Objectiu: atrapar el tigre

L’eficàcia dels programes públics de gestió (a escala regional o nacional) per a la vigilància i control dels mosquits tigre és limitada. Sabem que els mosquits tigre es reprodueixen en recipients petits amb aigua, abundants en l’entorn urbà. Aquests petits dipòsits amb aigua no es troben únicament en espais públics (fonts, desaigües), sinó també en zones privades, com els plats que la gent posa sota els tests a balcons i patis. Aquests desafiaments per a la gestió es compliquen per la importació constant de mosquits des d’altres àrees (transport de béns a llarga distància per mar i aire) i la redistribució constant que experimenta amb rangs establerts associats amb el moviment de vehicles particulars i altres patrons rutinaris de mobilitat humana (per exemple, el camí diari a la feina, la mobilitat de cap de setmana entre la primera i la segona residència o el transport local de béns). Tot això crea un problema molt complex. Els grups d’interès de salut pública troben extremadament difícil minimitzar els riscos epidemiològics i els costos dels programes de control i vigilància es disparen fàcilment. A França, per exemple, la lluita contra els mosquits tigre costa 4,5 milions d’euros l’any, despesa que la converteix en l’espècie invasora més costosa del país (Commissariat général au développement durable, 2015).

‘ATRAPAELTIGRE’: UNA NOVA FONT D’INFORMACIÓ

Les particularitats del mosquit tigre, com l’extensa mobilitat i l’abundància de llocs de cria, junt amb la facilitat amb què es pot identificar, justifiquen clarament l’elecció d’un enfocament de ciència ciutadana basat en les tecnologies de la informació per investigar, vigilar i controlar l’espècie. Aquest és el motiu principal pel qual es va crear el projecte de ciència ciutadana AtrapaelTigre (www.atrapaeltigre.com) a Espanya.

El projecte se centra en: 1) explorar noves metodologies de participació pública en la recol·lecció de dades per a la investigació, vigilància i control del mosquit tigre,  i 2) conscienciar la població i promoure pràctiques domèstiques de control. El projecte pilot es va iniciar el 2013 a la província de Girona i es va estendre el 2014 per a cobrir tot el territori espanyol.

A AtrapaelTigre, la recol·lecció de dades es fa mitjançant l’aplicació Tigatrapp per a smartphones, disponible per a iOS i Android en iTunes i Google Play respectivament. Tigatrapp permet a qualsevol persona que tinga un smartphoneparticipar en la investigació científica, la vigilància i el control dels mosquits tigre. Des del 2014, més de 17.000 persones s’hi han registrat com a participants, i hem mantingut aproximadament entre 2.000 i 3.000 participants actius en tot moment durant la temporada de mosquits, des de juny a novembre.

L’aplicació connecta directament amb un mapa web interactiu en atrapaeltigre.com i proporciona dades de visualització i alertes en temps real. La informació bàsica per a identificar el mosquit tigre (incloent-hi la seua taxonomia i cicle vital) estarà disponible tant en l’aplicació com en el lloc web del projecte. També realitzem tallers i xarrades per a especialistes i per al públic general durant la temporada de mosquits.

Amb Tigatrapp, la gent pot arreplegar i enviar de manera anònima informes geolocalitzats sobre mosquits tigre i els seus llocs de cria que inclouen la informació següent: 1) localització de l’observació, obtinguda directament per l’aplicació a través del localitzador GPS, de les connexions en xarxa del dispositiu o amb la selecció en un mapa per part del participant; 2) trets taxonòmics clau del mosquit observat o característiques del lloc de cria, a partir d’una petita enquesta (és a dir, validat a nivell d’usuari); 3) fotografies (obligatòries per als llocs de cria però opcionals per als mosquits adults, que solen ser difícils de fotografiar) i 4) notes complementàries opcionals.

L’aplicació també mostreja localitzacions de participants de manera anònima cinc vegades cada dia (a l’atzar), encara que els participants tenen l’opció de desactivar aquesta funció. Aquest sistema automàtic de localització s’usa per estimar l’esforç de mostratge en una escala àmplia, necessari per a crear el model sobre la presència o absència del mosquit tigre i per a aprendre sobre el transport humà del mosquit (per exemple, mitjançant els fluxos de trànsit d’automòbils). Per a protegir la privacitat, tota la informació automàtica sobre la localització està oculta en els dispositius dels participants i només es transmeten al servidor els identificadors de latitud i longitud amb una precisió de 0,05 graus. A més, aquestes localitzacions només estan identificades per un codi que s’assigna aleatòriament al dispositiu del participant, sense informació addicional ni cap manera de relacionar la localització amb els informes d’un participant concret.

Finalment, l’aplicació (actual­ment, només en la versió per a Android) incorpora la possibilitat de complir «missions» especials: enquestes i tasques voluntàries específiques, notificades en el dispositiu. El 2015 es van enviar diverses «missions» en format qüestionari per avaluar en quina mesura (en termes de probabilitat) els vehicles afavoreixen la dispersió dels mosquits tigre adults a Espanya. S’han registrat més de 1.500 respostes i, actualment, s’estan analitzant els resultats.

En aquests moments, en AtrapaelTigre estem explorant diversos mètodes per validar els informes rebuts (tant de mosquits tigre adults com de llocs de cria) i visualitzar-los en temps real en el mapa web. Utilitzem un sistema de verificació de tres nivells que combina la validació a escala d’usuari amb la ciutadana i l’experta. La validació dels usuaris es basa en les respostes del participant a l’enquesta de cada informe enviat. La ciutadana, en la classificació de les imatges incloses en els informes realitzada per voluntaris de la plataforma Crowdcrafting.org (projecte Tigafotos).Finalment, la validació experta consisteix en la classificació sistemàtica d’informes, basada en les fotografies adjuntes, realitzada per un equip d’entomòlegs. La classificació dels experts s’utilitza com a principal mètode de filtratge del mapa web públic, però també s’hi ofereixen els resultats de la validació ciutadana i dels usuaris (quan és possible). Els informes sense fotografies apareixen com «sense classificar».

Utilitzem les xarxes socials (Twitter i Facebook) i el blog del projecte per animar els usuaris a fer més i millors fotografies i oferir-los informació de manera sistemàtica. Gràcies a aquesta feina, des de 2014 a 2015 quasi hem triplicat el percentatge de fotografies classificades com a probable mosquit tigre. En el futur és possible que s’hi afegesca la possibilitat d’enviar per correu les característiques taxonòmiques d’espècimens de mosquits georeferenciats (Kampen et al., 2015). L’objectiu final sempre seria comparar els resultats de diversos mètodes independents de valoració, junt amb algoritmes intel·ligents semiautomàtics basats en coneixement anterior.

Llig l’article sencer a la web de Mètode.

Aitana Oltra, John R.B. Palmer i Frederic Bartumeus. Laboratori d’Ecologia del Moviment–Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA, CEAB–CSIC) i Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Barcelona.

Què és Mètode?