres ni les empreses. Que no es tracta només de portar l’ordinador a casa i posar-se a teclejar, vaja, sinó que és important de tenir una sèrie de rutines i organitzar el dia, planificant acuradament les hores de treball i descans. Allò que sí que diuen els qui en saben és que ara tenim una bona oportunitat d’accelerar el pas lent que portàvem, car molts llocs administratius no necessiten el treball presencial i en molts casos les empreses s’han de mentalitzar que poden fer igual i, a més, amb conciliació… Probablement moltes es veuran obligades a aplicar-lo amb les quarantenes de treballadors que hauran d’estar confinats per precaució.

Encara és molt aviat per a parlar de possibles conseqüències. Jo crec que les pèrdues seran importants en algunes empreses i sectors. No sé si tant per a afirmar que ens portaran a una recessió, però ho seran. Dependrà bàsicament de la durada de l’epidèmia, és evident, però hi ha sectors que poden acabar molt tocats, com ara la restauració, l’hostaleria, molts serveis, el comerç, el transport, la cultura… De moment, tenim l’informe ‘Impacte del Covid-19 en les pimes i els autònoms de Catalunya’ presentat dimecres passat per la PIMEC. Probablement, amb la velocitat dels esdeveniments, ja s’haurà superat en només quatre dies, però és una referència que no podem deixar passar.

Segons l’informe, un 35,1% de les empreses i autònoms enquestats registra una contracció en les vendes o una anul·lació de reserves, que es pot estimar en un 10-15% de mitjana. D’una altra banda, un 28,1% experimenta un escanyament en l’aprovisionament de materials i components, sobretot dels procedents de l’estranger, mentre que un 23,9% manifesta que corre perill de ruptura d’estocs. Sobre l’impacte de les anul·lacions de viatges prevists i de visites de clients o proveïdors, posa en relleu que ‘és notable: un 43,3% i un 39,7%, respectivament’. A més, destaca que ‘un 21,0% de les empreses i autònoms apunta que els seus costs han augmentat, i un 18,0% registra tensions de tresoreria’, després d’haver dit que l’afectació, de l’òptica laboral, de moment, ‘és reduïda’, car només un 6,0% registra un augment de baixes i un 10,1% indica un deteriorament del clima intern.

I, per últim, em sembla molt interessant la manera de veure el comportament futur si això s’allarga. L’informe diu que si continua l’afectació de la Covid-19 els mesos vinents, un 65,4% de les PIME i autònoms pensa d’adoptar les mateixes mesures que ha pres en l’actualitat, mentre que un 24,5% desenvoluparà el teletreball, un 15,5% implementarà aturades parcials d’activitat, un 10,0% obrirà ERTO, i un 5,8% optarà per unes altres (tancar l’establiment, canviar la procedència de subministradors, fer servir Skype, cercar unes altres vies de negoci, concurs de creditors, reducció de personal…).

Al capdavall de tota aquesta història, allò que sembla evident és que es tractarà de protegir les PIME amb tresoreria addicional i els treballadors amb prestacions d’atur pel temps que l’empresa quedi penjada. Però i els autònoms? Doncs segons que s’ha decidit, si són infectats tindran la baixa ja del primer dia, com a malaltia professional i un ajornament dels imposts a pagar. En el cas que el metge els posi en quarantena, seran assimilats als infectats, sempre que hi hagi un certificat mèdic que ho avali. I em diuen de l’Associació de Treballadors Autònoms (ATA) que han demanat un ajornament de la quota des del primer dia de malaltia en aquests casos, cosa que fins ara no ha obtingut resposta.

Ens esperen dies molt intensos en l’emergència sanitària i també en l’econòmica…