Objectiu: salvar l’escriptor Agustí Vehí

L’escriptor Agustí Vehí (Figueres, 1958-2013) va ser, amb només cinc títols, un dels màxims renovadors de la novel·la negra catalana contemporània. Ara que han passat deu anys de la seva mort, Crims.cat en recupera la novel·la Quan la nit mata el dia i el festival Tiana Negra li prepara el primer homenatge dels que li retran enguany.

Vehí es va fer conèixer amb la novel·la Abans del silenci el 2009. En aquella ocasió el text li va valdre el premi de novel·la Ferran Canyameres i va representar la seva irrupció en el panorama literari en un moment en què la novel·la negra en català tot just començava una tímida recuperació. Cal recordar que el 2009 no hi havia cap col·lecció dedicada específicament a aquest gènere literari i que ja feia gairebé quinze anys que no es publicava cap títol de La Negra, de la Magrana, el precedent més immediat de les col·leccions actuals del país: Crims.cat; Llibres del Delicte i Lo Marraco Negre de Pagès Editors, a més de la biblioteca Andreu Martín a Efadós.

Qui era aquell escriptor que aconseguia el premi Canyameres, publicat per Pagès Editors? Qui s’amagava darrere d’aquell text que protagonitzava un policia fidel a la república que investigava tot un seguit de crims de dones en plena retirada de les forces republicanes? L’autor, que llavors debutava, era un sotsinspector de la Guàrdia Urbana de Figueres, a la qual havia ingressat el 1982. A més, era llicenciat i doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor a l’escola de Mossos d’Esquadra.

Agustí Vehí sempre havia manifestat una preferència clara per l’esquerra política i havia entrat a la Guàrdia Urbana de Figueres en les primeres promocions de la democràcia per “intentar de canviar la policia de dins estant”, segons que manifestà en nombroses entrevistes. A més de la seva activitat com a novel·lista, va escriure treballs acadèmics vinculats amb la història medieval i moderna.

La segona novel·la de Vehí va ser Ginesta pels morts, que va publicar l’editorial nord-catalana Mare Nostrum el 2010. Aquesta obra, que tenia com a subtítol “Un blues empordanès”, havia de formar part d’una col·lecció de novel·les que tenien com a escenari Catalunya Nord i les comarques més septentrionals del Principat. L’aventura es va acabar aviat i aquest text va tenir molt poc recorregut i va circular de manera molt irregular, fins al punt que es va convertir en una obra de culte i molt cercada. En aquest cas, la trama se situava totalment a l’Empordà i el protagonista era un sergent dels Mossos que acaba de ser-hi destinat i havia d’entomar un cas que tornava a tenir vinculacions amb el passat. Aquest text posava les bases, per mitjà dels personatges secundaris, de dos trets fonamentals de la seva obra: d’una banda, l’“empordanesitat”, és a dir, la reivindicació de la manera de ser i de fer de l’Empordà, i de l’altra, l’humor. A més, tornava a haver-hi un policia com a protagonista. Aquest llibre el va recuperar Crims.cat amb el número 17 esmenant l’errada del títol: passava a ser Ginesta per als morts.

La novel·la de la consagració

I a la tercera va arribar la vençuda i la consagració d’Agustí Vehí en la novel·la negra. El 2011 va guanyar el premi Crims de Tinta, que llavors atorgava el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, amb la novel·la Quan la nit mata el dia, que va publicar l’editorial la Magrana. Aquesta obra presenta tots els trets típics de la narrativa de Vehí: una ambientació històrica, l’any 1958, “empordanesitat”, un punt d’humor i policies com a protagonistes.

Tot comença amb l’assassinat de Juan Antonio Hinojosa, delegat local de La Falange a Figueres, una nit de 1958. És mig nu i algú li ha clavat al crani un crucifix molt pesant i li ha lligat un cinturó al coll. El pis és ple com un ou d’abastaments de tota mena que contrasten de manera força obscena amb la precarietat i la grisor de l’època. Com explica l’editorial, “a l’escena del crim, hi són enviats dos inspectors: Carlos Iríbar, de la Brigada d’Investigació Criminal, i Rogelio Lopera, de la Político-Social”. “El primer, un home compromès amb la justícia que intenta oblidar les ferides de la guerra civil, malda per descobrir la identitat de l’assassí. El segon, en canvi, despietat i carregat d’odi contra els catalans i els republicans, es dedica a sabotejar la investigació amb prepotència casernària. Dos homes amb interessos contraposats i una pregunta: som davant un cas polític, econòmic, passional o d’una venjança?” Això hauran de descobrir els lectors que ara accedeixin a la novel·la, un dels texts negres més importants de les dues darreres dècades.

Tota l’obra viva

La incorporació d’aquesta novel·la al catàleg de Crims.cat fa que ara hi hagi reunida gairebé tota l’obra de l’escriptor empordanès. En manca només el primer títol. Agustí Vehí va optar fermament per la col·lecció que ara publica l’editorial Clandestina. De fet, el número 2 va ser Torn de nit, possiblement el text més esbojarrat i divertit de Vehí, que explica exactament això, què passa en el torn de nit de la policia local de la inventada ciutat de Vilaclara, que la majoria dels seus crítics literaris ha identificat amb Figueres. L’escriptor va repetir poc després, amb el número 8, quan va lliurar Remor de serps, ambientada en el París just a punt de ser ocupat pels nazis durant la Segona Guerra Mundial i protagonitzada per tot un seguit de republicans que han fugit després d’haver perdut la guerra de 1936-1939.

Així doncs, ara ja són quatre els títols de Vehí que hi ha a Crims.cat. “Ens encantaria poder tenir també la primera novel·la de Vehí al nostre catàleg, però sabem que el títol és viu amb Pagès i la qüestió important és que qui ho vulgui ara pot llegir l’obra completa de l’autor”, diu l’editor de Clandestina, Ilya Pérdigo.

La recuperació de Quan la nit mata el dia vindrà acompanyada de nombrosos actes d’homenatge a l’escriptor en els festivals de novel·la negra d’enguany. El primer d’obrir foc serà el Tiana Negra, que es farà els dies 20 i 21 de gener a la vila del Maresme, tot i que enguany el programa d’actes oferirà activitats altres dies de la setmana. El dia 20, Àlex Martin Escribà, Jordi Figuerola i la comissària del festival, Anna Maria Villalonga, seran els protagonistes de la taula rodona d’homenatge a Vehí. De moment també és previst que hi hagi actes d’homenatge a l’escriptor al festival Taradell Negre, a l’abril, i al de Creixell, al juliol.

Tiana Negra proposa dos premis nous

A més del lliurament del premi Agustí Vehí, que es fa per desè any, el festival Tiana Negra ha instaurat dos nous guardons: el premi a la trajectòria en la modalitat de creació i el mateix en la modalitat de creació. Diu Villalonga: “Ara que arribem a l’onzè certamen, calia continuar innovant en aquest festival que ha estat pioner en tantes coses i atorgar aquests guardons. A Tiana sempre s’han fet homenatges, però volem fer aquests reconeixements en vida dels autors i traductors i això serveix per a donar-los encara més prestigi i diferenciar encara més el festival.”

La sala Albéniz de Tiana serà l’epicentre del festival. S’hi faran taules de presentacions de novetats, un debat sobre la fusió de gèneres i, fins i tot, reflexions sobre la novel·la negra juvenil i el còmic negre. La presentació de la novel·la Marsella confidencial, de François Thomazeau, atorgarà la pàtina internacional a un festival en què, entre més autors, hi participaran Mariló Àlvarez, Pere Figueras, Joan Carles Ventura, Rosana Andreu, Juan Cal, Toni Cotet, Maria Ripoll, Sebastià Roig i Toni Benages, Jordi Fernando Aloy, Jordi Boixadós, Raquel Gámez-Serrano i Rafael Vallbona.