13.02.2025 - 21:40
|
Actualització: 13.02.2025 - 21:46
Avui s’acaba el termini perquè el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat informe al jutjat d’instrucció 3 de Catarroja de qui va prendre la decisió d’enviar el missatge d’alerta als mòbils a les 20.11 del dimarts 29 d’octubre. Aquesta pregunta tan concreta l’ha formulada perquè, prèviament, ja havia demanat informació a la Generalitat i, entre la informació que li van enviar, hi havia aquesta mancança, entre més. En la mateixa interlocutòria, la jutgessa titular, Nuria Ruiz Tobarra, també demana a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que done les dades de què disposa sobre el cabal i el comportament del barranc de Torrent entre les 16.13 i les 18.42 d’aquell dia. També vol saber com les va transmetre.
I, encara, Ruiz Tobarra demana als mitjans de comunicació les imatges sobre la crescuda de la rambla i les declaracions i les comunicacions que tant les autoritats com els responsables d’emergències van fer aquell dia. El 29 d’octubre van morir 227 persones arrossegades per les aigües, els cossos de tres de les quals encara no s’han trobat.
La magistrada ha citat a declarar com a pèrit un investigador de la Universitat Politècnica de València que ha fet un estudi cartogràfic que detalla, de manera minuciosa, on va arribar l’aigua en cada punt del desbordament del barranc en els municipis de l’Horta Sud.
Són preguntes molt directes i concretes, inquisitives, peticions d’informació tangibles i que marquen el pas. Preguntes concretes per a respostes concretes, tot evitant la possibilitat que la Generalitat responga amb un text extens “quatre tones de paper”, diu gràficament una font consultada per VilaWeb, en què al final no hi ha la resposta a allò que es demana. “Les resolucions que ha pres fins ara, aquesta insistència a demanar proves, són decisions molt raonables”, diu un magistrat consultat.
Un canvi de paradigma en la instrucció
Nuria Ruiz Tobarra és la responsable del jutjat de primera instància i instrucció de Catarroja d’ençà de l’any 2007. Catarroja és una de les poblacions més castigades de la gota freda i en la partida judicial hi ha 75 víctimes mortals, la xifra més alta de totes les partides judicials de municipis afectats per la gota freda. Això farà, possiblement, que totes les causes obertes acaben en una sola, la seua, per evitar, com ha passat en altres casos, una dispersió de causes. Per fer-ho, es dedicarà exclusivament a aquesta instrucció i disposarà d’un equip integrat per cinc fiscals especialitzats en medi ambient, anticorrupció i penal.
Segons unes altres fonts consultades, el capteniment ha sorprès positivament en àmbits jurídics i també en l’entorn dels afectats. En realitat, és un canvi de paradigma en relació amb el que ha passat en unes altres causes quan hi ha administracions públiques implicades. Sol passar, diuen, que els jutges d’instrucció vagen enviant la causa a uns altres jutjats, o que hi haja canvis de titularitat perquè són instruccions que comporten una càrrega de treball considerable.
Atenció i cura per a les víctimes
Durant anys, Nuria Ruiz Tobarra va exercir com a jutgessa responsable de violència de gènere i família. Algunes advocades que hi han tingut contacte la consideren molt treballadora i molt sensible, de tracte agradable i proper a unes persones que, quan es presenten davant seu, es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. És molt treballadora i s’agafa els casos amb moltes ganes, expliquen.
Els familiars de les víctimes mortals de la gota freda que ja han passat pel seu despatx per declarar diuen que s’han sentit còmodes i confortats després d’haver parlat amb la instructora. D’aquestes declaracions, la jutgessa ha deduït que els familiars dels traspassats desconeixien l’altíssim risc en què es trobaven pel desbordament del barranc de Torrent el de l’Horteta.
De fet, és després d’escoltar el relat de desenes de persones que ha encarregat una valoració forense dels familiars que han sofert danys psicològics. També ha demanat que els forenses examinen les persones que es van lesionar durant la inundació i van rebre assistència sanitària.
En els raonaments jurídics en què basa la petició, la jutgessa escriu coses, com ara, que allò que va succeir el 29 d’octubre de 2024 va ser un episodi dantesc, “un infern real de destrucció, mort i finalment obscuritat que ha produït, respecte dels familiars dels morts, un important dany psicològic”. La jutgessa diu que molts dels familiars van veure desaparèixer davant els seus ulls els pares, el cònjuge o els germans, o van veure com els fugien de les mans. “Fills, cònjuges o germans arrossegats per un torrent d’aigua i fang. Un cònjuge aconseguia salvar la dona, però ell es va morir després de lluitar molta estona contra l’arrossegament de l’aigua.” La jutgessa també recorda que molts dels morts van baixar als garatges i no en van tornar. “Algunes de les víctimes van perdre la vida després d’haver enviat missatges d’àudio per a acomiadar-se dels fills, uns altres familiars arribaven als domicilis dels seus pares i s’hi trobaven els cossos sense vida.”
La magistrada relaciona els danys psicològics patits pels familiars dels morts amb la tardança en l’arribada d’ajut o l’absència de serveis bàsics, com aigua, llum, telèfon o ascensor.
Trobar el nexe de causalitat
La minuciositat amb què treballa la jutgessa instructora sembla que va encaminada a buscar la veritat. Què va passar el 29 d’octubre, qui va prendre quines decisions en totes les institucions tant valencianes com espanyoles. Ha demanat informació concreta al CECOPI, al Centre d’Emergències, a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, al Ministeri de Medi Ambient espanyol i a l’AEMET. Es tracta –diuen persones acostumades a instruir casos– de recopilar informació fefaent per a dissenyar un escenari que permeta de trobar el nexe de causalitat entre la decisió i el resultat.
Sorpresa
Els primers sorpresos d’aquest capteniment de la jutgessa Ruiz Tobarra sembla que són els membres de la Generalitat, que aquestes darreres setmanes ha posat en marxa una campanya per a escriure o reescriure què va passar aquell dia i aquelles hores. Així, aquestes darreres hores, hem vist com el PP filtrava interessadament a mitjans de la seua corda informacions incompletes o manipulava enregistraments per crear una opinió favorable als interessos del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Poques hores més tard, cada una d’aquestes filtracions quedava anul·lada per l’emissió sencera del document que desmentia el missatge que es volia transmetre.
Ahir mateix, el Tribunal Superior de Justícia valencià va tornar a refermar-se en una decisió anterior de no investigar Carlos Mazón per la gestió de l’emergència de la gota freda. Diu la interlocutòria que, malgrat que no veu “indicis sòlids i fonamentats de criminalitat”, no es pot descartar “absolutament el caràcter delictiu de tots i cadascun dels fets mencionats a les querelles i denúncies presentades”. Els juristes consultats per VilaWeb diuen que aquesta decisió era esperable i consideren que la manera lògica d’instruir una causa és en un jutjat d’instrucció, com és el número 3 de Catarroja.
