04.02.2021 - 19:50
|
Actualització: 04.02.2021 - 19:57
Les decisions que s’han pres en matèria econòmica, fiscal i laboral, ja abans de la covid-19 i fins ara, són tímides i insuficients per a encarar tant la reactivació econòmica com les reformes estructurals pendents que han de reimpulsar la transformació del nostre model econòmic. Cal que les administracions prenguin consciència de la magnitud de la crisi actual que, a més de sanitària, ha esdevingut econòmica, i readaptin i actualitzin el sistema en tots els terrenys per facilitar i accelerar l’aplicació d’instruments per superar-la. Tot això es pot llegir en la introducció del document “Propostes i mesures per a superar la situació provocada per la covid-19”, estructurat a partir de disset eixos d’actuació i enviat avui per la CECOT als partits polítics presents al parlament i als grups parlamentaris catalans al congrés espanyol.
De tots els eixos que segueix, per les característiques del moment, en destacaria tres, referits a la transversalitat, la fiscalitat i el mercat laboral. El primer fa referència a la necessària col·laboració entre tots. Com explicava el president de la patronal vallesana, Antoni Abad, cal insistir a les administracions que la situació econòmica i els riscs sanitaris són tan importants que les solucions no vindran mai d’un únic actor, per més poder de gestió de competències que tingui. “Han de ser, i seran, el resultat del diàleg i de consensos amplis. Cal una complicitat transversal entre agents polítics, socials i econòmics que tingui prou força per a dur a terme els canvis necessaris i trencar les inèrcies que s’han demostrat caduques o ineficients.”
Aquest primer punt inclou una dura crítica als polítics. Diu: “Cap de les administracions que ens gestionen no ha entès la importància d’apoderar la societat civil i el potencial de treballar coordinadament per reduir l’impacte de problemàtiques com la covid-19 i per escurçar el temps dels impactes que poden resultar nocius.” Per això la CECOT proposa un model cooperatiu entre administració, societat i agents econòmics per a assumir col·lectivament els desafiaments que es vagin presentant en l’àmbit sanitari i en l’econòmic.
Això es concretaria en la creació de dues taules de diàleg i de treball. Una de destinada a la gestió de la crisi sanitària, en què participin l’àrea de salut, experts de l’àmbit sanitari i representants del món de l’empresa; i una altra de destinada a la gestió de la crisi econòmica, amb l’administració, experts i docents d’economia i representants del món de l’empresa, amb perfils de sectors d’activitat i grandària diversos.
El segon punt que destacaria del document és el de les propostes per a millorar la fiscalitat de les empreses i els autònoms. És, sens dubte i conjuntament amb la manca d’ajuts directes, uns dels aspectes més criticats i que més mal han fet a les pimes i als autònoms, obligats a pagar tributs i càrregues, mentre hom els impedia de treballar. No cal ser un premi Nobel per a veure-ho. N’hi ha prou de recórrer al sentit comú. No és pas qüestió d’aplicar moratòries, sinó de fer condonacions, com han fet els països veïns.
Després d’admetre que la solució més eficaç per a garantir la supervivència de moltes empreses requereix concedir ajudes a fons perdut, el document fa tot de proposicions, com ara d’exonerar les empreses i autònoms de les càrregues fiscals –llicències, cànons, taxes municipals i més imposts relacionats amb l’activitat empresarial que no s’hagi pogut dur a terme durant l’estat d’alarma–, fins que no es pugui reprendre l’activitat amb total normalitat i a ple rendiment. Així mateix, és urgent de retornar les devolucions d’IVA sol·licitades per les empreses des de començament d’any fins a la fi de l’estat d’alarma.
Després de demanar l’eliminació total de l’impost sobre activitats econòmiques, el document reconeix que els autònoms són la baula més feble del sistema laboral, sobre la qual recau una fiscalitat abusiva. Per això proposa de rebaixar les quotes dels autònoms fins a equiparar-les a la mitjana europea i exonerar-los de la responsabilitat de liquidar l’IVA de les factures no cobrades. També diu que és imprescindible d’agilitar el cobrament de la prestació pel cessament d’activitat i sufragar el cost de les cotitzacions socials durant tot el període 2020-2021.
Quant al mercat laboral, assenyala que cal mantenir la figura dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) més enllà de l’estat d’alarma, ara com ara fins a final d’any, pel cap baix. I també facilitar l’accés als ERTO, perquè s’espera que enguany les empreses tindran una caiguda extraordinària de la demanda i de la facturació i, per tant, necessitaran uns procediments ràpids i flexibles. Proposa que l’empresa, segons les seves necessitats, pugui triar entre un ERTO de força major i un ERTO per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció… per allò dels acomiadaments.
També es fa ressò d’un problema molt greu del país: la baixa qualificació dels desocupats. Concretament, a Catalunya un 16,5% dels qui no tenen feina són mancats de la formació adient per a ocupar llocs que requereixin coneixements professionals o tècnics. Aquesta situació encara és més crítica a l’estat espanyol i per aquesta raó la CECOT creu indispensable de potenciar la formació professional dels desocupats com a via per a augmentar-ne l’ocupabilitat.
I podríem continuar… El document, si us interessa, el trobareu a la web de la CECOT. Si el llegiu, us adonareu que amb les propostes que es fan en matèries molt diferents, però sempre lligades a millorar la marxa de les empreses, es reflecteixen les mancances i dificultats que hi ha en l’entorn de l’activitat per a pimes i autònoms. Moltes de les propostes que es fan no són pas d’ara, sinó que vénen de temps, però el cas és que durant el 2020 la covid-19 els ha posat un segell d’urgència que fa uns quants anys no semblava tan evident. Finalment, per la senzillesa conceptual i complicació operativa alhora, de tota la llista de propostes vull insistir en la que es refereix a la necessitat ineludible d’una complicitat transversal entre agents polítics, socials i econòmics. Sense aquesta transversalitat, difícilment ens en sortirem.
