Els núvols de recessió es van esvaint a Alemanya

“Alemanya no entrarà en recessió el 2023, malgrat la situació encara tensa de la seva economia, arran de la crisi energètica”, va dir el canceller Olaf Scholz en una entrevista dimarts de la setmana passada. Però aquesta vegada no eren paraules buides d’un polític que vol salvar la situació compromesa. Al darrere tenia les dades primerenques que havia publicat l’institut d’estatística (Destatis), d’un caràcter menys negatiu, malgrat tot allò que s’havia dit mesos enrere sobre la inevitable entrada en recessió de la locomotora europea enguany. De fet, el quart trimestre, que s’havia previst que fóra negatiu, sorprenentment, es va salvar amb un creixement nul.

Una vegada més, doncs, la principal economia europea sembla haver frustrat els pitjors auguris. Finalment, Alemanya va registrar un augment de l’1,9% del PIB el 2022, tot i que fa poques setmanes el govern preveia només un 1,4%. Certament, la xifra final és molt inferior al creixement del 2,6% aconseguit l’any anterior, i això el deixa molt més avall que la mitjana europea, prevista en el 3,3%. Però aquesta xifra reforça la recuperació econòmica del país d’ençà de la pandèmia. Fins i tot correspon a un augment del PIB del 0,7% respecte del 2019, abans de començar la crisi de la covid.

Els analistes veuen dues palanques principals darrere l’empenta d’aquests darrers mesos: el consum domèstic i la resistència de la indústria. La fi de les mesures restrictives vinculades al coronavirus ha impulsat la despesa dels particulars, que si fa no fa ha recuperat el nivell anterior a la pandèmia. El salt del 45,4% en la despesa en restauració i hoteleria i del 13,2% en cultura i lleure són exemples que assenyalen el desig de tornar a la vida normal.

I d’on han sortit els diners? Doncs molts han gastat una part dels estalvis forçats durant la pandèmia. Pensem que la taxa mitjana d’estalvi hi ha baixat quatre punts en un any, fins a l’11,2%. Malgrat la pujada dels preus del 7,9% l’any passat, causada per la guerra d’Ucraïna, el suport en massa de l’estat a les famílies també n’ha animat les aspiracions de consum.

La indústria pot haver tancat l’any amb un creixement del 0,2%. És poc, però mesos enrere ningú no hauria dit que seria positiu. Segons un estudi de l’institut IFO, tres quartes parts de les indústries que fan servir gas n’han reduït el consum sense limitar la producció. Els preus de l’energia també han baixat aquests últims mesos, gràcies a un hivern suau a Europa i als esforços de Berlín per augmentar el subministrament de gas liquat.

I, quant a l’oferta, la millora gradual de les tensions de la cadena de subministrament en els mercats globals ha alleujat la indústria exportadora. En definitiva, sembla que les pitjors previsions s’han superat i la por d’una recessió podria anar quedant enrere. És un fet cabdal per a la resta d’Europa, que el seu motor comenci a rutllar.

Per això avui era molt esperat l’avanç de les impressions dels directors de compres (PMI) corresponents a aquest mes de gener. I no han pas estat cap sorpresa negativa, ans al contrari. Apunta que les pressions sobre l’economia alemanya es van reduir encara més al gener, a mesura que la inflació va disminuir i el sentiment empresarial va millorar. El PMI global avançat va pujar fins a 49,7 punts el gener, des dels 49,0 del mes anterior, i va superar, fins i tot, la previsió dels analistes (49,6).

Aquest és el setè mes consecutiu que l’índex PMI global es troba per sota del llindar de 50, que separa una contracció d’un creixement de l’activitat. Tanmateix, el sector serveis va créixer lleugerament al gener, per primera vegada d’ençà del juny. Mentrestant, amb la boca petita, sembla que el pessimisme es va diluint, enmig de la relaxació que presenten els riscs de recessió. De totes maneres, les empreses continuen essent molt prudents a l’hora de parlar de perspectives.

L’avanç del gener també dóna un cop d’ull a la zona euro. I tot segueix la mateixa línia que a Alemanya. El resum que en fa el director de la publicació em sembla molt interessant per ajudar a situar-nos. Diu que, segons l’enquesta, l’estabilització de l’economia de la zona euro el primer mes de l’any s’afegeix als indicis que la regió es podria salvar de la recessió. Vet aquí una primera apreciació que trobo ressenyable.

L’enquesta indica que a l’octubre de l’any passat es va arribar al punt culminant i que, de llavors ençà, els temors, especialment sobre l’energia, han estat alleujats per la reducció dels preus, a què van contribuir unes condicions meteorològiques més temperades que no és habitual i les ajudes generoses dels governs. Alhora, les tensions de les cadenes de subministrament s’han reduït, cosa que ha beneficiat més especialment els productors d’Alemanya; i, més recentment, la reobertura de l’economia xinesa ha contribuït a renovar la confiança en les perspectives econòmiques mundials per al 2023 i ha impulsat l’ànim empresarial a nivells molt més alts.

En definitiva, l’avanç ens diu que l’activitat empresarial de la zona euro ha augmentat lleugerament el mes de gener i ha assenyalat una tornada vacil·lant al creixement, després de sis mesos consecutius de declivi. La confiança empresarial va pujar amb intensitat, cosa que fa pensar que les perspectives per als dotze mesos vinents milloren substancialment. Mentrestant, les carteres de comandes assenyalen uns ritmes de contracció més reduïts.

Així i tot, la regió encara no és lliure de dificultats, de cap manera, perquè la demanda continua disminuint (a un ritme més lent, això sí) i un augment de la taxa d’inflació donaria més raons als partidaris de la línia dura per a sol·licitar encara més severitat en la política monetària. En aquests moments, estem pendents de la decisió de la setmana vinent del Banc Central Europeu (BCE) sobre els tipus d’interès. Pensem que l’euríbor a 12 mesos continua pujant i ja el tenim al 3,345%.

La majoria d’analistes apunten a un augment de 0,5 punts percentuals, però hi ha governadors d’alguns bancs centrals, com el grec i l’italià, que creuen que amb 0,25 punts n’hi hauria prou, perquè tenen por que una pujada massa forta pugui fer més mal que bé. De totes maneres, ahir la governadora del BCE, Christine Lagarde, va tornar a insistir en la necessitat de jugar fort. Per tant, tot apunta a un augment del 0,5%. Per la seva banda, la Reserva Federal americana també ha de decidir què fer. Estem, doncs, a l’avantsala de dues decisions molt importants.

Ara, amb tot plegat, crec que les notícies i les dades que van arribant han perdut una bona part de la flaire tan negativa que regnava fa ben poc temps. Aquests mesos que tenim davant són de molta incertesa, sobretot en relació amb els preus de l’energia, però el pessimisme que ens consumia a tots fins fa poc sembla que comença a escampar. Tant de bo sigui així…