Bíblies, cadires de rodes, dentadures postisses… El destí dels objectes perduts al TMB

Es fa difícil d’imaginar que algú es pugui oblidar una cadira de rodes, unes crosses, una dentadura postissa o un televisor en un autobús o en un vagó de metro. Però passa. Ens ho confirma la cap d’Atenció al Client de TMB, Cristina Reina, al punt de recollida dels objectes perduts als transports públics de Barcelona que la companyia té al vestíbul de l’estació de la Sagrada Família de la línia 5 del metro. Reina ens acompanya a veure què guarden a l’habitació en què, durant vint-i-un dies, custodien tot allò que han trobat abandonat als transports que gestionen: metro, autobusos, funicular, telefèric i bus turístic.

Al final de cada jornada, a cada cotxera de la ciutat, s’arreplega tot allò que els conductors d’autobús han anat trobant o que uns altres usuaris han vist i els han portat. Ho posen en una saca i ho porten al punt de custòdia temporal de la Sagrada Família. I així mateix fan els responsables de recollir tots els descuits al metro, funicular, telefèric i bus turístic. “De maletes, de tota mida, n’arriben dues o tres cada setmana, i de carros d’anar a comprar, sempre buits, en recollim almenys un el mes”, explica. Un altre objecte que sovint reben són cascs de les companyies de lloguer de motos elèctriques, moltíssimes targetes de transport, especialment la T-Mobilitat, i també carteres i, sorprenentment, no sempre buides de diners. “Tot allò que és documentació ens permet de trobar els propietaris, o si més no intentar-ho”, diu Reina.

Ordinadors, càmeres fotogràfiques i telèfons mòbils, Déu n’hi do, també, els que els arriben, segons que comenta i tal com veiem als prestatges de l’habitació dels objectes perduts. Hi ha centenars de T-Mobilitat i més títols de transport, “tranquil·lament, en podem rebre uns dos-cents setmanalment”. De bíblies, també diuen que els n’arriben moltes, com motxilles infantils i d’adult. Veiem unes sabatilles d’escalada, ulleres, crosses, ordinadors, canyes de pescar, el casc d’un repartidor de pizzes, amb el logotip de l’empresa… Per fer-nos-en una idea, l’any 2022 es van gestionar uns 22.620 objectes perduts. D’aquests, 11.020 havien estat descuidats al metro, i 11.600 en autobusos.

Com recuperar-ho

Si algú troba a faltar algun objecte personal o sap del cert que se l’ha deixat en un transport públic de Barcelona, pot entrar al web de TMB, cercar l’apartat de “Objectes perduts” i omplir el formulari que hi apareix. També pot trucar al telèfon gratuït 900 70 11 49, a partir de l’endemà de la pèrdua o bé adreçar-se personalment al punt TMB d’informació al client de la Sagrada Família de la línia 5 de metro –s’hi arriba per l’entrada de la confluència dels carrers de Marina i de Provença. Per poder recollir les pertinences, caldrà presentar el document d’identitat i signar un imprès com a justificant. En el cas dels mòbils, s’haurà d’introduir el número de SIM del telèfon i comprovar que s’encén.

Segons que explica Cristina Reina, un 75% de tot allò que hi arriba, no ho reclama ningú. Vol dir que tres troballes de cada quatre no es recuperen. Reina ens recorda, a més, que tot allò que ha estat descuidat als transports els arriba gràcies, en gran part, a la bona voluntat dels usuaris mateixos, que, quan troben algun objecte, el donen als xofers del bus o funicular o al personal del metro.

Les troballes arriben de tots els serveis. Però de certes línies de metro, n’acostumen a arribar més d’alguna mena concreta i, sobretot, en èpoques determinades. “En els vagons de metro de la línia 3, que porta a la Zona Universitària, s’hi troben moltes carpetes, i això sempre durant el curs”, explica. “Les motxilles d’anar a l’escola, que es descuiden a tot arreu, les comencem a rebre a partir del setembre. A l’estiu, no en tenim.” De l’estiu són troballes com ara tovalloles de platja i para-sols. Ara, quan comença a fer fred, començaran a rebre guants, bufandes, gorres i paraigües. Reina puntualitza que tot això és més habitual de trobar-ho oblidat en autobusos, en què hi ha més racons per a caure i menys visibilitat per part de la resta d’usuaris que no pas en els bancs del metro, més avinents a la vista de tothom.

Què se’n fa, d’allò que no es reclama?

“Desgraciadament, la gent no ve a buscar allò que perd”, constata. Passats els vint-i-un dies de custodiar-ho a la sala del metro de la Sagrada Família, tot allò que conté documentació, com ara els documents d’identitat, passaports i targetes bancàries, es porta a l’Oficina de Troballes de l’Ajuntament de Barcelona, al carrer de la Ciutat, 2. Les targetes rosa, passis d’acompanyant i T-Verda s’envien a Cetramsa, que gestiona els títols socials, i les targetes integrades del sistema T-Mobilitat es destrueixen.

Tota la resta, objectes, roba i útils que no han estat recuperats, però que poden oferir un servei a algú, es lliuren a l’ONG Conductors Solidaris de Catalunya, dedicada al transport d’ajuda humanitària a zones de conflicte o necessitades.

Sempre que és possible, expliquen els qui custodien i porten el control de les troballes, tracten de trobar-ne els propietaris. D’aquesta manera, de tant en tant, viuen l’emoció d’usuaris que es retroben amb la seva pertinença. “Dónes una alegria quan truquen i els confirmes que allò que és seu és aquí”, diu Cristina Reina. Recorda de manera especial la història personal amb un llibre. “Ens va arribar un llibre ple de fotografies de tota una trajectòria d’una dona en un lloc de feina. Vam buscar-la i la vam trobar. Va ser emocionant quan el va retrobar, perquè era clar que no era un llibre qualsevol, era el recull de la seva vida a l’empresa que li havien preparat els treballadors per regalar-li quan es jubilés.” És clar que no totes les pertinences tenen el mateix valor, explica Reina, i de vegades viuen retrobades com aquesta, “que toquen el cor”.

De totes les troballes que han anat passant pel punt de recollida de TMB, un nino amb un bodi de roba, tot tatuat i dret, amb solament un mitjó posat, ha passat a ser la mascota de l’equip que custodia les pertinences perdudes. L’han batejat amb el nom de Chucky, el “nen diabòlic” protagonista de la pel·lícula Child’s play.

Troballes inversemblants

Reina explica que, entre les troballes més curioses que han arribat al punt de custòdia d’objectes perduts, fa uns mesos hi va entrar una caldera: “Una caldera sencera, amb la capsa i tot”, precisa. “Una tapa de vàter vella, però dins una capsa de cartó, també ens ha arribat”, afegeix.

Tot això evidencia que anem amb el pilot automàtic posat, distrets d’un lloc cap a l’altre i capficats en afers que ens porten la ment molt lluny d’on som. O bé ocupats a mirar el telèfon mòbil i descuidant tot allò que dúiem.