24.05.2022 - 17:00
Tres grans núvols negres sobrevolen un govern català que avui ha celebrat el primer any amb una compareixença del president, Pere Aragonès, al costat del vice-president, Jordi Puigneró. Una compareixença de balanç positiu (“hem complert el 33,88% del mandat i només som al primer any”, “hem tirat endavant el pressupost a temps després d’anys”) en un saló Sant Jordi obert a la premsa. Però hi havia tres notícies que hi afegien aigua al vi, tres núvols negres amenaçadors, com són que el Tribunal Suprem va anunciar que podria revisar els indults als presos polítics (Junqueras, i la resta d’ex-presos polítics, novament a la presó?); que el PSC vol que el castellà sigui vehicular a l’escola, seguint els passos de la justícia espanyola que imposa el 25% (i trencant el consens de dècades); i que la taula de diàleg es troba “en un moment complicat”, tal com acceptava Aragonès. És a dir, que al costat de l’eslògan oficial de la trobada (“Un any transformant Catalunya”) se n’hi podria afegir un altre: “Un any sense transformar Espanya”.
Pere Aragonès, el president que va fer de l’estabilitat, el retorn a la gestió i la represa del bon to amb el govern espanyol i la taula de diàleg objectius amb els quals eixamplar la base independentista, ha de veure com en el darrer CEO el no a la independència va arribar al màxim històric (52%) i el sí a la independència, a les cotes més baixes d’ençà del començament del procés (40%). El govern no eixampla, segons les enquestes del govern mateix, i això que Aragonès deia fa un any: “‘Som prou per a guanyar un referèndum amb regles democràtiques però no prou per a forçar l’estat a acceptar-ne el resultat. Per tant, cal eixamplar la base. L’estat espanyol no està en descomposició. Hem de ser el 70% o 80% a favor i aleshores podrem dir a l’estat: ara sí que sembla bé poder fer un referèndum sobre la independència?”
Quant a la gestió, ahir Aragonès va repassar la quinzena de punts destacats del seu govern: impuls a l’esport femení; programa Aina per a introduir el català a les màquines; inversió rècord en polítiques actives d’ocupació; aprovació del pressupost per primera vegada en anys dins el termini i en la forma escaient; impuls al temps per a cures; delegacions catalanes obertes o a punt al Japó, Corea del Sud, Andorra i el Sud d’Àfrica; gratuïtat de P2; augment de 705 places a recerca; impuls a les energies de renovables amb el decret aprovat; reforç al sistema de salut mental; feminització dels Mossos. Tot plegat, segons els càlculs del mateix govern, dóna aquest balanç: 33,88% de compliment de mitjana. Per àrees: 29,2% en la democràtica; 34% en la social; 39,3% en la verda; 26,3% en la feminista.
És la nota del govern al govern mateix.
Segons consta a la web del parlament, en un any el govern Aragonès ha aprovat dues lleis (fons complementari de riscs, i la de mesures fiscals), un pressupost (amb els vots a favor de Junts i ERC i l’abstenció dels comuns) i ha fet sis modificacions de llei i vint-i-un decrets llei.
En un any, Pere Aragonès no s’ha reunit amb cap cap d’estat, i s’ha trobat amb una presidenta de nació (Nicola Sturgeon, a la cimera del clima), un president de regió (Weinfried Kretschmann, de Baden-Württemberg) un delegat ministerial (Frank Bellivie, a París) i la directora general de la Unesco (París). A Bèlgica s’ha reunit amb Carles Puigdemont i altres exiliats. I als Països Catalans s’ha tornat a reunir amb el president valencià, Ximo Puig, després de quatre anys, i amb la presidenta balear, Francina Armengol, mentre que la taula de diàleg s’ha reunit una vegada.
“Hem hagut de fer front a reptes globals, com la pandèmia i la gerra d’Ucraïna, amb l’augment del cost de la vida, al mateix temps que hem de fer front a la repressió, com hem vist amb el Tribunal de Comptes, Pegasus, o ara, contra el català. I continuem tenint exiliats”, ha recordat Puigneró, que ha afegit: “Però les exportacions han vist xifres rècord, i s’ha superat les xifres del 2019. Quan els ports van bé, l’economia va bé.” Ha estat una compareixença agredolça en què Aragonès, fins i tot, ha dit això: “La situació de bloqueig a la solució dialogada del conflicte amb l’estat és un element de preocupació en aquest primer any. Sabem que tots els processos són complexos. Continuo defensant la negociació per a votar en un referèndum. No va com voldríem, i els resultats no són els esperats.” I arran d’una de les notícies del dia (la possible revisió dels indults) ha dit: “Hi ha partits que treballen per empitjorar les coses. I per tensar més una societat que ha patit molt. PP, Vox i Ciutadans treballen en aquesta línia. Desitjo que les peticions siguin desestimades.”
Durant la compareixença, centrada en la gestió, els núvols de la revisió dels indults i, sobretot, la fi del consens sobre la llengua, perquè el PSC s’alinea amb la justícia espanyola, han arribat a fer que els polítics catalans presents acceptessin que una de les premisses històriques en aquest país (“la llengua no es toca”, “l’educació està blindada i Madrid no la pot tocar”) es rebentés per enèsima vegada enguany: “Les garanties de compliment al 100%, amb el TSJC, no hi són”, ha dit el president.
Sempre ens poden quedar titulars cridaners del dia (“Tenim menys aturats que Madrid”, de Puigneró, o “els jocs són bons”, de Pere Aragonès”), el fet que tots dos han mostrat sintonia i bones formes davant la premsa, tot demostrant que la inestabilitat que alguns preveien dins el govern entre ERC i Junts, de moment, es queda als partits, i no al govern. I que, com sempre, el govern català ha de veure, com tots els seus predecessors, que la inestabilitat, sobretot, són els núvols negres que li arriben de Ponent. El desafiament, saber-hi viure sense por, i acabar escampant la boira.
